L’altre dia, suposo que com molts, vaig veure el programa El Convidat, que van dedicar a la Pilarín Bayés. Tenia ganes de conèixer una mica més la persona que hi ha darrere el personatge. Suposo que ja ho sabeu i no cal que us ho digui, la Pilarín és una gran il·lustradora catalana que té més de 700 títols a les seves esquenes, que dibuixa durant gairebé 13 hores diàries, i que va ser sens dubte, i continua sent, un referent en el seu àmbit. És una il·lustradora entranyable, i és que els seus dibuixos n’estan plens de la seva personalitat, són dolços i de galtes vermelles, una mica com ella. I com a persona també desperta aquesta tendresa, és una mica l’àvia que a tots els nens ens agradaria.
Una dona amb caràcter i ambicions, que lluny del que pugui fer semblar la seva peculiar veu i els barrets que sempre llueix, té les idees molt clares, ha sabut fer el seu propi camí i s’ha convertit en el que és avui dia, un autèntic referent. Avançada al seu temps, alguns la consideraran en molts aspectes moderna, en molts d’altres un xic clàssica i conservadora. Té aquesta doble visió de les coses, i és el que la fa ser com és i tenir aquesta personalitat tan marcada.
El programa ens va servir per conèixer també el seu estudi, com treballa, com és la seva vida, el seu marit, els seus fills, néts… Vaig envejar el seu estudi, ple de contes i contes, amb un munt d’idiomes, i és que els seus llibres deuen córrer arreu del món. Amb ella tinc la sensació, que és la il·lustradora de Catalunya, dels pobles, de les petites històries, dels petits poblets. Les seves “Petita història de…” són el que sens dubte l’han feta la il·lustradora de la gent.
No sé, des d’aquest petit espai que suposa el Trompeta, em venia de gust, parlar-vos-en i dir-vos que em sembla una figura sovint poc valorada, però amb un paper molt important en l’imaginari dels nens i nenes del nostre país des de fa unes quantes generacions.