TXELL DARNÉ: "Il·lustrar és expressar-te amb imatges"

28 juny 2012
0

Txell Darné és sens dubte una il·lustradora particular, com molts d’altres il·lustradors del nostre país va estudiar a l’Escola Massana, i des del 2004 es dedica al món de la il·lustració de manera professional. Jo vaig tenir el plaer de descobrir la seva obra en un dels seus darrers treballs, el de El mariner de Sant Pau, amb l’editorial Efadós, i em va agradar moltíssim. Treballa amb la tècnica del collage per a fer les seves il·lustracions: papers, diferents textures, taps de suro, cartes, pinces d’estendre… qualsevol cosa pot servir per formar part dels seus personatges i els seus paisatges, si a tot plegat hi afegim el seu estil a l’hora d’il·lustrar fan que el resultat sigui veritablement sorprenent.

És sense renunciar a aquest estil, amb la seva particular visió dels seus propis personatges que ha arribat a ser la il·lustradora que és ara i a tenir un estil tan reconeixible per a tots. Estic convençuda que si no la coneixeu, us encantarà descobrir-la.

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Sempre m’havia agradat dibuixar, remenar papers i experimentar,  però  no coneixia la il·lustració, és a dir la carrera d’il·lustració en sí. Va ser una mica de casualitat, parlant amb una companya que ella ho havia començat a estudiar a l’escola Massana em va dir que m’agradaria que era molt interessant. Em vaig informar, em va agradar moltíssim , vaig fer les proves d’accés i vaig decidir matricular-m’hi.

– Quan temps fa que t’hi dediques?
Podríem dir des  del 2004, per tant, 8 anys!

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Bé el treball que he anat fent ha estat el que m’ha anat obrint de mica en mica les portes, a poc a poc s’han anat coneixent les meves il·lustracions i potser sí que m’he anat fent un lloc o un raconet en el món de la literatura infantil.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Perquè?
De l “My longest Puzzle”, de Londji. No és un llibre, és un puzzle, “el puzzle més llarg del món” 200 x 15 cm. Però va ser una feina molt bonica, d’anar-lo construint de mica en mica, d’anar buscant diferents històries i anar-les enllaçant. És un tren, en el que hi passen un munt de coses, s’hi pot trobar des d’un casament, fins a una àvia que estén la roba …
La feina que realitzo amb Londji m’omple molt ja que són projecte smolt divertits, de crear joguines, com Londji diu, joguines poètiques,  que aporten un valor als nens. Hem creat junt amb el meu company Joan Gómez de l’estudi de disseny Canseixanta, diferents projectes per a Londji i de tots n’estic molt contenta ja que cada projecte és molt interessant i a la vegada arriscat a l’hora de crear. Podeu veure’ls a la web de Londji (www.londji.com).

– I quin va ser el més difícil?
Difícil però a la vegada molt gratificant, “La Llegenda del mariner de Sant Pau” d’editorial Efadós. Va ser “difícil” en el sentit que havia d’il·lustrar paisatges reals, i amb la meva tècnica del collage era un repte. Però per contra, va ser un treball molt bonic  ja que des de l’editorial em van donar molt de material antic, fotografies sobretot, molt interessant, que em van anar molt bé per poder emmirallar-m’hi .

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Començo pensant què voldré dir i com ho voldré dir. Faig un petit esbós en llapis i després començo a buscar el material que em farà falta: paper, taps de suro, ferro… i començo a combinar-los entre ells, després faig fotografies o bé escanejo per tal d’acabar de muntar la il·lustració digitalment.

– Les teves il·lustracions són molt característiques: combines diferents textures, materials… És senzill il·lustrar o representar una escena fent-ho amb collage de diferents materials?
Bé, és laboriós però no és difícil, la veritat és que és molt divertit.

– Il·lustrar és…
expressar-te amb imatges.

– Sinó fossis il·lustradora series…
veterinària. A casa meva tenen una botiga d’animals i sempre havia dit que volia ser veterinària, però sense fronteres. M’agrada molt viatjar i els animals i pensava que seria una bona combinació.

– Com definiries el teu estil?
Diuen que és un collage de l’Europa de l’est, dels anys 50, naïf, entranyable… no sé.

– El teu il·lustrador preferit és… Perquè?
L’Isidro Ferrer. M’encanta com treballa, les imatges que crea són boníssimes! Sempre amb molt de doble sentit, buscant sempre el límit, és molt bo.

– Has il·lustrat recentment una llegenda catalana, El mariner de Sant Pau, una història molt popular a les nostres contrades. Com va sorgir aquest projecte? Què va significar per tu? Ja coneixies la història?
El projecte fou un treball molt bonic. No coneixia la llegenda i la veritat és que és una història trista amb un final feliç. El projecte fou un encàrrec de l’editorial. Coneixien la meva feina i van creure que jo seria una bona opció per il·lustrar aquesta llegenda. Em va agradar molt ja que forma part d’una col·lecció de llegendes catalanes il·lustrades pels més menuts. Està bé recuperar la tradició catalana i transmetre-la als infants ja que és una manera de fer-la viva i mantenir-la.

– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos? Perquè?
Alícia al país de les meravelles. Perquè hi ha molts de personatges fantàstics, és una història molt bonica i divertida que dóna molt de joc a l’hora d’il·lustrar.

– Si fossis un personatge de conte series…
En Patufet.

– Quin és el conte que més t’agradava quan erets petita?
El Soldadet de Plom

– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
No ho sé, el que sí sé és que el que m’agradaria és continuar fent com ara. Il·lustrant amb il·lusió perquè això és el que es transmet en la imatge i crec que és molt important ja que les imatges parlen i transmeten aquestes ganes de que surti bé, de què cada imatge sigui especial.

– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país ric

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que encara ens queda molt camí per fer. A diferència d’altres països com França en què la il·lustació infantil té un paper molt important i valorat. Aquí estem tot just als inicis. Els àlbums infantils il·lustrats cada vegada van agafant més protagonisme, potser  gràcies a editorials més petites que procuren tirar més per aquest camí i aposten per bons àlbums il·lustrats.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Bé estic treballant amb un nou projecte de l’Editorial Efadós i també amb Londji.  Projectes molt interessants i bonics, que si tot va bé sortiran per Nadal.



Comentaris

Deixa la teva opinió

<