Amb una afirmació com la que encapçala el títol d’aquesta entrevista, el que us puc explicar de la Marta Altés és que és una enamorada de la seva feina. Va néixer a Barcelona l’any 1982, ja de ben petita li agradava dibuixar, però abans de llençar-se de cap al món de la il·lustració, era dissenyadora gràfica. Va treballar com a tal durant 5 anys a The Original Cha Chá. Va estudiar també un postgrau d’il·lustració creativa a l’Escola Eina.
Va deixar la feina i casa seva per demanar un préstec i marxar a Anglaterra a estudiar un curs d’il·lustració infantil, durant any i mig que va durar el curs, la Marta no va parar de dibuixar, i es va adonar que el que volia a part d’il·lustrar era explicar les seves pròpies històries.
D’aquí als seus primers títols publicats, jo personalment em vaig enamorar de El meu avi, una història tendre i dolça, d’aquestes que t’arriben al cor. Crec que tot el que us pugui explicar d’ella, ja estaria de més i que ja va sent hora de que comenceu a llegir les seves respostes, us deixo amb la Marta:
– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Des de petita sempre m’havia agradat dibuixar. Però no va ser fins fa uns anys que vaig decidir llançar-m’hi de cap. Vaig estudiar disseny Gràfic i un postgrau d’il·lustració creativa a Eina. Després de treballar com a dissenyadora gràfica a The Original Cha Chá durant 5 anys on vaig aprendre un munt, vaig decidir deixar-ho tot per provar sort amb la il·lustració. Vaig demanar un crèdit i me’n vaig anar a Anglaterra a fer un curs d’il·lustració infantil. Va ser una de les decisions més difícils de la meva vida… però va valer la pena! Vaig dibuixar com mai havia dibuixat en l’any i mig que durava el curs… i allà vaig descobrir que m’apassionava escriure històries i il·lustrar-les.
– Quant temps fa que t’hi dediques?
Quan treballava de dissenyadora gràfica, vaig fer alguns projectes, sobretot per agències de publicitat i estudis de disseny, però em dedico a la il·lustració a temps complert des de que vaig acabar el curs… Ara farà 2 anys…
– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Crec que sí… MOLT complicat… Jo vaig tenir moltíssima sort. Després d’haver enviat molts pdfs a moltíssimes editorials amb un dels projectes del curs (“No!”), finalment la editorial Child’s Play va publicar-me el meu primer àlbum. Els hi he donat les gràcies mil vegades per haver-me donat la meva primera oportunitat. Em sento MOLT i MOLT afortunada de poder dedicar-me al que m’agrada.
– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
mmmm… Difícil… Crec que del llibre “My grandpa” perquè és una història molt personal. Va ser el resultat del trobar a faltar el meu avi i recordar els últims dies amb ell i el veure els meus dos nebodets que no entenien el que li estava passant al seu avi. S’estava fent gran i patia una mica d’alzheimer. Se’m trencava el cor quan veia que no s’acostaven per abraçar-lo perquè notaven que alguna cosa no anava bé…
– I quin va ser el més difícil?
Crec que el més difícil ha estat l’últim llibre “I am an Artist” que surt al febrer. Ha sigut un procés molt llarg de molt diàleg amb la editorial. Però estic moooooolt contenta de com ha quedat!
– Has il·lustrat per a diversos projectes: àlbums il·lustrats, llibres de lectura, guies, revistes… En quin àmbit et sents més còmode?
Una altre pregunta difícil! No ho sé… Intento divertir-me el màxim amb tots els projectes que faig. Quan més em diverteixo, més còmode em sento : )
– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Com que estic començant, la veritat és que no tinc un mètode molt marcat… Més o menys, el primer que faig és apuntar idees a la meva llibreta. Després faig els esbossos i quan l’esbós m’agrada, el passo a net. Depenent del projecte, el faig amb aquarel·les, llapis o digital…
– On t’agradaria arribar com a il·lustradora?
M’agradaria seguir escrivint i il·lustrant llibres! Ara mateix estic vivint un somni fet realitat. No m’acabo de creure que sóc il·lustradora…
– Il·lustrar és …
Divertir-se!
– Si no fossis il·lustradora series …
Suposo que dissenyadora gràfica… Però de voler, voler… seria ballarina!
– Com definiries el teu estil?
No ho sé pas…
– El teu il·lustrador preferit és … Per què?
N’hi ha taaaaaaantíssims que m’encanten… entre molts… Beatrice Alemagna, i Max perquè són fantàstics!
– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, què t’agradaria que fos? Per què?
“James i el préssec gegant”, perquè la història és una bogeria! : ) M’agraden les coses una mica surrealistes.
– Si fossis un personatge de conte series …
El patufet
– Quin és el conte que més t’agradava que t’expliquessin quan eres petita?
He hagut de preguntar a la meva mare, perquè no recordava el títol, “La lluna que va perdre el seu camí” d’Enric Larreula, il·lustracions PRECIOSES de Montse Ginesta. És d’una col·lecció de contes preciosos del 1983.. : ) de la editorial Teide.
– Un país amb bona literatura infantil és …
França
– ¿Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Aquestes preguntes són molt difícils ja que jo fa molt poquet que m’hi dedico… Per la poca experiència que tinc, crec que potser li sobra el de vegades pensar massa en el “si els nens ho entendran o no”… els nens són molt llestos!
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que s’estan fent coses molt maques. Hi ha moltes editorials noves que estan creixent i treballant amb projectes molt interessants.
– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Estic treballant en el meu proper àlbum il·lustrat i alhora també estic preparant un còmic que em fa moltíssima il·lusió! Mai abans havia treballat en format còmic i m’encanta! M’encanten els còmics!