Haver nascut l’11 de Setembre és pel Trompeta un gran orgull, no ho negaré, és el dia del seu país i també és el seu dia. Probablement va ser una casualitat que el primer article del Trompeta es publiqués un 11 de Setembre del 2006, però sigui com sigui ara ja han passat 6 anys i seguim aquí amb la mateixa força o fins i tot més, que el primer dia.
El Trompeta ha crescut com a Bloc, s’ha fet gran i junts hem viscut coses fantàstiques i increïbles. Gràcies al Trompeta he descobert el món dels contes i la literatura infantil, la que s’ha convertit avui dia en una de les meves més grans passions. He conegut grans il·lustradors de les nostres contrades. I he aprés moltíssim com a mestra, he compartit experiències, he obert el meu cor, he plorat i he rigut, i tot plegat ho he fet de la millor manera de la que he estat capaç.
És gràcies a tots els que hem seguiu, a tots els que de tant en tant deixeu els vostres comentaris, a tots els que m’heu donat les vostres opinions, els que m’heu fet consultes, a tots els que heu estat sempre allà, que el Trompeta ha estat possible i ha crescut com ho ha fet aquests anys. M’he mantingut sempre ferma al meu estil, a les meves conviccions, a la meva manera de pensar i de fer, a la meva manera d’entendre, veure i viure el món de la docència, el món de la literatura infantil, l’únic criteri que he seguit ha estat el meu, encertat o desencertat, però mai m’he deixat influenciar en aquest sentit, i suposo que això és el que ha fet de l’Elefant Trompeta el que és avui.
I que sóc feliç! Que un any més puc compartir tot plegat amb vosaltres, i que un any més he pogut continuar donant-li vida a un projecte que en un inici no creia que creixés tant, no m’imaginava que seria tan important per a mi com ho és ara, que ara és part de la meva vida i que se’m faria estrany viure sense ell.
Són 6 anys i encara recordo la inseguretat del meu primer article, la por de ser mestra, d’engegar un bloc, de si funcionaria, si continuaria escrivint-lo i aquí em teniu avui, que no podria deixar de fer-lo mai (o com a mínim això espero).
I des d’aquí només puc fer que donar les gràcies a tots, tots el que heu fet possible el Trompeta tot aquest temps, els que m’heu aportat experiències, els que heu enriquit aquest particular diari, els que m’heu donat sempre suport, dir que us estimo molt i que em feu feliç!
Així que per molts anys Trompeta, que tingueu una feliç Diada i visca Catalunya!