“Diuen que fa molts i molts anys, on actualment hi ha la Serra de Montserrat, hi havia un gran llac, un llac que cobria tota la plana i en el que desembocaven els cabalosos rius de Tramuntana. Un llac rodejat de verns, pollancres, salzes, i on els ramats hi pasturaven tranquil·lament.
Però vet aquí un dia, un pastor un xic despistat amb el seu bastó va moure una pedra que va obrir un reguerot en la zona on els contraforts de Reixac s’ajuntaven amb la falda de la muntanya de Montcada.
Les aigües del llac van començar a escolar-se, primer poc a poc i després molt més de pressa, fins que el llac va acabar formant el riu Besós, i tota l’aigua anava cap al mar i el llac es va eixugar del tot. El darrer dels indrets que es va buidar va ser el de la Rodàlia de Gallecs, on el llac era més profund. I és així com van néixer les muntanyes de Montserrat, per culpa d’un pastor despistat.”
Aquesta llegenda o rondalla popular ens narra una explicació en forma de conte de la formació de d’aquestes muntanyes tan populars. Es tracta d’una rondalla de transmissió oral explicada de pares a fills. I és que sobre els orígens d’unes muntanyes amb una forma tan peculiar com les de Montserrat, se n’expliquen un munt d’històries, llegendes entorn a com va néixer aquesta formació geològica. Montserrat té unes característiques morfològiques tan peculiars que l’han convertit en un dels símbols i emblemes de les nostres contrades, i un indret màgic entorn el qual el desenvolupen tota una sèrie de llegendes.
Però lluny de poder ser una història verídica, es tracta d’una rondalla o llegenda que intenta explicar un fenomen geològic peculiar i ho fa, en certa manera de forma no massa allunyada de la realitat. I és que fa uns 50 milions d’anys hi havia un gran golf marí d’aigües no gaire fondes, on ara podem trobar la Depressió Central Catalana. Un golf al qual desembocaven rius procedents del massís catalano-balear, desaparegut avui dia evidentment, i que transportaven grans masses de còdols. Els còdols són fragments de roques arrodonides com a conseqüència de l’erosió i el transport. Aquests còdols es van anar barrejant amb altres materials més pastosos i van acabar formant una gran massa que quan va desaparèixer el massís catalano-balear i es van anar succeint tota una sèrie de cataclismes geològics als terrenys del voltant del gran golf, el relleu de Montserrat va emergí del fons del mar fa uns 10 milions d’anys. I els vents, pluges i glaçades, li van acabar de donar el relleu tal i com el coneixem avui dia, generant formes d’allò més curioses i espectaculars que han fet d’aquesta, una muntanya única en el món.
El fet de que hagi estat capaç de mantenir aquests relleus inversemblants és en part gràcies a la duresa dels materials amb els que està composada la muntanya, formats per conglomerats (còdols, sorres i un duríssim ciment calcari), que els científics anomenen pudingues.
És per tot plegat que en certa manera, la teoria científica ve a reafirmar allò que ens explica la rondalla que en el fons Montserrat estava inundat per un gran llac, que va acabar buidant-se, l’únic que canvia, evidentment, és l’explicació de com ho va fer.
Però de Montserrat se’n diuen un munt de coses, i hi ha un munt de llegendes, mites i teories al seu voltant. Hi ha fins i tot una profecia que diu que al igual com la muntanya emergí del mar, el dia que arribi la fi del món i dels segles aquesta es tornarà a enfonsar.
Sigui com sigui, Montserrat, els seus orígens, les peculiars formes d’alguns dels seus cims, i la relació amb la religiositat i la troballa de la Verge de Montserrat, ha fet d’aquesta la muntanya més emblemàtica del país, la muntanya de les catalans i catalanes per excel·lència, i del Virolai, un dels himnes de la nació.