Ja fa uns quants dies que els nens de P4, els meus nens, vam fer el festival de Nadal. De fet, tot just avui fa una setmana, i la veritat és que al final vaig acabar contenta. Tot i que cal dir, que no les tenia totes amb mi. Així com l’any anterior vaig veure que els nens estaven molt implicats i amb moltes ganes, aquest curs des que vam tornar de la setmana de festa sencera que vam tenir del 6 i el 8 de Desembre, vaig començar a tenir la sensació que no cantaven com de costum.
Les vegades que vam pujar al pati per assajar, i els vaig ordenar, tal i com cantarien el dia del festival: en dues files, uns asseguts i els altres de peu; no ho feien com havien fet fins aleshores. Es descompensaven, uns cantaven més de pressa que els altres, i se sentia com una autèntica olla de grills. Per més que els hi repetia i els demanava que si us plau fessin el favor d’anar més a poc a poc els nens que anaven accelerats, però res de res. No hi havia manera, i com més cantaven més es descompensaven. Així que finament vaig optar per assajar menys del que tenia previst.
El dia del festival pel matí vam cantar totes les cançons una vegada i una altra vegada igual, vam deixar-ho córrer. A la tarda era el Festival, nervis, vestir als nens de pastorets i pastoretes amb les corresponents disfresses que havien portat de casa, berenar una mica, passar tots pel lavabo, pintem una mica de coloret als nens i a les nenes, i els llavis a les nenes, i enfilem cap al teatre per actuar.
Els nens alterats, no ens enganyarem, la senyoreta també. Col·loco a tots els nens en posició, encara queden 10 minutets fins que arribin els pares. Tenim temps d’assajar, no sé si fer-ho, però finalment decideixo que sigui així. Provem la primera cançó que era en la que es descompensaven més els ritmes: “Què li darem en el noi de la mare?” i ho fan perfecte. “Què ha passat?”, em pregunto jo, “com ho podien estar fent malament i de cop i volta, ara ho fan bé?”. Aleshores em decideixo a fer la resta de cançons, surt tot rodat.
Comencen a entrar el pares, se’m fa especialment llarg fins que no seuen, paren de fer fotos i els meus nens saluden i saluden amb la maneta a uns i altres. Perquè no hi pot haver una cortina? Així ens evitaríem aquesta situació. Qui fa les tasques de presentació, fa seure a tothom, indica que ja podran fer les fotos pertinents després, en quan acabi l’espectacle, tothom pren posició, jo a primera fila buscant amb la mirada a tots els meus nens… No se’m pot escapar res, ni un detall.
Presenten la primera cançó, miro als nens, faig 1,2 i 3 amb els dits i comencem. La primera cançó surt perfecte, recupero una confiança que no hauria d’haver perdut. Els pares aplaudeixen, els nens saluden, es presenta la segona cançó. Tot va sortint prou bé. Canten alt i fort, sense cridar i s’entén tot el que diuen.
Arriba un altre dels moments crítics, la cançó: “A Betlem me’n vull anar”, o com coneixen els meus nens “la de la gallineta”. Ve la nota divertida i totalment improvisada del Festival. El presentador que allarga una mica més la presentació d’aquesta cançó i comença: “La cançó que cantaran a continuació és…” i una nena de les meves que en veu alta diu: “La de la gallineta!”, com volen dir: “Que no ho saps? Perquè si és així ja t’ho dic jo home”. En fi, visca l’espontaneïtat dels nens. Aquesta cançó dic que és un moment crític perquè és una cançó amb un ritme força ràpid i força repetitiva i als nens se’ls fa una mica llarga cantar-la i la comencen a accelerar, sempre ho fan així, i tot i que jo intento que això no passi, com sempre acaba passant. Però no passa res, com a mínim han cantat tots a la vegada i queda bé.
La darrera poesia, la cançó d’anglès i cap a casa. Els pares encantats, la senyoreta inflada d’orgull de que les coses hagin anat bé, amb moltíssima calor i les orelles tan vermelles que semblen a punt d’esclatar, i ja s’ha acabat. Gairebé dos mesos d’assaig per 20-25 minuts d’actuació, sempre fan que tingui la sensació que tota aquesta preparació per tan poqueta estona potser és excessiva, però el curs vinent no ho recordaré i tornaré a començar els assajos després de la castanyada, com sempre.
Bon Nadal a tots i totes!