ROSSINYOL, Sébastian Pérez, Benjamin Lacombe, Editorial Baula (2012) –> Ja fa molts, moltíssims dies que tinc aquest fantàstic àlbum il·lustrat pendent per portar-vos i no hi havia manera, i és que ja sabeu que normalment intento fer les recomanacions per temàtiques i agrupar diversos contes o àlbums il·lustrats… Però una vegada més, em quedo sense paraules davant d’una obra mestre de Lacombe que sap escollir molt i molt bé les històries que il·lustra, i que una vegada més ha fet una feina excel·lent amb aquest conte delicat, ple de sensibilitat, tendresa i una història bonica per explicar.
Aquesta vegada Lacombe ens descobreix una nova faceta de la seva tasca amb els llapisos i les aquarel·les, donant així un toc molt personal i intimista a tot l’àlbum.
Pel que fa a la història ara us en faré cinc cèntims, ja veureu com us agrada. La història es situa als anys 50, i ens narra la vida d’uns nens en un campament, i de com un per un, tots i cadascú dels nens van rebent petits trocets de paper amb un poema que els descriu. És per això que el Senyor Jacques, l’intendent es decideix a descobrir qui és aquella persona que sembla conèixer tant a tothom i que els envia aquells anònims. Una investigació molt divertida que emprendrà amb tots els nens i nenes, en la que potser acaben descobrint que el verdader autor dels poemes, és un nen del campament excessivament tímid, reservat, però a la vegada sensible. Tanta és la seva timidesa que passa desaparcebut per tothom, invisible als ulls dels altres, i és amb aquestes notes secretes, aquests petits bocins de poemes que intenta fer-se un lloc a la vida dels seus companys, i fer que aquests se n’adonin que ell també hi és.
Un conte sobre la recerca de la pròpia identitat, sobre la importància de com et veus als ulls dels altres, i sobre el més important, com et veus a tu mateix.
En definitiva, un conte d’aquells senzillament genials!