Avui us porto una nova entrevista amb Juan Ortega, més conegut en el món de la il·lustració infantil com a Juanolo i d’ell us en puc dir que va néixer al Planeta Terra a mitjans del segle XX. Curiosa manera per parlar-vos d’una data de naixement, no? És així com comença la seva biografia el propi autor a la seva web. Un il·lustrador que compatibilitza la seva feina com a il·lustrador amb la de professor de dibuix de secundària, a més de 3 fills i certes aficions com ho pot ser el Taekwondo. D’ell podem dir que és un il·lustrador fresc, colorista i d’estil divertit i desenfadat. I ja sense desvetllar-vos gaire més d’ell, us deixo amb les seves respostes.
– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Per casualitat. De fet abans d’il·lustrar vaig estar molts anys fent gravat.
– Quan temps fa que t’hi dediques?
Podríem dir que oficialment des de 2002 que és quan van aparèixer els meus primers llibres, la col·lecció de 6 títols “Quin cos!”, però extraoficialment, podríem dir que des de l’adolescència quan ja feia dibuixets per revistes i còmics amb els amics.
– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Sí. Actualment hi ha molta gent fent coses mooolt i mooolt bones.
– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullós? Perquè?
Em resulta difícil escollir un, però podria dir-te la col·lecció “Quin cos!” i especialment el llibre de “Culs”. Va sortir a 2002 encara me’l demanen.
– I quin va ser el més difícil?
Cada projecte és un món, però també podria dir-te “Culs”. No era un tema fàcil de resoldre.
En general, potser els llibres que van destinats als lectors més petits són els més complicats. Has de fer-los amb molt de carinyo hi has de tenir en compte molts petits detalls.
– Ets també professor de dibuix de secundària. Difícil de compatibilitzar una feina i l’altre?
Difícil no… dificilíssim.
– Com és l’experiència com a docent en l’assignatura de dibuix?
M’estimo més no parlar-hi.
– Consideres que sovint aquesta és una assignatura menystinguda?
Bé, no podem oblidar que és considerada una de “les tres Maries”, la caca, la merda i la porqueria. Una llàstima.
– Has il·lustrat per a contes, revistes i tota mena de publicacions. En quin de tots els àmbits et sents més còmode?
A mi personalment m’agrada molt il·lustrar contes. El fet de que sigui una historia sencera m’engresca especialment.
– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Quan treballo sobre un text meu sóc una mica anàrquic i vaig escrivint i dibuixant a la vegada. Quan és un text d’un altre escriptor, el llegeixo dos-centes-mil vegades i quan finalment ho tinc clar, començo a plantejar-me i esboçar per on aniran les il·lustracions.
– Il·lustrar és…
Una meravella.
– Sinó fossis il·lustrador series…
Astronauta, evidentment.
– Com definiries el teu estil?
Dibuixos simpàtics?
– El teu il·lustrador preferit és… Perquè?
En tinc tants de preferits que no sabria per quin començar.
– Estàs preparant unes il·lustracions per un recull de 12 contes clàssics. Què ens pots explicar d’aquest projecte?
Es un encàrrec de la Fundación CNSE . Serà un llibre de contes clàssics il·lustrats amb un parell d’il·lustracions cadascun. El llibre sortirà amb un DVD amb tots els contes narrats en llengua de signes.
– De tots ells, quin t’ha agradat més?
Potser podria dir-te “El flautista d’Hamelí”.
– Hi ha algun clàssic que encara no has il·lustrat i que et faria especial il·lusió? Perquè?
“La llebre i la tortuga”. Trobo que és una faula fantàstica, lenta però constant.
– Si fossis un personatge de conte series…
Una barreja entre una llebre i una tortuga.
–
On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
A poder dedicar-me a il·lustrar el 100% del meu temps.
– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país amb bona gent.
– Quina és la situació actual de la literatura infantil a les nostres contrades?
Ppfff…. M’agrada que em facis aquesta pregunta…
– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Estic acabant un còmic sobre un Astronauta, i uns personatges per una APP.