L’OCELL DE LES DUES GÀBIES, Edu Flores, Apila Ediciones –> Aquest és sens dubte un conte diferent, un conte que no passa desapercebut, un conte que no és innocent, que no té la innocència que esperem sovint en molts dels contes que oferim als nostres infants, és un conte que serveix per reflexionar, per fer-nos pensar. I l’actitud que té l’ocell protagonista d’aquesta història és la que sovint prenem moltes persones en la nostra pròpia realitat. I ara us explico una mica de què va tot plegat.
L’ocell protagonista d’aquesta història té un problema i és que es creu el millor, creu que la seva espècie és millor que totes les altres espècies d’ocells, i no només això sinó que tots els de la seva espècie que viuen en un determinat lloc són millors, més valents, més honestos, més divertits, més elegants, més intel·ligents… que la resta. I tot això l’ocell protagonista de la història ho ha pensat sempre, però mentre ho ha fet callat no ha hagut cap mena de problema. Fins al moment que comença a expressar tot això en veu alta a un caçador que passava per allà. Aleshores aquest decideix que l’única solució al problema de xenovisme de l’ocell és viatjar. El captura i va a parar a una botiga d’animals de París.
Per tant les dues gàbies de que parla el conte són la gàbia real en que acaba l’ocell, i una gàbia figurada, la de la ignorància en la que viu creient-se el melic del món. És una bona lliçó per tots aquells que es creuen superiors a la resta sense ser capaços de veure una realitat més enllà que la seva pròpia. És un llibre que resulta impactant, no només per la seva història, que és sens dubte diferent a les que estem acostumats, sinó també per la seva acurada edició i per tenir unes il·lustracions sincerament espectaculars. Unes il·lustracions plenes de vida, energia, de colors, il·lustracions que ens transporten de la selva a la ciutat de la llum.
Sens dubte, un conte diferent que mereixia un Trompeta recomana només per ell.