“Aquesta és la història d’un matrimoni de vellets que mai havien pogut tenir cap fill. Vivien en un poble de muntanya, en una casa petita i acollidora. Un hivern molt dur, hi va haver una tempesta que va durar set dies, i quan per fi es va haver aturat, el matrimoni es va haver d’enfilar a la teulada de casa seva per treure la neu, i és que si no ho haguessin fet probablement el sostre se’ls hauria caigut al damunt.
L’home estava traient la neu i la feia caure al terra, fet que va formar una muntanya de neu davant de la porta de casa, i la dona, mentre el marit treballava es va entretenir a fer un ninot de neu i a vestir-lo de nena.
El ninot de neu va cobrar vida davant dels ulls del matrimoni i es va convertir en la filla que mai no havien pogut tenir. El matrimoni no hi cabia de tanta felicitat, i els tres van ballar en corranda força estona. Però vet aquí que arribà el desgel i amb ell se n’anaren les il•lusions de la parella, i és que al igual que la neu, la nena també es va fondre.
El matrimoni es va quedar molt trist, però es van decidir l’any següent a tornar a fer un ninot de neu, aquesta vegada però farien un noi. Un noi, que igual que la nena va córrer la mateixa sort, i que tot i cobrar vida també, amb el desgel es va fondre.
Passaren els anys, i hivern rere hivern, el matrimoni intentava cada any fer el seu ninot de neu i que el fill o la filla que en resultés, visqués una mica més, però cada vegada els passava el mateix. Així que finalment, es van decidir a deixar-ho córrer i ja no van continuar cercant d’aquella manera el fill que tan havien desitjat.
Però vet aquí, que any que passava el matrimoni s’anava fent gran, i cada vegada els resultava més complicat cuidar l’hort, recollir la llenya, cuidar el bestiar. Així que amb l’experiència dels ninots de neu, es van plantejar la idea de fer un ninot de neu gegant, que així quan prengués vida seria tan gran i tan fort, que amb poc temps podria fer la feina de tot un any: aplegar tota la llenya que necessitaven, construir una tanca per l’hort, treure la neu de la teulada…
Dit i fet, el ninot de neu gegant va estar fet, i quan va prendre vida, es va treure la roba que els avis li havien posat perquè li venia petita, es va cruspir tots els queviures que els vells tenien al rebost i se’n va anar muntanya amunt, allà on la neu no es fon en tot l’any. D’aquella manera el ninot de neu gegant hi podria viure sempre.
Des d’aleshores explica la història que l’home de neu viu tot sol als cims nevats on el fred sempre hi és present, i surt i corre per tots els indrets nevats tan bon punt els primers flocs de neu cauen al terra.”
Aquesta llegenda que us he explicat avui, és la història de l’Home de Neu, una llegenda típica de la mitologia catalana, i que el seu origen el podem trobar a la zona del Ripollès i la Cerdanya. Una història per tant, catalana i de tradició oral, que ens narra com un ninot de neu pot cobrar vida. Un altre ésser de la neu, i és que la mitologia del Pirineu és molt rica en personatges que viuen a la neu, a dalt de tot de les muntanyes, allà on ningú els pot veure, com és aquesta història, o la del Nonell.
El tema d’aquest conte és molt similar al de la història “L’home de neu” o “El ninot de neu” de Hans Christian Andersen, i és que en aquest conte també un ninot de neu cobra vida. Tot i així es tracta d’històries molt diferents de les que no es coneix que puguin tenir un origen comú.
De fet, de la història que us he portat avui se’n sap ben poca cosa, però em va cridar molt l’atenció i és per això que m’he decidit a que la coneguéssiu.
Cal dir, que aquest conte té una moralina força clara, i és que en comptes d’una recompensa acaba convertint-se en tot un càstig per la parella que no pot tenir fills. Una mica ens ve a reflectir la idea de que “la cobdícia trenca el sac”, i és que tantes vegades abusen el matrimoni de la màgia del ninot de neu que pren vida, que al final se’ls hi acaba girant en contra.
Sens dubte, una història màgica i sorprenent amb un final força inesperat.