Tots sóm iguals o tots sóm diferents?

27 maig 2012
0

Ja fa molt temps que penso en reflexionar sobre aquest tema en el bloc, es tracta del fet de que des de les escoles sempre parlem d’igualtat, de que em de tractar a tots els nens per igual, que tots som iguals i que no s’han de fer diferències. I entenc que això és cert, que hem de procurar donar als infants l’educació més homogènia possible, les mateixes oportunitats, els mateixos sabers, intentar que tots arribin a uns mínims a un nivell exigit.

Però discrepo en certa manera en el fet de que tots els nens són iguals, els nens al igual que les persones adultes no som tots iguals, tenim inquietuds, personalitats diferents, amics diferents, gustos diferents. Ens agraden els colors diferents, les cançons, la música, les pel·lícules… I és que jo sempre he estat de les que pensa que per ser com la resta, més val no ser, com a mínim això és el que em deia. I és molt important que els nens aprenguin a crear la seva pròpia personalitat allunyada dels “borreguismes” dels grans grups.

També és feina nostra, com a mestres, potenciar en cada infant les seves virtuts, observar com és cada nen, conèixer què els hi agrada més a un o a l’altre. Saber que a en Joan no li agrada ballar, en Jaume es cansa enseguida, el Martí necessita ajuda a l’hora d’escriure, a la Maria se li dóna molt bé dibuixar, a la Pepa li agrada el color rosa i la Mariona el detesta, la Mireia s’enfada molt sovint, en Xavi plora per tot o el Marc és un cul inquiet.

Tots i cadascú dels 25 menuts que tenim a l’aula són diferents, i que ho siguin també és bo, fa que entre tots es complementin, que totes les personalitats enriqueixin les de la resta, per`que seria molt avorrit una classe de 25 Maries o 25 Joans, no? També considero que el paper d’una bona mestra i d’un bon mestra està en saber interpretar les individualitats de cadascú, en ser capaç de fer sentir a cada nen diferent i especial.

Deixeu-me que m’expliqui, jo sóc una mestra força afectuosa amb els nens, però sé que hi ha nens més freds que potser no volen o els hi molesta una abraçada en un moment donat, en canvi, sé d’altres que necessiten aquesta abraçada per sentir-se especial. Hi ha nenes molt presumides que els hi encanta que els hi diguis lo boniques que estan avui, o nens que es moren de ganes d’explicar-te què van fer ahir. I en tot aquest món de l’escola, de la feina, les obligacions, els aprenentatges, els hàbits, les rutines, les fitxes, els objectius… entre tot plegat has de trobhar petits espais, petits moments per poder cuidar aquestes individualitats, per fer de cadascú d’aquests nens que estan al teu càrrec, nens especials!



Comentaris

Deixa la teva opinió

<