“Aquesta llegenda que us portaré avui, la podem situar fa molts i molts segles, pels volts dels segles XVI, XVII i XVIII. Segles on els saquejos de pirates i corsaris eren el més habitual en les costes catalanes. Ara ja us he situat l’època en que ens trobem, però no pas el lloc on passa tot plegat, ens anirem cap a la Costa Brava, concretament a Mont-ras, davant les Illes Formigues, entre Palamós i Palafrugell. Allà trobem una preciosa i pràcticament verge cala, que s’anomena el Crit avui dia. Però ara el que coneixerem és el perquè d’aquesta història.
En aquella època, a causa duna intensa boira, un vaixell de pirates es va haver de refugiar a la Cala Font-morisca també a Mont-ras, per tal d’esperar que la boira escampés i poder així tornar a navegar. Els pirates però, que no eren éssers precisament gaire innocents, sempre estaven atents de trobar algun mas o casa solitària que poder saquejar, prendre els seus habitants com esclaus i emportar-se les seves principals riqueses. I de sobte sentiren el cant d’un gall, que delatà que hi havia un mas proper a la zona, així que es van acostar allà on el gall havia cantat, es tracta d’un mas anomenat Cal Gall Peric.
Entraren a la força a la casa, saquejaren el mas i de les dues filles dels amos de la casa s’emportaren a la més bonica, que evidentment oposà resistència al seu captor. Quan ja arribaven a la platja, la noia mossegà ben fort el dit del seu captor, i aquest enrabiat del dolor que li havia infligit la noia, va treure la seva espassa i la va matar allà mateix. Diuen que el crit que va fer fou tan ensordidor que es va sentir a diversos kilòmetres a la rodona. Els familiars de la noia empresonats, el mas cremat foren el definitiu resultat de tan cruel atac. Els assassins aconsegueixen fugir impunes i arribant al seu vaixell deixant darrera seu un cos mort al mig de la sorra.
I des d’aleshores que la Cala s’anomena la Calal El Crit en record als terribles fets que succeïren en aquell indret segles enrere. Diu la llegenda que encara avui, l’aniversari en que varen succeir els fets, any rere any es pot sentir l’estrany i fort crit de la noia.”
Aquesta llegenda que us he explicat avui és la Llegenda del Crit, una tràgica història que dóna nom a aquesta cala, i que segons conten algunes versions de la mateixa, també serveix per donar nom a la cala bessona de la mateixa que hi podem trobar just al costat, la Cala Fontmrisca, cala en la qual estava atracat el vaixell dels corsaris barbarescs on hi havia una font d’aigua dolça natural de la qual varen veure abans de fugir i que es diu la Font Morisca, i d’aquí el nom de la cala i de la pròpia font.
Una llegenda popular que al igual que moltes altres llegendes de les nostres contrades ens parlen de l’època de pirates i d’invasions barbaresques a les nostre terres o a les Balears, i ja nombroses llegendes que se’n fan ressò. Algunes de més romàntiques, altres de molt més cruels, com és aquesta que us he portat avui.
Una llegenda de la qual se n’han explicat i escrit moltes versions diferents, però que si fa no fa, totes són molt simi lars i totes acaben de la mateixa tràgica manera. Algunes de les versions són un xic més sàdiques i expliquen que tota la família de la noia va ser assassinada i la manera en com van anar-los matant a tots, i altres versions una mica menys cruels expliquen que van prendre tota la família com a esclaus i se’ls van emportar a tots menys a la noia rebel que va acabar morta a la platja.
El que no sabem del cert, com bé passa amb totes les llegendes, és si aquest fet va succeir en realitat, i és que pels detalls que en dóna, l’època en el que està situat i els fets que succeïren en aquella època, és més que probable que els fets que narren la llegenda, foren certs del tot. O si més no, moltes històries similars succeïren en aquella època.
Sigui com sigui, aquesta cala, a part de ser un magnífic indret preciós, petit i de difícil accés per a turistes i banyistes, és un lloc que amaga una trista llegenda al darrere, i això a tota mena d’indrets sempre els hi dóna cert caire màgic i misteriós.
Imatges
Com no he trobat cap il·lustració de la Llegenda que avui ens ocupa, us porto una bonica imatge de la Cala on va ser assassinada la jove i bonica noia.
