Elefant Trompeta

DRACS FABULOSOS, Denise Despeyroux, Il·l. Sara Ruano, Editorial Parramón (2012) –> L’Editorial Parramón ha publicat recentment un recull de contes fabulós, es tracta de contes de dracs, i a mi com ja sabeu m’encanten les històries de dracs, són històries fantàstiques, imaginatives, sobre uns éssers que des de petita m’han fascinat en moltes històries.

Es tracta d’un recull de set llegendes, històries sobre dracs que volen, que viuen en coves, en llacs, que són temibles i ferotges… set històries que sens dubte et fascinaran. Set històries provinents de set indrets diferents, des de la Xina a Catalunya: Sant Jordi i el Drac, El llac dels dracs, Beowulf i el drac guardià del tresor, La perla del drac, el Bunyip, L’últim drac i Joan l’Ós i els dracs.

Tot plegat il·lustrat magníficament per la Sara Ruano amb un estil i una delicadesa molt especials, que li donen a tot l’àlbum un aire molt especial, molt màgic. Estic convençuda que us encantarà!

Demà mateix té lloc una nova edició de Big Draw, la gran festa del dibuix. Es durà a terme als barris de la Ribera, Santa Caterina i Sant Pere, i es faran un total de 19 tallers a diferents punts d’aquestes zones. Tallers gratuïts per a totes les edats, i que es duran a terme d’11 a 19h.

Entre tots aquests tallers us vull parlar d’un que m’ha fet moltíssima gràcia, consistirà en crear un instrument, un trompetí i decorar-lo en forma d’Elefant, és un taller que el farà la Mercè Galí i l’orquestra reciclofònica, de manera que podreu tenir el vostre Elefant Trompetí. Una curiositat que m’ha fet il·lusió.

De totes maneres per conèixer tots els actes, només cal que entreu a la seva web i us informeu de tot plegat. I us deixo alguna imatge de com serà l’Elefant Trompetí que faríeu si anéssiu al taller.

Esthex és una marca de joguines, ninos i ninots per a nens nascuda de la mà d’una holandesa l’any 2003, i tot i que actualment les nines i joguines d’aquesta marca s’exporten arreu del món i es fabriquen a Tailàndia, en un inici va néixer com un projecte petit.

Els seus productes estan fets amb roba i teixits originals, i divertits, boniques formes, bons acabats i estan fetes a mà i a màquina de cosir, tot i que en un inici el seu procés de creació era, evidentment, molt més artesanal.

tot i així el pas dels anys, no ha fet que es perdés l’essència dels seus productes, entre els quals destaquen especialment les nines, els ninos i ninots que fan música, els mòbils, els portaxumets, així com elements decoratius per l’habitació dels infants.

Amb un estil clarament ben definit, amb les línies molt clares, aquestes joguines són una clara mostra de disseny i elegància per a nens.

A vegades hi ha contes estranys, contes imaginatius, fantàstics… històries que és impossible que tinguin lloc a la nostra realitat però que sí que son possible en el món de la nostra imaginació, dels nostres somnis. I és a aquells llocs on només ens pot portar la imaginació, on us vull portar avui, històries impossibles i sorprenents, estranyes i divertides.

CRÍCTOR, Tomi Ungere, Editorial Kalandraka –> Aquesta és l’estranya història de Críctor una boa que es converteix en la més admirada mascota per a tots, tothom l’admira, a tothom li agrada, és la millor amiga de l’home, i concretament és la mascota d’una senyora gran.

Un llibre del 1963 que encara avui conserva tota la frescor i ironia fent-la una obra que bé podria haver estat escrita avui dia. Un clàssic sorprenent, divertit que pren a la boa com a la mascota perfecte.

ATRAPAT, Oliver Jeffers, Editorial Andana (2012) –> I arriba a les nostres contrades un altre dels fascinants títols d’aquest autor infantil de fama internacional, Oliver Jeffers. Una història senzilla, plena d’enginy i de la màgia habitual d’aquest autor. El protagonista és Floyd i tot comença quan el seu estel es queda atrapat en un arbre. Per a fer-la caure decideix llançar la seva sabata, però hi queda atrapada, farà el mateix amb l’altre i el resultat serà igual, i així amb una escala, una galleda de pintura, la pica de la cuina, un orangutan una balena… finalment l’arbre acaba convertint-se en una espècie d’arbre de Nadal guarnit amb els objectes més estranys que us podeu imaginar, objectes cada vegada més grossos que queden atrapats entre les seves branques.

Un llibre que us agradarà, us farà riure i us sorprendrà, i és que l’Oliver Jeffers té en aquest llibre la particularitat de fer-nos riure molt en una història esbojarrada com aquesta.

LA NAU D’EN GUIM, David Granados Niubó, Editorial Takatuka –> En Guim no seria el nen més popular de l’escola, ni molt menys de la seva classe. Sempr va amb aire distret, despentinat i pensant en les svees coses. Els nens de l’escola se n’en riuen quan va amb el seu patinet vell i atrotinat cap a l’escola. Però a en Guim tot això no li importa gens, i és que ell somia en ser astronauta algun dia, per poder així viatjar a les galàxies més llunyanes. Però mentre aquest dia no arriba es passa hores i hores dibuixant altres planetes, marcians i naus extraterrestres, fins i tot en hores de classe. Però un bon matí es despertarà amb una sorpresa ben estranya, i és que el dibuix de la nau espacial que havia fet el dia anterior i que havia deixat sobre la taula de la seva habitació, ja no hi és…

Una història divertida, estranya, sorprenent, simpàtica. Estic convençuda que us arrencarà un somriure.

Aquest és el segon any d’una trobada d’il·lustradors molt interessant que ja es va realitzar l’any passat a la llibreria de Sarrià A peu de pàgina. L’any passat la Trobada va ser un autèntic èxit i va estar de gom a gom, i a rebossar de nens i curiosos amb ganes de veure com treballaven els il·lustradors.

Enguany, la trobada es durà a terme el 27 d’Octubre al matí (d’11 a 14h). Vindran més d’una quinzena d’il·lustradors per parlar dels seus llibres i fer dibuixos en un macro mural, amb música en directe per a nens amb Noe Ribas i contes il·lustrats en directe organitzat per la Noe Bufarull. Aquest any el cartell corre de la mà de la Maria Tarragó.

Jo de ben segur que no hi falto aquest any tampoc, us recomano que hi aneu, ja que a més gaudireu amb la festa del comerç al carrer i la fira gastronòmica dels bars i restaurants de la zona. Sens dubte, molt recomanable!

Així que us torno a repetir:

2a Trobada dil·lustradors a la Llibreria A peu de pàgina

27 d’Octubre de 2012

d’11 a 14h

C/ Major de Sarrià 50 (Barcelona)

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2012)

Ja fa uns quants dies que us vaig parlar d’aquesta exposició que organitzava Abracadbra Llibres sobre l’obra de la Noemí Villamuza. Es tracta de la primera d’una sèrie d’exposicions on la Llibreria pretén acostar al lector la feina de l’il·lustrador en el seu inici més senzill, més simple, més primitiu: l’esbós. És una manera en que podrem descobrir les entranyes, la manera d’il·lustrar i de pensar de cada artista que estigui disposat a portar-nos part dels seus esbossos.

I començar amb la Noemí ha estat sens dubte una decisió molt encertada, i és que resulta que la Noemí és una il·lustradora que li dóna molta importància al treball en llapis en les seves il·lustracions i el domini que té d’aquesta tècnica és sens dubte espectacular. És per tot plegat que tot i no tenir previst anar a l’exposició aquell dia, passava per allà i no vaig poder evitar treure el mòbil i fer aquestes fotos de l’exposició. No són de gaire bona qualitat però de ben segur que us serviran per fer-vos una idea de l’exposició i de la manera de treballar de la Noemí.

“Aquesta és la fantàstica llegenda de l’Erulet, un ésser deforme, una espècie de gnom del que ningú en coneix el seu verdader aspecte, que fa molts i molts anys, en el procés de creació dle món, no va voler escollir entre el bé i el mal, motiu pel qual quan va arribar el dia de la seva mort, no va poder entrar ni al cel ni a l’infern, i va quedar relegat a romandre per sempre més en els boscos de la Vall d’Aran entre els pobles de Les, Bossost i Arties.
És per això que les gents d’aquells pobles cremen cada any durant la nit més llarga de l’any l’Haro o Taro (segons el poble), un avet molt gran que ha de servir per espantar les bruixes, mals esperits i evitar així que l’Erulet pugui fer mal a les gents del poble, la gent ballarà al so dels acordions tota la nit al voltant de l’arbre en flames per tal d’espantar l’esperit de l’Erulet que es troba condemnat a les seves terres. El foc purificarà l’aire, les cendres es repartiran per les terres i camps per fertilitzar-les, i les brasses que en quedin de l’arbre es col·locaran davant de les portes de les cases per tal d’evitar que l’Erulet en pugui entrar.”

Aquesta és la història de l’Erulet, una llegenda sobre un gnom condemnat a viure a la Vall d’Aran durant tota l’eternitat, i que explica el perquè d’una tradició que ve de segles i segles enrere com és la crema del Haro.
La crema de l’Haro era en un inici una tradició totalment pagana provinent probablement de la cultura celta, i es feia en la nit del Solstici d’estiu que oscil•lava entre el 23 i el 29 de Juny, i consistia en cremar un avet d’uns 10 – 12 metres d’alçada del bosc més proper al poblat, per tal de que amb les seves cendres es poguessin fertilitzar les terres i així obtenir millors collites.

Però aquesta com moltes d’altres tradicions paganes va ser cristianitzada, i és que els homes de poble anaven a buscar l’avet el dia de Sant Pere, li treien les branques i l’escorça, i li clavaven una sèrie de cunyes de fusta per poder-lo plantar al mig de la plaça des d’aquell dia fins el dia de Sant Joan de l’any següent on ja estarà prou sec per cremar millor. Tot plegat, el cristianisme assegura que era per allunyar les bruixes i els mals esperits.
També diuen que el dia de Sant Pere, al aixecar i plantar el nou Haro, les tres darreres parelles recent casades, hi col·loquen flors i garlandes a la part més alta per demanar la fecunditat de la parella.

Una tradició pagana, cristianitzada que encara avui es duu a terme en aquests petits pobles de la Vall d’Aran i que perviu en les tradicions de les seves gents, gents cal dir-ho força supersticioses pel que fa al allunyar a les bruixes, mals esperits i a l’Erulet de les seves cases, que sovint protegeixen amb fulles de llorer beneïdes o romaní.
Pel que fa a l’Erulet, poqueta cosa us puc explicar tret que és un personatge de la mitologia catalana de la Vall d’Aran que prové de molt antic, que ningú l’ha vist mai ni sap com és, ningú s’atreveix gaire a representar-lo o imaginar-se’l, tothom li té molta por. Però com a curiositat us puc dir que una casa del segle XVI, concretament edificada l’any 1549 de nom Có de Paulet que en el marc d’una de les seves finestres apareix la figura d’un personatge deforme que els veïns del poble d’Arties tots consideren que es tracta del propi Erulet, que el que va construir la casa el va poder veure i el va poder plasmar en aquella casa.

I així acaben els orígens d’una llegenda d’una Vall màgica, plena de misteris, de llegendes precioses i de llocs on la màgia, les tradicions i les creences paganes encara hi són molt presents.

Imatges
No hi ha il·lustracions d’un personatge que mai ha vist ningú, que ningú sap ben bé com representar, però sí que tinc un parell d’imatges de Dó de Paulet, la casa del segle XVI de la que us he parlat abans.

EL GRAN LLIBRE DE LES EMOCIONS, Esteve Pujol i Rafael Bisquerra, Il·l. Carles Arbat, Editorial Parramon (2012) –> D’aquests grans llibres ja us en he portat alguns d’altres, però aquest em va agradar especialment per damunt de la resta, i us en donaré un senzill motiu: en Carles Arbat. Sí, el seu il·lustrador. D’aquests reculls de contes ja sé que normalment recullen una vintena de contes de diferents indrets del món entorna a una temàtica, i normalment escullen un il·lustrador que s’adeqüi a la temàtica en qüestió per a que il·lustri l’àlbum. I aquesta vegada ens parlen d’emocions, i qui millor que expressar emocions que en Carles Arbat, que sembla que els seus personatges puguin sortir de les pàgines de les històries que il·lustren per parlar per si sols?

En Carles és un il·lustrador que em fascina, de les seves mans i dels seus traços va sortir un dels Trompetes que més m’ha sorprès de tots els que he rebut, i cada vegada que veig un conte seu publicat no puc evitar mirar-ne la portada i sense llegir qui ha fet les seves il·lustracions, saber que es tracta d’ell. I amb aquest recull em va passar si fa no fa el mateix. No va ser amb la portada que vaig descobrir de qui es tractava, ja que un arbre no em dona gaires indicacions de que n’és l’il·lustrador, però obro una pàgina a l’atzar i se’m fa evident qui hi ha darrere d’aquells traços.

Pel que fa al recull es tracta d’un total d’una vintena de contes provinents de diversos indrets d’arreu del món, que pretenen explicar als infants una emoció diferent, i donar-los petits secrets que els ajudaran a conviure millor amb aquells que l’envolten. El llibre es divideix en tres parts ben clares, cadascuna d’aquestes parts inclouen tot un seguit de contes.

La primera part que té per títol Des de mi, ens porta relats relacionats amb un mateix i en la pròpia manera de ser. La segona part es titula Vull anar i recull tota una sèrie de contes molt bonics que empenyen a tirar endavant. I la tercera i darrera part titulada Cap als altres dóna a l’infant a través dels contes diverses maneres per conviure i tenir una millor relació amb la resta.

Un recull que com sempre inclou contes molt llunyans, de l’altra banda del món, i altres en canvi que ens són més propers o familiars, però tots ells des de la mirada de treballar les emocions. Un conte, una emoció.

Semsible és una empresa de comerç just que reinverteix els seus beneficis en projectes solidaris. Entre els seus productes trobem joguines per a nens fetes a Sri Lanka. Uns productes amb roba i productes naturals com el cotó, que aporten a més del fet de ser joguines solidàries, qualitat i originalitat.

Us deixo una petita mostra d’aquests productes.