“Aquesta és la llegenda de com el Comte Tallaferro va combatre ferotgement als sarraïns que envaïren Catalunya durant el segle XI. És per aconseguir aquesta fita que Sant Guillem de Tolosa lliura a Tallaferro una espasa per tal de que lluiti per a que el cristianisme no perdi contra l’Islam. Aquesta espasa havia estat d’Otger Cataló, valent heroi que ja havia lluitat contra els sarraïns en temps anteriors. Sant Guillem havia heretat aquesta espasa del seu avi, que havia estat present en la mort d’Otger.
Però tot i tenir l’espasa d’Otger, el Comte Tallaferro va caure en combat, capturat i malferit, els sarraïns se’l van emportar cap a un dels seus vaixells. Allà, quan és negra nit, i el comte veu ben a prop la seva mort. Nedant i sigil·losos els cristians arriben als vaixells dels sarraïns, el rescaten i en prenen foc, que pren la forma de serps alades fantàstiques. És així, com els sarraïns acaben morint ofegats en un intent de fugir dels seus vaixells.
El comte finalment és curat, i es recupera miraculosament, i només té al cap un pensament. Què deu ser del seu estimat fill Gentil?”
Aquesta història s’ha convertit pràcticament en una llegenda, La llegenda del Comte Tallaferro, però de fet no es tracta més que d’un passatge del poema èpic del Canigó, concretament del Cant V escrit per Jacint Verdaguer, poeta per excel·lència de la Renaixença l’any 1886.
Verdaguer es va fonamentar en un personatge històric real per a crear el Comte Tallaferro, es tracta de Bernat Tallaferro que condemnava la Vila de Besalú en el segle X, però moltes de les qualitats i fets que Verdaguer li va atribuir, evidentment no estaven fonamentats en fets reals. Simplement Bernat havia servit d’inspiració a Verdaguer.
Fou el propi autor del Canigó, que va crear el personatge per tal d’idealitzar esdeveniments històrics de l’època del naixement de la pàtria. En el poema es barregen personatges que van existir, amb altres poètics, mítics i idealitzats. L’objectiu de Verdaguer era ben clar i senzill, crear un símbol per tal d’il·lustrar les dificultats del naixement de Catalunya i els valors que s’havien de tenir per a dur-ho a terme: valor, persistència, tenacitat, entusiasme. Verdaguer va decidir creac aquesta poesia en un moment en que considerava que la societat era extremadament conformista i complaent amb tot allò que els envoltava, una societat derrotista i amb manca d’idealisme. Verdaguer també basava l’esperit català en les tradicions cristianes ancestrals.
Però ara anem a conèixer una mica de la vida del personatge real i històric que va inspirar a Verdaguer. Bernat I de Besalú, també conegut com a Bernat Tallaferro (970-1020), va ser comte de Besalú (988-1020) i Comte de Ripoll (1003-1020).
La seva vida política va ser força agitada, l’any 1006 juntament amb Ramon Borrell, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d’Urgell, va aconseguir vèncer l’exèrcit de Abd al-Malik al-Muzaffar en la coneguda batalla de Torà. El 1010 va tornar a ajudar a Ramon Borrell en la seva expedició a Còrdova i també va ajudar el comte Gausfred II de Rosselló contra Hug I d’Empúries per tal d’assegurar la separació dels dos comtats.
Es va caracteritzar per ser un governant valent que es va enfrontar sense cap por a la dominació musulmana, i d’aquí que Verdaguer va decidir prendre’l d’exemple per a convertir-se en el màxim protagonista del seu poema, convertint-lo en un ferotge i valent guerrer.
És tanta la importància d’aquest personatge mig històric, mig llegendari, que ha quedat immortalitzat en forma de gegant per la Colla Gegantera d’Arenys de Mar. Un autèntic mite de la nostra literatura.
Imatges i il·lustracions
En el monestir de Santa Maria de Ripoll diuen que hi ha enterrat Bernat Tallaferro, us deixo amb una imatge de la seva tomba.
Ara us vull portar una curiositat, i és que hi ha quatre còmics inspirats en aquest personatge històric. Creats per Víctor Mora, autor del mític Capitán Trueno, juntament amb els germans Blasco van crear i editar per primera vegada el 1996. Es tracta de 4 volums al més pur estil Capitaán Trueno però protagonitzats per aquest Comte. Us en deixo amb les imatges de les portades.
