“Aquesta és la història d’un cargol que la van entrar ganes de veure el forat per on surt el sol, que és allà on comença el món. És així com el cargol comença el seu llarg viatge en el que s’arrossega durant set dies i set nits, sense descans, sense parar a menjar res en set dies, sense descansar ni un segon. És per això que quan el cargol arriba al setè dia es nota molt fatigat, esgotat, sense esma i amb molt mal de panxa. Aleshores decideix que es farà unes sopetes amb una herbeta de poliol i se’n va cap al bosc a buscar-ne una. La troba enseguida, i es disposa a arrencar-la, però estira que estiraràs que no la pot pas arrencar.
Un escarabat que passava per allà en veure’l estira que estiraràs li diu:
– Què fas aquí, cargol?
– Vull arrencar aquesta herbeta de poliol, que he agafat mal de ventre anant a veure el forat d’on surt el sol.
– Veig que tot sol no pots, ja t’ajudaré.
L’escarabat es posa darrera el cargol i estira que estiraràs, però res de res, no aconsegueixen arrencar l’herbeta de poliol. Per allà passa la granota que anava a missa i els hi diu:
– Què feu aquí tan enfeinats?
– Ajudem el cargol a arrencar l’herba a arrencar l’herba. Ajudem el cargol a arrencar l’herba de poliol. Ha agafat un mal de ventre anant a veure, anant a veure, ha agafat un mal de ventre anant a veure d’on surt el sol.
– Veig que no podeu, ja us ajudaré.
I la granota es posa darrera l’escarbat i l’escarbat darrere del cargol i tots tres estira que estiraràs, però no aconsegueixen arrencar l’herba de poliol. Passa per allà un esquirol que anava cap a la fora i al veure’ls allà tan atrafegats els hi preguntà:
I així es varen succeint els intents d’arrencar l’herba amb animals diferents que es van sumant a la resta, l’esquirol que anava a la fira, el gat que anava a festa major, el ruc que anava a estudiar i el bou que anava a un casament.
Així que l’escarabat es posa darrere el cargol, la granota darrere l’escarabat, l’esquirol darrera la granota, el gat darrere l’esquirol, el ruc darrere el gat i el bou darrere el ruc, estiren i estiren i ho fan tan i tan fort que l’herba s’acaba arrencant però tots acaben caient al terra amb una gran patacada i queden mig esllomats, aixafats, colltorçats, camatrencats… En definitiva, fets un bunyol. Però tots, tots, no i és que ja sabeu que els gats sempre cauen de peu.”
Aquesta fantàstica història és la història de “El cargol i l’herba de Poliol”, “El cargol i l’herbeta de poliol”, “El cargol i l’herba de poniol” o simplement “El cargol”. Es tracta d’una rondalla popular catalana recollida pel folklorista Joan Amades l’any 1950 en el seu llibre Folklore de Catalunya: Rondallística (Rondalles-Tradicions-Llegendes) que ha estat transmesa durant molts i molts anys de manera oral de pares a fills.
Es tracta d’un relat que pertany al tipus de contes denominats de fórmula, concretament als acumulatius o sumatius, que són aquells contes que tenen una estructura fixa que es va repetint al llarg de tot el relat, tot acumulant certs personatges o elements en el relat en qüestió. En aquest cas, els animals es van acumulant i sumant a l’objectiu final del relat, que és que el cargol acabi arrencant l’herbeta.
Cal destacar que aquest conte forma part de la família de contes acumulatius i que també tenen un espai en el sistema de classificació de contes ATU, i és que tots aquests contes es troben entre els nombres 2000-2100, i tenen com a element comú el fet de les repeticions. Concretament El Cargol i l’Herbeta de Poliol pertany a la tipologia textual ATU 2044.
Una de les característiques d’aquesta tipologia textual és que l’extensió del conte depèn de la paciència i el temps de qui l’està explicant, i del que té ganes d’escoltar-lo, i és que en la versió que us en he explicat hi ha alguns animals que no apareixen, i altres animals que sovint han sortit en d’altres versions són també el cavall, el gos… Però cada narrador pot afegir-hi els animals que vulgui sempre i quan el resultat de la història sigui el mateix, i és que el fil conductor ha d’acabar conduint al desenllaç esperat.
Pel que fa a la versió que us he explicat és una versió que està basada en la recopilada per Amades, i que pel que fa al tros de “Ajudem al cargol a arrencar l’herba…” està basada en una cançó que es va popularitzar d’aquesta història de mà de la Companyia de Putxinel·lis La Claca que comptaven entre el seu repertori d’espectacles la seva pròpia versió de “El Cargol i l’herba de poliol”. Aquesta companyia es va fundar l’any 1968 i va continuar la seva activitat titellaire fins a finals dels 80.
Un altre dels aspectes que us volia destacar d’aquesta història és que no és l’únic conte d’aquesta mena i que pertany també a la tipologia ATU 2044 i és que busca que buscaràs vaig trobar un conte popular rus que pertany ala mateixa tipologia i que va ser recollit per Alexander Afanasyev, el més gran folklorista rus, que va recollir totes les rondalles, mites i llegendes del seu país amb un total de 600 contes i històries, convertint-se així en la més gran i extensa recopilació de contes populars de tot el món, i una d’aquestes històries és “El Nap Gegant” (The great Big Turnip):
“Aquesta és la història d’un pagès ja força vellet que un bon dia va plantar a les seves terres unes llavors de nap. Cada any li sortien uns naps molt bons, però aquell any estava especialment orgullós d’un nap especialment gran que dia rere dia s’anava fent més i més gran, fins a prendre unes mides realment fora de lo comú, i és que ningú recordava haver vist mai un nap tan gegant com aquell.
Per fi va deixar de créixer i el vell va decidir que havia arribat el dia d’arrencar-lo, el va agafar de les fulles i estira que estiraràs va intentar arrencar-lo sense gaire èxit. Va cridar a la seva dona perquè l’ajudés, però res de res.
La dona va cridar a la néta, però res, tots tres no podien amb el nap. Aleshores la néta va cridar al gos, el gos al gat, el gat al ratolí. I finalment després de tanta estrebada el nap va sortir de la terra”.
Com podeu comprovar es tracta d’una història pràcticament idèntica on canvia allò que arrenquem de la terra i els personatges que estiren. Tot i que com a curiositat i diferència entre una versió i l’altra, és que la història del Nap els personatges que es van sumant a estirar cada vegada són més petits, i en el cas del cargol és la contrari són cada vegada més grans.
I ja poqueta cosa més us puc explicar d’una història que fa anys que conec, que fa molt temps que us volia portar i que m’ha costat molt poder-vos portar informació però que finalment amb molta il·lusió us he ajudat a descobrir. Només acabar dient que és un conte molt utilitzat amb nens molt petits, i és que és un dels contes estrella a molts P3 de les nostres contrades, ja que es tracta d’un conte on l’infant pot anar descobrint molts animals diferents, té una fórmula repetitiva que fa que el nen el pugui aprendre amb facilitat i pugui acabar participant en el relat de la història amb l’adult que l’està explicant.
Un conte simplement especial!
Il·lustracions
Com ja us he explicat “El Cargol i l’herbeta de poliol” és un cotne català força popular, i per això tenim la sort de que tenim algunes il·lustracions. Us porto primer una imatge de la versió que en van fer del conte a “Una mà de contes”.
I ara una portada de l’editorial Baula de la col·lecció Petits Contes de la Roser Rius.
Ara us porto les imatges de “El cargol i l’herba de poniol” publicat per l’editorial Cruïlla amb il·lustracions de Marie Nigot.
També us porto un conte editat per Cruïlla amb les il·lustracions fetes amb plastilina.
I per acabar un parell d’il·lustracions curioses, les del conte rus que us he explicat de “El Nap gegant”
