“Diu la llegenda que fa molt i molt temps, una caldetenca anomenada Leonor va ser raptada pels corsaris sarraïns que van ser incapaços de maltractar-la degut a la seva extrema bellesa. És per això que es varen decidir a entregar-la com a esclava al príncep Zeirí, que la va tractar com el seu millor tresor. Leonor va ser estimada per tots el que la varen conèixer, i tant va ser així que va ser lliurada a les Corts de la princesa Fàtima. La princesa estava molt malalta, patia de lepra i els metges ja no sabien què fer per guarir-la, la Leonor, que mica en mica s’havia anat convertint en amiga i confident de la princesa, va desvetllar-li un secret que podria ajudar a la princesa en la seva malaltia. Li va dir que a Caldetes hi havia unes aigües termals que tenien propietats medicinals i que de ben segur la podrien ajudar en la seva malaltia. Així que la princesa es va decidir a viatjar fins a Caldes, i es va hostatjar a les afores del poble per a què ningú la veiés, a una de les torres de guaita.
Però evidentment la princesa no era invisible, i ben aviat les gents del poble van començar a veure llums i formes fantasmagòriques que passejaven pels voltants de la torre, i a sentir sorolls estranys. És per tot plegat que la torre en la qual es va amagar la princesa Fàtima, va rebre des d’aquell moment el nom de la Torre dels Encantats, nom amb el que encara avui dia és coneguda.
Cal dir, evidentment que aquestes aparicions no es tractaven de fantasmes, sinó dels membres de l’escorta de la princesa sarraïna. I és que cada nit Fàtima baixava amb el seu seguici a prendre les aigües, portant tots ells robes blanques que els professaven aquell aspecte fantasmagòric que havien vist les gents del poble. El tractament va ser realment miraculós, i la princesa no només es va guarir, sinó que es va acabar convertint en una persona molt més amable, afable, generosa i benèvola. En agraïment per la seva ajuda, amabilitat i serveix prestats la princesa va donar la llibertat a la Leonor.
I no només va passar tot això, i és que a part de la cura a la seva malaltia, Fàtima també va trobar l’amor. Es va enamorar d’en Busquets, un ciutadà distingit de la ciutat amo de moltes terres i amb molt de renom, amb el que es va acabar casant. I com a símbol del seu amor plantaren una olivera davant de la Torre d’en Busquets com a símbol del seu amor, símbol que avui encara perdura.”
Aquesta és la Llegenda de la Torre dels Encantats una llegenda que data de forces segles enrere i que va ser escrita i popularitzada per primera vegada per l’historiador de la Caldes d’Estrac Medieval, Joaquim Salarich (1816-1884). Salarich va néixer a Vic, tot i que la seva estreta relació amb Caldes es produiria forces anys més tard, quan a partir de l’any 1880 va haver de traslladar-se a Caldes, a casa d’una de les seves filles casada amb el director d’un dels banys termals del poble, per tal de tractar i intentar millorar l’asma que feia anys que patia. Va ser durant els darrers sis anys de vida que va investigar moltíssim sobre la història de la Caldes Medieval, les aigües termals i les llegendes de la població. I és en aquest darrer aspecte en que va recollir una de les llegendes més explicades per les gents del poble. I és que a Caldetes tothom coneix i en parla encara avui dia d’aquesta llegenda, i qui no la coneix es pot refrescar la memòria amb els gegants del poble en Busquets i la Fàtima, que representen els protagonistes de la història que us he explicat avui.
Hi ha qui diu però que la Llegenda en sí, no era una llegenda provinent d’antic sinó que va ser inventada pel propi Joaquim Salarich que la va difondre per primera vegada en el seu llibre d’apunts històrics. I que el nom de la Torre lluny de provindre de la llegenda provindria de que el nom concret d’encant i el verb encantar pot tenir el significat figurat de Lloc desendreçat, on hi ha moltes coses reunides en desordre, i com que la Torre va ser construïda damunt de les restes escampades d’objectes variats del poblat ibèric que va ser descobert pel propi Joaquim l’any 1881, és per això que se li va donar aquest nom de Torre dels Encantats.
Ara us parlaré una mica de la Torre dels Encantats i de la seva construcció, es tracta com ja us he dit d’una torre de guaita que està situada als límits entre el terme municipal d’Arenys de Mar i Caldetes, situada al Puig Castellar i bastida damunt d’un poblat ibèric que hi va haver entre mitjans del segle V a.C. a mitjans del segle I a.C, del qual se’n va extreure pedres per a la seva construcció. Els seus orígens tot i no ser gaire clars daten del segle XI o XII, i hi ha qui diu que va ser construïda a partir d’una fortificació ja existent. Tot i que durant el segle XVI va ser reforçada i fortificada amb una corsera i una muralla al seu voltant per defensar-se dels constants atacs dels corsaris turcs, i va ser així com s’erigiren les altres torres de guaita de Caldes de les que encara avui es conserven la Torre d’en Busquets o de Can Busquets i la Torre Verda o Torre de les Heures.
Sigui com sigui tot plegat, la teoria de que el nom de la Torre dels Encantats prové de quan es va trobar el poblat ibèric em fa dubtar un xic, ja que hi ha documents que daten d’un segle anterior a la descoberta, que diuen que la Torre ja rebia aquest nom amb anterioritat. Fet que em porta a dues teories: que ja es sabia de l’existència del poblat ibèric amb anterioritat o que el nom de la Torre dels Encantats no ve donat pel fet de les troballes escampades d’objectes del poblat que es van fer. També resulta força curiós que el nom de la Torre dels Encantats en un inici era un nom només utilitzat per les gents de Caldetes pròpiament, ja que la gent d’Arenys la denominava la Torre de Caldes.
En fi, moltes incògnites per explicar un mateix nom, jo ja sabeu que sempre m’agrada inclinar-me pel fet de que les llegendes tinguin un xic d’autenticitat, però en aquest cas són moltes teories i molt difícil establir quina és la certa.
Imatges
Com que no us puc portar il·lustracions sobre aquesta bonica llegenda, us vull portar algunes imatges sobre la Torre dels Encantats i una imatges dels Gegants de Caldes, en Busquets i la Fàtima, construïts l’any 1981.
