Tots coneixem la figura de la Vella Quaresma i sabem el que representa, però avui us vull explicar moltes més coses d’aquest personatge propi de la nostra cultura i les nostres tradicions.
La Vella Quaresma és la representació de l’època de Quaresma, època que comença l’endemà del Dimecres de Cendra i acaba el Diumenge de Pasqua, es tracta del període de quaranta dies d el calendari litúrgic cristià, en el que es preparen per la Setmana Santa. Representa un període de reflexió i penitència per preparar-se per la celebració pasqual. Durant aquest període es practicava el dejuni i l’abstinència.
“Quaresma” deriva del llatí quadragesima, o el “quarantè” dia abans de Pasqua. La duració de la Quaresma, té el seu origen en el simbolisme que té el nombre 40 com a símbol de plenitud.
Com ja sabeu, les dates del Quaresma varien en funció de com quedi fixada la Pasqua, i pot oscil·lar entre el 4 de Febrer i el 10 de Març el seu inici, i el seu final entre el 22 de Març i el 25 d’Abril.
Però un cop explicat el que significa l’època de Quaresma, us en parlaré de la seva representació més coneguda, sobretot i evidentment entre el món dels infants: la Vella Quaresma.
La Vella Quaresma adopta la forma d’una vella arrugada i xaruga amb set cames, una per cada setmana de Quaresma. Va vestida com una vella del segle XIX, amb davantal, mocador al cap, normalment robes fosques i porta un bacallà en una mà, i un cistell ple de verdures i arengades a l’altre. Tot i que a vegades havia portat, un bacallà a cada mà, o un bacallà en una mà i en l’altra una graella. Sigui com sigui, tot plegat és símbol de les prohibicions de l’època de Quaresma en que no es podia menjar carn. I era una manera de mentalitzar als infants de que durant aquelles setmanes havien de menjar peix i verdura.
Durant els dies que dura el Carnaval, la Vella Quaresma i el Rei Carnestoltes mantenen una lluita aferrissada on s’acaba imposant l’ordre, la clama, l’austeritat i el dejuni de la Vella Quaresma per damunt de la festa boja i el desordre imposat pel Rei Carnestoltes durant una setmana.
Segons diu la tradició, els menjars abundants eren substituïts per sopes d’oli, verdura i aigua, i només es podia menjar bacallà els diumenges.
Però la Vella Quaresma no és només un personatge típic de les nostres contrades, i és que també rep noms diferents a altres indrets. A les Balears és coneguda com “Sa Jaia Corema” o “S’àvia Corema”, una vella mallorquina que penjaven a la cuina de les cases i que evidentment, cada setmana se li tallava una cama. A Barcelona, a part de Quaresma era coneguda com la “Bacallanera”, al Pla del Bages “La Sarraïna”, i al Roselló “La Patorra”. Antigament quan era el quart diumenge a la tradició mallorquina també es tallava la figura de dalt a baix, per la meita, com a senyal d’entrada en la segona meitat de l’època de Quaresma, un costum que donà el nom de « sa Jaia Serrada » a la figura.
Aquesta tradició mallorquina, s’ha convertit a Porreres en una festa popular, anomenada “Mascarada d’es Jai Carnal i sa Jaia Corema” i recuperada als anys 80. Aquesta festa es celebra el quart diumenge de Quaresma i consisteix en un judici públic en que dos ninots de palla són acusats i ajusticiats pel seu mal comportament. La festa acaba amb coca i vi per tothom. Un costum amb el mateix nom perviu també a Catalunya (sobretot al Vallès, Montseny i Plana de Vic) el quart dimecres de Quaresma, quan grups d’infants fan captes de diners a canvi de serrar la vella (la figura de la Quaresma) amb una serra o un xerrac. Ja que la Vella Quaresma, no només podia ser una representació en paper, sinó que també es feia sobre cartró i fusta.
També tenen la imatge de la Vella Quaresma a països com Itàlia, França, Suïssa i en alguns indrets de cultura germànica.
La Vella Quaresma ha generat un ric i extens mostrari en la imatgeria popular del nostre país des de fa molts anys. I és que a les llars on hi ha nens i a les escoles és ben habitual penjar la imatge de la Vella Quaresma en un lloc ben visible, de manera que acaba esdevenint un senzill calendari que permet als infants anar comptant les setmanes que queden fins arribar al Diumenge de Pasqua, a part de recordar el tema del dejuni. Antigament, aquesta figura era cremada al foc el mateix Diumenge de Pasqua.
En altres indrets, la Quaresma era representada amb un bacallà sec del que hi penjaven set arengades (Camp de Tarragona), o bé mitjançant neules de les que havien sobrat per Nadal, en una pràctica encara viva en moltes poblacions de Mallorca.
És només a partir de finals del segle XVIII i principis del segle XIX que es popularitza la imatge de la Vella Quaresma tal i com la coneixem avui en dia, a través d’una estampa que les peixateres penjaven a les seves botigues. Es tractava d’una dona, a vegades jove i bonica, i altres vella, arrugada i antipàtica que en una mà sostenia un bacallà i en l’altre un cistell ple d’arengades i verdures, fet que recordava als possibles compradors que es trobaven en època d’abstinència i que era un bon moment per a comprar peix, sobretot bacallà. Per tant, en un inici, la Vella Quaresma era una espècie de reclam publicitari, era màrqueting popular.
Així que ja ho sabeu, la Vella Quaresma, va néixer com una imatge per vendre més peix. Tota una història i una curiositat per a un personatge tan popular i estimat pels més menuts.
Il·lustracions
Moltes de les il·lustracions, estampes i siluetes que us portaré en un inici de la Vella Quaresma formen part de la col·lecció que en va recollir Amades. Algunes d’elles del segle XIX, com la primera que podeu veure en aquest seguit d’imatges.
Ara us deixo una imatge de la Sarraïna, també pertinent a la col·lecció Amades.
Una de les imatges més curioses que us porto és aquesta del bacallà del que hi pengen les arengades.
La imatge que us porto ara és de dos personatges molt propers: la Vella Quaresma i Sa Jaia Corema.
I per anar acabant us deixo amb les imatges més típiques i actuals de la Vella Quaresma, imatges extretes d’algunes escoles, contes i il·lustradors que també han volgut popularitzar aquesta especial figura.
