Si hi ha una cosa que em fascini del món de la literatura infantil, ja sabeu que aquesta és sens dubte els grans clàssics de tots els temps: Blancaneus, Caputxetes, Alícies, Patufets… tots plegats formen part d’un imaginari col·lectiu que dia rere dia, any rere any, i versió rere versió es va reinventant. Diferents imatges, versions per representar una mateixa història, i tot plegat no fa res més que no sigui enriquir el nostre propi imaginari, transformar la imatge estereotipada que tenim de tots aquests personatges a la nostra ment. És per tot plegat, que avui us vull portar algunes noves versions i edicions de diferents clàssics, que se’ns dubte en canvien la imatge que podríem tenir fins ara.
ALICIA EN EL PAÍS DE LAS MARAVILLAS, Lewis Carroll, Adap. Soon-bong Heo, Il·l. Glenda Sburelin, Editorial Una Luna –> L’editorial Una Luna és una editorial infantil argentina que dóna molta sortida a àlbums il·lustrats ben editats i d’una qualitat en molts casos excel·lents. És sens dubte el cas d’aquesta fantàstica Alícia il·lustrada per la italiana Glenda Sburelin en un estil sens dubte molt característic i personal. Una Alícia que per fi no és rossa ni va vestida de blau i blanc. És morena, de cabells llargs recollits amb dues cues, mitges ratllades blanques i negres, galtes ben vermelles i cap gran. Un imaginari de colors estridents, imatges curioses i una versió sens dubte diferent que ens allunya de l’estereotipada, i això sens dubte em fascina. Us deixo amb algunes imatges de l’àlbum perquè val molt la pena que en feu un cop d’ull.
EL ZORRO Y LA CIGÜEÑA, Isop, Il·L. Andrea Rivola, Editorial Una luna –> Haig de confessar que buscant i rebuscant per la web d’aquesta editorial l’Alícia de la que us he parlat abans., vaig anar a parar a aquest conte, de fet es tracta d’una adaptació d’una de les més famoses faules d’Isop. Un cop més una il·lustradora italiana il·lustra la història de dos amics molt diferents, l’un amb el morro curt i l’altre amb el bec llarg que queden per menjar del mateix plat i que s’han d’avenir molt per a que no hi hagi discussions.
Una versió en un bonic format, molt ben il·lustrada i molt colorista.
HAMELÍN, Margarita del Mazo, Il·l. Angela Cabrera, Ediciones La Fragatina (Març 2012) –> Aquest és sens dubte un dels contes que és una clara mostra del que us volia explicar amb això de reinventar els clàssics. Va ser Premi Lazarillo el 2011 i és un conte que no deixa a ningú indiferent. Molts el poden trobar horrible, il·lustracions fetes amb collage, un xic tètriques; i altres el poden trobar magistral i original. Jo m’abstindré a donar-vos la meva opinió pel fet de que no us vull influir a l’hora de que li feu un cop d’ull, us el mireu i em doneu la vostra més sincera opinió.
BLANCANEU, Mayalen Goust, Editorial Estrella Polar (2012) –> I ara sens dubte un dels meus contes preferits d’avui, em va fascinar aquesta nova i bonica Blancaneus. Si feu una neteja mental de la imatge que teniu en el vostre imaginari de la Blancaneus de Disney estic segura que us deixareu seduir per aquesta petita obra mestra feta per la Mayalen. Evidentment és una imatge de la Blancaneus fidedigna a les descripcions originals del conte: pell blanca i cabell negre. Si a tot plegat li afegeixes una imatge tendre, llavis vermells i cabells més curts dels que estem acostumats en una princesa de conte tens com a resultat la protagonista d’aquesta història.
La portada ja és en un inici sorprenent, si més no trencadora, portada negre on apareix la cara de la protagonista de perfil, i on el seu cabell es confon amb el propi fons; és la imatge de presentació d’un àlbum il·lustrat que val la pena mirar-se una vegada i una altra per dins. Els nans són simpàtics, amb uns barrets punxeguts llarguíssim i ben vermells al igual que les seves galtes. Un príncep àrab, una madrastra temible i la figura del caçador és realment esgarrifosa.
Impossible que us deixi indiferent un àlbum de la bellesa d’aquest.
RAPUNCEL, Iratxe López de Munaín, OQO Editora (febrer del 2012) –> Aquesta és sens dubte una versió peculiar de la Rapunzel, una versió no gaire allunyada de la història original escrita per primera vegada pels Germans Grimm. Aquesta versió però té algunes peculiaritats. La història com sabeu narra com una parella que no podien tenir fills per fi aconsegueixen quedar-se embarassats, i la futura mare, un dia en que no es trobava gaire bé, li demana al marit que vagi a buscar repunxons al jardí de la maga més poderosa de totes les contrades, perquè aquesta herba medicinal té la propietat de guarir el seu malestar. És davant aquest robatori, que la maga els hi prendrà la filla, la Rapunzel, una vegada neixi, se l’emportarà i als 12 anys la tancarà en una torre fins que un príncep es fixarà amb ella i… Tot plegat ja ho coneixeu, però el que difereix en aquesta versió és que la mare de la Rapunzel sovint la representen com una dona capritxosa que envia al seu marit a buscar pomes, prunes, préssecs al “jardí prohibit”, fent així una clara referència bíblica a Eva; però en aquest cas, la mare és sàvia i sap de les propietats curatives de les plantes i és per aquest fet que decideix demanar-li al seu marit que li en porti.
Pel que fa a l’autora del conte ens presenta una Rapunzel i tota una sèrie d’il·lustracions molt allunyades dels estereotips clàssics dels contes de fades. L’antagonista de la història no és una bruixa com en moltes versions sinó una maga que apareix com una espècie de “mare sobreprotectora” que l’únic que vol és protegir la seva filla. I les il·lustracions pretenen desprendre una senzillesa i naturalitat per tal d’acompanyar en tot moment el realt, il·lustracions fetes amb llapis de colors i guaix que acompanyen el text en tot moment. Una Rapunzel pèl-roja que sens dubte no us deixarà indiferents.
