El meu viatge a Londres i Anglaterra m’ha portat a descobrir un munt de coses relacionades amb el món de la literatura infantil. Avui no us porto un nou descobriment, i és que de fet, tots haurem vist alguna vegada o altre les fantàstiques i famoses històries de Beatrix Potter. Potser no us sona el nom, però si us parlo de The Tale of Peter Rabbit, potser aneu fent memòria. Els seus contes, sempre tendres i dolços, amb il·lustracions molt suaus, han esdevingut tot un referent de la literatura infantil de tots els temps.
El seu personatge més famós és sens dubte, Peter Rabbit, i la seva història és ben senzilla, un conill força desobedient que surt del seu cau a la recerca d’aventures, i que acaba sent perseguit en el jardí del Senyor McGregor, per finalment acabar ensortint-se i tornant a casa, on la seva mare el pugui protegir. Un conte que la Beatrix va escriure per al fill de la seva antiga institutriu.
I ara us parlaré de la vida de Beatrix, va néixer l’any 1866 a la zona de Paddington a Londres, en una família molt ben posicionada econòmicament. Criada entre mainaderes, mai va rebre l’estima i afecte dels seus pares. Va ser criada amb el seu germà fins que aquest va ser enviat a un internat. Aleshores la Beatrix va sentir-se més ola encara, mai va tenir l’oportunitat de relacionar-se amb altres nens i més endavant tampoc va poder-se realitzar acadèmicament, havent-se d’encarregar de la llar.
Però la Beatrix era sens dubte, una noia curiosa, li encantaven els animals i petites bestioles, que sense que se n’adonessin colava a casa seva mentre les observava i li servien de base per escriure les seves petites històries d’animals. Sinó, trobava la inspiració durant les vacances, en la casa que la família posseia a Escòcia, allà podia estar amb més contacte amb la natura i observar els animals. És així com neix Peter Rabbit.
Amb el temps, l’any 1902, finalment després de forces traves va aconseguir publicar The Tale of Peter Rabbit, i els èxits literaris es van anar succeint, però sens dubte les històries de Peter Rabbit van ser les que més fama li van donar a l’autora, que finalment va trobar el seu reconeixement.
En lo personal, es va enamorar del seu editor però mai es van poder prometre i és que els seus pares no li haurien permès que es casès amb algú que havia de treballar per viure. El seu estimat va acabar morint, i tota sola, amb els ingressos aconseguits dels seus llibres i de l’herència dels seus pares, es va comprar una granja d’ovelles a Lake District. Amb 47 anys es va casar amb el seu advocat i mai no varen tenir fills. Va morir el 1943.
Una història que sens dubte us volia fer arribar, per tal de que coneguéssiu la dona que hi havia darrere històries tan maques. És aquest el meu petit homenatge a Beatrix Potter i el seu estimat Petter Rabbit.