Ja fa molts i molts dies que penso que al Trompeta havia de parlar d’això, i és que com a mestra em considero força observadora, i em fixo molt amb els esmorzars i berenars dels nens de la meva classe, i sovint em pregunto “Què mengen els nostres nens?” “Quin tipus d’alimentació els hi estem inculcant?”.
Us explico primer tot el tipus d’esmorzars que he vist durant aquest temps, us en parlaré de tots, dels més majoritaris, dels més estranys…
El més habitual, com a mínim a la meva escola són els entrepans. Però creieu-me quan us dic que he vist entrepans de tota mena. Des d’aquells amb el pa de fa tres dies, que la pobra criatura no pot ni mossegar, fins aquells que li han posat el paquet de mortadel·la, llonganissa o el que sigui sencer, sense molestar-se ni a separar-ne els talls. Entrepans sense tomàquet, especialment secs; entrepans fets amb panets de llet amb combinacions força estranyes; i l’estrella és l’entrepà de pa de motllo, sovint un pa molt detestat per alguns nens que fan unes boles increïbles mentre van menjant. He vist entrepans de frankfurt, amb el seu ketchup; entrepans d’una espècie de remenat amb ou i no sé ben bé que més a dins; entrepans d’hamburguesa; entrepans tipus vegetal amb tonyina, ou dur, enciam, maionesa…
Les galetes, un altre tòpic en els esmorzars dels meus nens. I és que pel meu gust sovint els pares en fan un ús excessiu, galetes per esmorzar i per berenar, dia rere dia, sempre el mateix… No m’estranya que els nens ja no els hi faci ni gràcia menjar galetes. Sovint les galetes més de moda arriben als esmorzars i berenars dels meus nens. Tenim els més clàssics que opten per les galetes Maria o les Tostarica. Després els més xocolaters amb tipus: “Príncipes”, Oreos banyades amb més xocolata, tipus “Chips Ahoy”, ah! I se m’oblidaven les galetes en forma de dinosaure que ara a més a més tenen xocolata per la part de darrere… I fins i tot a tot aquest excés de xocolata, en ocasions m’he trobat que a les galetes li acompanyen unes presses de xocolata que la mare o el pare han posat amb tota la seva bona intenció.
Tota mena de bolleria industrial: donuts, ensaïmades, magdalenes, pastissets, magdalenes… Ben ensucrats i enganxosos.
Després tenim tot el tema dels lactis: iogurts, flams, natilles, iogurts beguts, formatgets de tota mena, petit suisses… Que a l’estiu ho trobo bastant arriscat pel tema de la calor personalment.
La fruita: tot i que m’agradaria veure més esmorzars de fruita, són pocs els nens que venen amb tapers amb fruita talladeta a trossos. Maduixes, poma, pera, plàtan… són algunes de les més populars.
Després trobem tota la resta, com poden ser els cereals, torradetes, bastonets de pa, i darrerament s’han posat molt de moda les “tortitas” d’arròs inflat, i coses estranyes com patates fregides de bossa per esmorzar, productes d’importació curiosos de l’alumnat nouvingut…
A tot això el que vull dir-vos és que considero que no estem donant als infants la importància que hauria de tenir una bona alimentació, i que sovint s’opta per posar allò que més agrada a les criatures o que ens és més senzill. Sí, vivim en una societat amb molt poc temps, però crec que cal pensar una estona amb el que oferim als nostres infants a l’hora d’esmorzar i berenar. Que em sembla bé que de tant en tant, posem galetes per berenar o esmorzar, però dia rere dia, i en els dos àpats em sembla excessiu. Pel que fa als entrepans, és interessant variar el de dins, assegurar-nos que el pa està en condicions, i no donar-los sempre el que és més fàcil de mastegar, que menjar pa de barra també va bé! I la fruita, a la primavera i estiu la fruita talladeta i fresqueta és quelcom que pot venir molt de gust a les criatures per esmorzar, prenguem-nos la fruita com una alternativa.
No sé, potser ara els pares i les mares que em llegeixin, creuen que exagero, que no deu ser per tant, però jo us he explicat simplement el que veig i em trobo dia rere dia. I vosaltres què en penseu del tema?