Avui us porto una il·lustradora barcelonina, formada a la Llotja on hi va cursar pintuira mural i posteriorment ha realitzat uns seminaris d’il·lustració a l’Escola Massana. Tot plegat l’ha convertit en la il·lustradora que és avui dia, una il·lustradora d’il·lustracions simpàtiques, expressives i coloristes. Un dels seus darrers treballs i amb el que l’he descobert ha estat en Antonino Mussolino, la història d’un simpàtic mussol super expressiu i molt bonic.
Es tracta d’una il·lustradora molt complerta, ha il·lustrat per a revistes, portades de llibres, llibres de text i contes infantils. En tots els àmbits ha intentat adaptar-se a les exigències de cada gènere i els seus treballs han respost amb solvència.
Sense més presentacions, us deixo amb les paraules de la Núria, de ben segur us interessarà tot allò que ens explica:
-Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
De fet, no recordo haver-ho decidit, simplement és el que volia fer des de sempre.
-Quan temps fa que t’hi dediques?
Des de ja fa bastant de temps he anat fent coses, sense la continuïtat que desitjaria, bé per falta de temps, bé per altres motius que m’han dificultat el tirar-m’hi de cap.
-És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Una mica sí, però suposo que és com a tot arreu. És un bosc molt gran on hi ha grans arbres i petites mates.
-De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Perquè?
Doncs de l’últim que acaba de “sortir del forn”: L’Antonino Mussolino, amb text de Patrícia Boldú, a partir d’una idea que va tenir el seu fill quan tenia cinc anys, el Gerard Fornell. Ha estat editat per SD Edicions. És un llibre petit, rodonet, imaginatiu i fresc que ens estimem molt tots aquells que hi hem participat. Tan de bo també agradi als petits lectors. Va acompanyat d’un joc.
-I quin va ser el més difícil?
No n’hi ha un de més difícil, cadascun té les seves dificultats concretes. I això és el que fa aquesta feina divertida: sempre tens nous reptes i mai és igual.
-Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
De primer llegir i rellegir el text. Rumiar-hi una mica, fer els esbossos amb les idees.
Dibuixar-ho a llapis, després a tinta i pintar-ho. O bé només a tinta. O bé escanejar els esbossos, dibuixar-ho a l’ordinador i posar-hi color. És divertit anar canviant la tècnica, tot depèn de quin tipus de text i llibre és. De fet és un diàleg amb el text, i és igual que amb les persones, depèn amb qui parles tens un tipus o un altre de conversa.
-Has il·lustrat per a revistes, contes infantils, portades de llibres… En quin àmbit et sent més còmode? Perquè?
Doncs una mica és el mateix d’abans, amb cadascun tens uns reptes diferents i tots són bonics de fer.
-Has il·lustrat un conte de rondalles meravelloses. Amb quina de totes elles et quedes?
És difícil escollir, potser amb el Pare Janàs.
-Consideres que el gènere de les rondalles meravelloses és un gènere sovint oblidat o al que no se li dóna la importància que hauria? O creus pel contrari que està sobrevalorat?
No crec que estigui oblidat ni sobrevalorat, el que sí que crec important és que cada nova generació el descobreixi i el faci seu, i que de mica en mica es vagi modificant i adaptant tal com s’ha fet des de sempre.
-Il·lustrar és…
Un diàleg amb el text i el lector.
-Si no fossis il·lustradora series…
no ho sé pas! Alguna cosa creativa, això sí.
-Com definiries el teu estil?
Em costa molt etiquetar les coses, intento que sigui expressiu, amb sentiments, clar. No hi penso gaire en això, és tal com surt.
-El teu il·lustrador preferit és… Perquè?
Quentin Blake, amb quatre ratlles et transporta molt lluny.
-Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos? Perquè?
En Patufet. Som amics des de fa molts anys.
-Si fossis un personatge de conte series…
Potser una velleta d’aquelles que sempre saben quin camí o quina porta ha de triar o quin objecte ajudarà als personatges que es troben davant de grans dificultats.
-Quin és el conte que més t’agradava quan eres petita?
Tots i més si n’hi hagués hagut. Però recordo quan a l’escola ens explicaven en Pere sense por o La cançó nadalenca amb “l’Escruix”.
-On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
A poder tenir una continuïtat de feina, i que la meva obra agradés a autors, editors i lectors. Poder seguir aprenent i descobrint coses i coses sempre.
-Un país amb bona literatura infantil és…
un país amb futur.
-Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Hi pots trobar coses bones. Hi ha una minoria “militant” que la valora, però malauradament encara hi ha molta gent que ho considera “cosa de nens”.
-Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Sempre hi ha idees barrinant per dins la closca. Després d’haver fet l’Antonino Mussolino amb la Patrícia -amb qui hem congeniat d’allò més-, ens trobem remenant la cassola a veure què més sortirà: “…i si féssim; podríem…”. Espero que ben aviat puguem ensenyar-vos alguna cosa nova!