Elefant Trompeta

Aquest dissabte 12 de Maig a les 12 del migdia teniu una cita a la llibreria El pati de Llibres de Sant Cugat, i és que tindrà lloc la presentació d’un nou conte editat per Sd Edicions, i publicat per Maria Pagès. L’acte comptarà amb la presència de la pròpia autora del llibre, que explicarà com va sorgir la idea d’escriure aquest conte i de fer-lo amb aquestes tècniques tan particulars. A més, tots els assistents estaran convidats a crear amb la pròpia autora els seus propis animals màquines.

Un acte interessant al que us hi convido que us hi acosteu, i és que es durà a terme en una llibreria preciosa. Us deixo amb les dades i el cartell (compte que el mes està equivocat, és aquest dissabte!)

UN DIA DE FEINA

Llibreria El Pati de llibres

C/Xerric 22, Baixos (Sant Cugat del Vallés)

Dissabte 12 de Maig a les 12h

En Jordi Vila Delclós va néixer a Barcelona l’any 1966, va estudiar música i percussió i va ser vibrafonista de diversos grups de jazz abans de convertir-se en l’il·lustrador que és avui dia. Va estudiar il·lustració a La Llotja, i treballa d’il·lustrador des de 1988. Ha il·lustrat clàssics de la literatura infantil tot i que somia en il·lustrar algun dia L’Illa del Tresor, ha treballat per diverses agències de disseny gràfic, publicitat i fins i tot per alguns arquitectes, i és que té una visió de la perspectiva privilegiada, que l’ha portat a recrear a la perfecció els edificis dels seus projectes.

També ha il·lustrat, a part de contes, novel·les, àlbums il·lustrats i llibres de text per a diferents editorials. En definitiva, un il·lustrador consolidat del que us convido a que en descobriu la seva obra.

– Ja fa forces anys que et dediques al món de la il·lustració infantil, com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Suposo que per pura admiració d’autors com Junceda, Apel.les Mestres, en d’Ivori, Hergé, Moebius, Hugo Pratt, Sergio Toppi, etc…per això i perquè m’avorria, un estiu, i seguint el consell del meu oncle, Jordi Aguadé, em vaig començar a documentar per a il·lustrar L’illa del tresor, per si de cas…!

– Quan temps fa que t’hi dediques?
Ja fa mes de vint anys …i a documentar-me per il·lustrar L’illa del tresor, també!

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Paciència, i creure en allò que un fa, i estimar molt l’ofici.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullós? Perquè?
No puc triar-ne un. I també he de dir que en tots els projectes, sempre em queda un cert neguit, una recança, de si no es podria millorar…però gràcies a Déu (o a l’editor!), hi ha un temps límit!

– I quin va ser el més difícil?
Un projecte que em va fer patir molt, per la dificultat de dibuix, va ser el concurs per la biblioteca del Born, amb l’arquitecte Joan Rodon. Dibuixar el Born, per dins, era gairebé impossible (per a mi). Les proporcions gegantines de l’espai, em van fer anar de bòlit, durant més d’un mes. Un projecte molt complicat, i molt apassionant, també. Per altra part, la tècnica que vaig provar en aquells dibuixos, m’ha servit per a trobar la manera de posar color als meus dibuixos  que encara ara, i ja fa uns quants anys, més m’interessa i diverteix.

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
La documentació m’és imprescindible. M’ajuda a vestir els espais, i a omplir els ambients i les atmosferes. Que és el que finalment, més m’agrada; establir l’escena: espai, època i les sensacions, per mi una part molt important d’una imatge.

– Un dels teus darrers treballs ha estat donar vida a Pasqual Maragall en la seva època d’Alcalde de Barcelona en una nova col·lecció de l’editorial Efadós. És molt complicat il·lustrar a un personatge que és tan conegut per tothom, i que tothom en té una imatge força clara a la seva ment?
Sí, és una mica complicat perquè has d’aconseguir fer un personatge que remeti al retratat, sense deixar que el reconeixement d’aquest personatge, forci la naturalitat de la il·lustració. El retrat, és una de les disciplines que trobo més complicades del dibuix. Perquè ha de ser dues coses alhora: un bon retrat i un bon dibuix…i aconseguir que aquesta dualitat flueixi amb naturalitat, no és gens senzill. Al menys per a mi.
De totes maneres, si el llibre parla d’un personatge, bé ja esperes trobar-lo a dins, se’l pot caracteritzar per a fer-lo reconeixible, i no centrar-se excessivament en el retrat.

– Com va sorgir aquest projecte?
Va ser un encàrrec de l’editorial.

– Col·labores regularment amb projectes relacionats amb l’arquitectura, i és que en les teves il·lustracions sovint podem apreciar un gran domini en la il·lustració d’edificis. D’on prové aquesta peculiar faceta? El teu domini per aquest àmbit t’ha obert les portes per a projectes d’il·lustració on el coneixement i domini de dibuixar edificis i ciutats era un aspecte important del conte o del relat?
L’arquitecte que he citat abans, Joan Rodon, em va contractar per a que li fes les perspectives. Fa tant temps d’això, que gairebé no hi havia ordinadors, ni programes de 3D,  i els dibuixos es feien a mà. També perquè el Joan preferia tenir dibuixos originals, per a explicar els seus edificis, que no pas renders d’ordinador. Ell em va ensenyar a estimar la perspectiva, com una manera d’explicar l’espai amb molta llibertat. No com una convenció intransigent. Sempre em deia, que pintés els edificis i les façanes com si fossin pirates…i amb aquestes indicacions tan lliures (i curioses), anàvem fent. Em va ensenyar tot el que sé de representació d’espais, a gaudir de les possibilitats que la perspectiva m’oferia per a il·lustrar. He dit que em va contractar, i mes aviat va ser una espècie de bona obra per part seva. Jo no sé què va veure ell en mi, però sempre va confiar en els meus dibuixos, i  les meves capacitats. Li estic molt agraït. L’últim projecte que vàrem fer junts, un projecte per a la Colònia Vidal, me’l va encarregar dient-me: “Jordi, diverteix-te, que quan et diverteixes et surten uns dibuixos…”!

– Has il·lustrat força clàssics diferents com ara Els Follets Sabaters, la Bella Dorment, el Flautista d’Hamelí… Amb quin de tots els que has il·lustrat et quedes? Perquè?
El llibre D’Andersen que vaig fer per Combel crec que és un dels meus llibres preferits, ja que abans m’ho demanaves…Va ser un gran repte il·lustrar a la manera clàssica, un autor “clàssic”. Els textos clàssics et posen a prova, i t’exigeixen molt, però també contenen imatges molt boniques per treballar.

– I en el mateix àmbit, quin clàssic et queda per il·lustrar que et faria especial il·lusió?
Sempre dic el mateix, i ho he dit de tantes maneres, que ja comença a ser una mica pesat que ningú em faci cas…L’Illa del tresor d’Stevenson, és el llibre que va fer que volgués ser il·lustrador, o això que faig, i encara em documento…A veure si a algú se li ocorre que…

– Il·lustrar és…
il·lustrar és crear imatges que complementin i col·laborin amb un text.

– Si no fossis il·lustrador series…
Vibrafonista  i músic de Jazz, i il·lustrador d’amagatotis. O simplement… una altra persona.

– Com definiries el teu estil?
No ho sé. És el què em surt, d’una manera natural, sense donar-hi gaire voltes.

– El teu il·lustrador preferit és… Perquè?
Joan García Junceda. I també Moebius, i Hugo Pratt, tots per raons diferents. I sento una gran admiració per la Lisbeth Zwerger. N’admiro moltes coses de tots ells, però hi ha una cosa comú a tots: fan que sembli fàcil el que fan…quan en realitat és impossible!

– Si fossis un personatge de conte series…
Algun de secundari, d’aquells que no es veu a primera vista, però que hi és!

– Quin és el conte que més t’agradava quan eres petit?
“La orugueta llaminera”, d’Eric Carle o ”El cavaller de la creu” de Clovis Eimeric, entre altres.

– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país afortunat.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Em sembla molt bona, en qualitat i producció. Tenim molt bons escriptors i una gran tradició d’il·lustradors excel·lents.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Seguir amb la col·lecció d’Edebé de vides de poetes, i els llibres que vagin venint. I alguna col·laboració que tinc moltes ganes de fer, però que no puc explicar!

Avui mateix dia 9 de Maig a les 19h té lloc la presentació de l’exposició d’originals del la Núria Giralt. L’exposició la podreu veure durant tot el mes de maig a la llibreria La Central del Raval (C/Elisabets 6, Barcelona). Aquesta la podeu trobar a la zona de la llibreria “Petit racó d’artistes” i allà podreu gaudir de les il·lustracions de l’autora en els seus contes: Antonio Mussolino, Qui té por d’una ombra?, El sonall de la Xell…

De ben segur que us agradarà conèixer la seva obra.

El proper dijous dia 10 de Maig també tenim un altre acte, si ja fa uns dies us vaig parlar de la inauguració de l’exposició de l’Eudald, avui us porto l’acte de presentació d’un recull de contes que tindrà lloc a Casa Anita el dijous a les 19h. L’acte és per presentar el llibre “Un mundo de cuentos” i comptarà amb la presència de les seves autores l’Anna Gasol i la Teresa Blanch, al seva il·lustradora, la Mercè López i l’editora Elodie Bourgeois.

Doncs això, si us animeu a a anar-hi us deixo amb les dades:

Lllibreria Casa Anita

10 de Maig de 2012 a les 19h

C/Vic 14, Barcelona

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2012)

Demà mateix dia 9 de Maig a les 19h a la llibreria Abracadabra Llibres tindrà lloc l’acte de presentació del conte editat per El Jinete Azul, “Cuando no estás aquí”. L’acte comptarà amb la presència de l’autora i il·lustradora del llibre Maria Hergueta, una gran il·lustradora convidada Noemí Villamuza i el director editorial Antonio Ventura.

Així que ja sabeu esteu convidats a ser-hi si voleu conèixer aquest conte

ABRACADABRA LLIBRES

Dimecres 9 de Maig a les 19h

C/General Álvarez de Castro 5, Barcelona

De contes sobre aquest simpàtic ratolí cal dir que n’hi ha moltíssims, i que per tant teniu forces opcions per escollir, jo però em quedo amb un que m’agrada especialment. Es tracta d’un conte preciós del tàndem perfecte que formen la Meritxell Martí i el Xavier Salomó. El voleu conèixer?

LA MERAVELLOSA HISTÒRIA DEL RATOLÍ PÉREZ, Meritxell Martí, Il·l. Xavier Salomó, Editorial Lupita Books –> Aquesta història ens narra una aventura més d’un dels ratolins més famosos del món, un ratolí que ha protagonitzat moltíssimes històries, i aquesta n’és una d’elles. La història d’un ratolí que un dia rep un encàrrec tan màgic que s’acaba convertint l’heroi de tots els nens. El conte és preciós, va acompanyat d’un escenari on té lloc l’acció de la història i si a tot plegat li sumem el tàndem Martí – Salomó, el resultat és un conte tendre, bonic, simpàtic i especial.

És per tot plegat, que m’he deicidit a portar-vos-en aquesta versió.

“El Rei Bubby havia perdut una dent i l’havia guardat a sota del seu coixí esperant impacient la visita d’un ratolí molt especial. La son l’acaba vencent, però de sobte el nen nota una cosa suau a la seva galta, es tracta de les diminutes manetes d’un ratolí molt menut que l’han despertat. El ratolí porta ulleres d’or i convida al menut a fer una passejada amb ell pels carrers de Madrid. Però per poder-ho fer passant inadvertit, es decideix a transformar-lo en un ratolí com ell.  El porta fins a casa seva, la Casa del Ratolí Pérez. Està situada en un magatzem de la Confiteria Prats, una de les més famoses de l’època. Dins d’una capsa de galetes que comparteix amb la seva dona i els seus fills.
La vida del Ratolí Pérez és força entretinguda, i és que per les canonades i clavegueram de la ciutat es va movent de casa en casa visitant a cadascun dels vailets que perd una dent i deixant-li un “Toisó” d’or. En aquestes anades i vingudes de la seva capsa de galetes, és perseguit constantment pels gats, sobretot per un que li en té moltes ganes, Don Gaiferos.
Després de mostrar-li la seva vida i el seu dia a dia, el porta a visitar les cases de diferents nens més pobres que ell i que no tenen la seva mateixa fortuna, per tal de fer veure al Rei que no tots tenen la mateixa fortuna que ell, i que al cap i a la fi, tots els nens són iguals, i tots per molt rics o pobres que siguin, tenen els mateixos somnis.
Al final, tot acaba bé, el príncep  aprèn de les ensenyances del ratolí, i torna a prendre forma humana.”
Aquesta és la història original del “Ratoncito Pérez”, i és que estic convençuda que tots coneixeu la figura d’aquest personatge mític i llegendari de l’imaginari infantil, però que mai us havíeu plantejat que darrere el personatge, hi havia un conte i, evidentment, un autor. I és que la figura d’aquest ratolinet no li cal gaire explicació, és l’encarregat de portar als infants d’arreu un regalet, una joguina o una moneda per cada dent de llet que als nens se’ls cau i amaguen a sota el coixí.

El Ratolí Pérez és un personatge llegendari propi de l’imaginari espanyol i hispanoamericà. Però cal dir que la tradició de posar les dents de llet sota del coixí quan et cauen perquè et portin o deixin un regalet és una tradició pràcticament universal, i present a la major part de cultures. Tot i que el personatge màgic encarregat de fer aquest canvi és diferent en funció de la cultura.

Així per exemple als països de parla anglesa tenen la Tooth Fairy, o la Fada de les dents; a França és La petit souris o Ratolineta; a Mèxic i Xele se’l coneix com el Ratolí de les Dents; a Itàlia és el Topolino o Topino (ratolí) o la Fatina (fadeta).

A Catalunya, tot i que la tendència del Ratolí Pérez esta bastant imposada, tenim l’Angelet de les Dents, una tradició en que l’únic que canvia és el personatge que recull les dents. A Euskadi, sobretot a Biscaia s’encarrega de fer aquesta funció Maritxu teilatukoa, Mari la del Sostre, i és que segons diuen en alguns indrets és tradicional llençar les dents dels infants als sostres de les cases, d’aquí el nom del personatge basc; i a Cantabria ho fa L’Esquilu de los dientis, l’Esquirol de les Dents.

Però el que avui ens ocupa és descobrir com neix el conte o llegenda que us he explicat abans, i per tant quin és l’origen real del personatge del Ratolí Pérez. Aquest conte va ser escrit pel jesuïta Luis Coloma l’any 1894. Aquest conte va ser escrit per encàrrec de Palau, de la família Reial, i és que li van demanar al capellà que escrivís un conte per al Rei Alfons XII que en aquell moment tenia 8 anys i se li havia caigut una dent. El conte és protagonitzat pel Rei Bubi, un nom molt familiar pel Rei Alfons XIII, i és que Bubi era el sobrenom afectuós amb el que la seva mare, la Reina Maria Cristina es referia a ell.  És probable que el conte arribés a la família reial de les mans del majordom de la Reina el Duc Sotomayor, que era amic íntim de Coloma.

El personatge del Ratolí Pérez creat per Coloma vivia al Carrer Arenal número 8, antiga confiteria Prats, i lloc on avui dia podem trobar el museu dedicat única i exclusivament aquest personatge, en ple cor de Madrid, a uns cent metres del Palau Reial. És per aquest motiu que l’Ajuntament de Madrid es va decidir a retre homenatge al Pare Coloma i al seu personatge més il·lustre instal·lant una placa en el número 8 d’aquell carrer on hi posa la següent inscripció: “Aquí vivía, en una caja de galletas, Ratón Pérez, según el cuento que el padre Coloma escribió para el niño Rey Alfonso XIII.”

El conte en sí, és com molts d’altres un conte escrit a partir d’altres elements característics dels contes de fades: prínceps encantats, aventures de tota mena i un final feliç. És per tot plegat que resulta complicat atorgar-li l’autoria absoluta de la creació del mite del Ratolí Pérez a Coloma, ja que a la resta de països d’Europa ja era tradició de força antic deixar les dents de llet a sota el coixí per a que les recollís la fada de les dents. Si a tot plegat, hi afegim que hi ha una història Francesa més antiga que la del Pare Coloma, escrita per la famosa Madame d’Aulnoy, la recopiladora de contes de fades més famosa a França ens fa pensar que l’origen real no sigui el del Pare Coloma.

Aquesta història de Madame d’Aulnoy es diu La Bonne Petite Souris i va ser escrit entre el 1697-1698, 200 anys abans que la història de Coloma. Una història d’un ratolí màgic que esdevé salvador del fills d’uns Reis molt bons de la mà del seu principal enemic. Un conte que no té res a veure amb dents, però sí que està relacionat amb un ratolí amb poders màgics. I potser una mica del ratolí amb poders, i de la idea de la fada de les dents, va néixer el Ratolí Pérez. Una història originària del Pare Coloma que va donar la volta al món i que s’ha fet famosa arreu, sobretot a tots aquells indrets de parla hispana.

Il·lustracions i imatges
Començo el recull d’imatges i il·lustracions amb una fotografia de la placa commemorativa del Carrer Arenal 8 de Madrid, feta en homenatge al Ratolí Pérez pel propi Ajuntament.

També en el mateix carrer, podem trobar aquesta altra placa i una petita figura commemorativa.

També us deixo amb un cartell de la Casa Museu del famós ratolí, un indret on podreu descobrir la història original del Pare Coloma, i altres aspectes relacionats amb el propi ratolí i la resta de personatges que, arreu del món, fan la mateixa feina que el Ratolí Pérez.

Ara us deixo amb algunes imatges d’alguns contes i històries del ratolí Pérez.

També us porto una imatge de l’edició original del relat.

Evidentment, la figura del Ratolí Pérez ha travessat tota mena de fronteres i ha fet el salt a la gran pantalla. Ho va fer l’any 2006 amb la pel·lícula: Pérez, el ratolí dels teus somnis.

I per acabar, us deixo amb el Doodle de Google dedicat al Ratolí Pérez i al Pare Coloma el passat mes de Gener en el 161è aniversari del Naixement del Pare Coloma.

No us negaré que quan vaig descobrir la feina d’Eudald Palma em va enamorar, i és que jo sóc de les que sempre es fixa amb els cartells de Festes Majors, si m’agrada o no l’il·lustrador que els fa, i quan vaig veure el de les Festes de Santa Eulàlia, que cada any miro amb atenció perquè sempre l’il·lustra algun il·lustrador i vaig veure la feina d’aquest any, em vaig quedar amb la boca oberta. Buscant i rebuscant en el cartell em vaig anotar el nom, un nom que ben aviat reapareixeria en el meu camí a l’exposició que els joves il·lustradors de La Llotja fan cada any a Món Llibre. Vaig entrar a la seva web i vaig veure les il·lustracions de llegendes populars catalanes que estava fent i em va acabar de convèncer, i és que ja sabeu la debilitat que sento pel món de la mitologia i literatura del nostre país, així que vaig pensar: “Haig d’aconseguir una entrevista amb aquest noi”, i així és com avui us porto a l’Eudald Palma.

Dissenyador gràfic de professió i il·lustrador de vocació, finalment s’ha decidit a encaminar la seva vida per aquest darrer àmbit, i sembla que mica en mica la sort li va somrient. Us deixo amb la seva entrevista perquè conegueu una mica més com pensa, les seves idees, els seus projectes…

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
De fet és una vocació de sempre, i des de fa temps que he anat fent algun que altre projecte de pintura mural decorativa i en el món de la publicitat. Treballava de dissenyador gràfic a Vic fins que vaig tenir contacte amb persones de Barcelona relacionades amb la il·lustració i em van informar i recomanar que m’animés a provar-ho. A partir d’aquí vaig prendre la decisió d’anar a viure a Barcelona i estudiar a la escola la Llotja, a on vaig començar aquesta aventura. A la mateixa setmana que vaig saber que m’acceptaven, em van fer una molt bona oferta a un estudi de publicitat a Girona i vaig tenir que decidir si aprofundir en el món del disseny o obrir una nova porta, crec que vaig triar la correcta.

– Quan temps fa que t’hi dediques?
Fa uns 10 anys en publicitat, ara començo a entrar en el món editorial, que és el què realment m’agrada, projectes amb un contingut més narratiu.

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Jo encara hi estic entrant, ja que fa poc que he començat projectes a nivell professional, i encara estic estudiant a la Llotja. Però per la poca experiència que tinc, fins que m’ha arribat una oportunitat ha estat pacient, hi ha molta gent bona.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullós? Perquè?
Doncs el que estic acabant recentment, una antologia de éssers fantàstics basada en llegendes catalanes, perquè l’he elaborat per una afició pròpia, i perquè he aconseguit trobar coses a nivell gràfic que feia temps que estava buscant.

– I quin va ser el més difícil?
De moment no en podria destacar cap en aquest aspecte, diria que qualsevol dels que m’han motivat i transmès menys, això sempre fa que et costi més.

– Aquest any vas tenir el plaer d’il·lustrar els cartells per les Festes de Santa Eulàlia. Què va suposar per tu aquest projecte?
Primer una gran satisfacció de realitzar un projecte relacionat amb la cultura tradicional de Barcelona, i més per la zona del cas antic, ja que part maternal de la família són de la Barceloneta i de petit que venia sovint per la zona i sempre me l’he sentit part de casa meva. I professionalment una gran salt per donar-me a conèixer a Barcelona com a il·lustrador, després d’aquest projecte han vingut moltes coses bones. Agrair a les persones que em van seleccionar, va estar un plaer treballar i gaudir amb elles el projecte.

– Vas començar com a dissenyador gràfic per acabar convertint-te en il·lustrador. El disseny gràfic i la il·lustració són àmbits relacionats en algun aspecte o no hi tenen res a veure?
Alguns sí que en tenen, però aspectes com  la intenció i la narrativa no. En els que sí, vaig tenir la sort d’aprendre’ls en el disseny i els quals ja he anat preparat per aplicar-los a la il·lustració.

– Estàs treballant en tot un seguit d’il·lustracions per un llibre de Llegendes Catalanes il·lustrant històries com Joan de l’ós o El Pont del Diable. Explica’ns una mica més d’aquest projecte.
Al final ha estat una antologia d’éssers fantàstics de la mitologia catalana, feia molt temps que em rondava pel cap fer alguna cosa de les nostres llegendes , és el projecte que presento de final de curs de la Llotja aquest any. Vaig estudiar mitologia, que sempre m’ha fascinat com la fantasia i les històries que tenen una arrel cultural amb éssers fantàstics.

– És molt complicat il·lustrar llegendes catalanes sovint oblidades i de les que no hi ha gaires referents a nivell gràfic?
En l’aspecte de la documentació gràfica més que complicat ha estat pacient, ja que hi he dedicat quasi més temps que a il·lustrar-lo. Però com que em fascina tot això ha estat una bona excusa per posar-me al dia, descobrir  i aprendre’n coses noves. La recerca de documentació ha estat fàcil, ja que n’he trobat molta i bona d’aquests escriptors tan fantàstics que tenim aquí. El què ha sigut més complicat potser ha estat fer la selecció, en tenim tantes de bones! Quan l’acabi la intenció és presentar-lo a alguna editorial.

– De totes aquestes històries quina és la que més t’ha agradat il·lustrar o redescobrir?

Complicat quan has de triar entre coses que són tan diferents, totes tenen un missatge i una característiques especials, potser em quedo amb Joan Ós, per completa, missatge, personatges, ambientació…

– I parlant de clàssics, quin clàssic que t’agradaria il·lustrar?
La Bella i la bèstia.

– Il·lustrar és…
Aportar, potenciar i complementar elements a la imaginació d’un text.

– Sinó fossis il·lustrador series…
Actor o cineasta.

– Com definiries el teu estil?
Crec que barroc, fantasiós, detallista, dinàmic, amb un dibuix molt treballat i elaborat, procuro donar una ambientació potent i amb personalitat que atragui tan a petits com a adults.

– Quan vaig veure les teves il·lustracions, em va venir al cap immediatament la figura d’en Roger Olmos, i és que trobo que teniu en les vostres il·lustracions certes similituds. És per tu, un referent?
Sens dubte, la figura d’en Roger ha estat clau, ja que va ser el primer il·lustrador que vaig conèixer que havia passat per la Llotja i en què m’hi vaig sentir identificat en molts aspectes, d’alguna manera em va fer conscient i em va motivar a que jo també podria arribar a adquirir un major nivell, un del motius que em va fer decidir-me anar a la Llotja.

– A banda d’Olmos, cita’ns alguns dels teus il·lustradors preferits.
Preferits i influents, Todd Schorr, Brian Froud, C.F Payne, Mark Summers, Julian de Narvaez, Fernando Falcone, Toulouse Lautrec o Rednose.

– Si fossis un personatge de conte series…
Una mescla entre Tom Sawyer i l’Alícia.

– Quin és el conte que més t’agradava quan erets petit?
Dónde viven los monstruos, Dràcula o la Bella i la bèstia, i una mica més endavant històries com l’estrany cas del doctor Jeckyll i Mr. Hyde, la història interminable o Labyrinth.

– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país que aconsegueix aportar coses imprescindibles a la vida, educació, creativitat i imaginació.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Tinc la sensació que es comença a valorar la capacitat dels petits, i no relacionar que perquè siguin petits la seves capacitats també.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Estic preparant una expo individual pel Maig a Barcelona, aviat estaran enllestits el projecte de llegendes i un que he il·lustrat amb un text personal, i en breu en començaré un amb una editorial espanyola.

Nattou és una marca de joguines belgues pensada única i exclusivament pels nadons, són joguines toves, divertides, suaus i de descoberta que permeten créixer amb l’infant i volen formar part del seu món. Són joguines que es poden rentar a la rentadora, joguines per aprendre, dormir, abraçar, jugar i gaudir. Es tracta de tovets de tota mena: peluixos, sonalls, doudous, mantes de jocs, mòbils, ninots musicals, i també tenen un ampli assortiment en roba de llit, pitets i complements pels nadons.

Nattou divideix els seus productes en diverses col·leccions, cada col·lecció està protagonitzada per diferents animals de peluix, i cada col·lecció té unes tonalitats diferents. Així per exemple els Funny Famrers són peluixos d’animals de granja amb colors molt vius i intensos, i en canvi els Bubbles són colors molt més suaus. De cada col·lecció tenen més o menys els productes que us he explicat, i cada col·lecció té el seu encant particular.

Uns productes molt i molt bonics, que tenen com a garantia una marca de qualitat al darrera. Us deixo amb les imatges d’alguns dels seus productes, sé que en són moltes, però realment tenen tants productes i em van agradar tants que em va ser força complicat escollir.