Elefant Trompeta

Les presentacions de contes darrerament a Abracadabra Llibres es van succeint de manera espectacular, i fins i tot ho fan de dos en dos! Sí com ho sentiu, el proper dijous 15 de Novembre a les 19:30h tindrà lloc la presentació de dos nous contes publicats per l’editorial Ekaré: M’ajudes gatet de Gisela Messing i Un perro en casa de Daniel Nesquens i Ramón París. Dos contes força diferents, ambdós d’animals, un molt més infantil de dolços gatets, l’altre d’un gos una mica gris que no és el que sembla.

L’acte comptarà amb la presència de l’Ignasi Blanch, Irene Savino i Brenda Bellorín, a més dels propis il·lustradors que també hi seran.

Una presentació d’allò més engrescadora de la que ara us en deixo totes les dades.

PRESENTACIÓ DE “M’AJUDES GATET?” I “UN PERRO EN CASA”

Abracadabra Llibres

C/General Álvarez de Castro 5 (Barcelona)

15 de Novembre de 2012 a les 19:30h

Avui us porto una nova entrevista amb Juan Ortega, més conegut en el món de la il·lustració infantil com a Juanolo i d’ell us en puc dir que va néixer al Planeta Terra a mitjans del segle XX. Curiosa manera per parlar-vos d’una data de naixement, no? És així com comença la seva biografia el propi autor a la seva web. Un il·lustrador que compatibilitza la seva feina com a il·lustrador amb la de professor de dibuix de secundària, a més de 3 fills i certes aficions com ho pot ser el Taekwondo. D’ell podem dir que és un il·lustrador fresc, colorista i d’estil divertit i desenfadat. I ja sense desvetllar-vos gaire més d’ell, us deixo amb les seves respostes.

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Per casualitat. De fet abans d’il·lustrar vaig estar molts anys fent gravat.

– Quan temps fa que t’hi dediques?
Podríem dir que oficialment des de 2002 que és quan van aparèixer els meus primers llibres, la col·lecció de 6 títols “Quin cos!”, però extraoficialment, podríem dir que des de l’adolescència quan ja feia dibuixets per revistes i còmics amb els amics.

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Sí. Actualment hi ha molta gent fent coses mooolt i mooolt bones.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullós? Perquè?
Em resulta difícil escollir un, però podria dir-te la col·lecció “Quin cos!” i especialment el llibre de “Culs”. Va sortir a 2002 encara me’l demanen.

– I quin va ser el més difícil?
Cada projecte és un món, però també podria dir-te “Culs”. No era un tema fàcil de resoldre.
En general, potser els llibres que van destinats als lectors més petits són els més complicats. Has de fer-los amb molt de carinyo hi has de tenir en compte molts petits detalls.

– Ets també professor de dibuix de secundària. Difícil de compatibilitzar una feina i l’altre?
Difícil no… dificilíssim.

– Com és l’experiència com a docent en l’assignatura de dibuix?
M’estimo més no parlar-hi.

– Consideres que sovint aquesta és una assignatura menystinguda?
Bé, no podem oblidar que és considerada una de “les tres Maries”, la caca, la merda i la porqueria. Una llàstima.

– Has il·lustrat per a contes, revistes i tota mena de publicacions. En quin de tots els àmbits et sents més còmode?
A mi personalment m’agrada molt il·lustrar contes. El fet de que sigui una historia sencera m’engresca especialment.

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Quan treballo sobre un text meu sóc una mica anàrquic i vaig escrivint i dibuixant a la vegada. Quan és un text d’un altre escriptor, el llegeixo dos-centes-mil vegades i quan finalment ho tinc clar, començo a plantejar-me i esboçar per on aniran les il·lustracions.

– Il·lustrar és…
Una meravella.

– Sinó fossis il·lustrador series…
Astronauta, evidentment.

– Com definiries el teu estil?
Dibuixos simpàtics?

– El teu il·lustrador preferit és… Perquè?
En tinc tants de preferits que no sabria per quin començar.

– Estàs preparant unes il·lustracions per un recull de 12 contes clàssics. Què ens pots explicar d’aquest projecte?
Es un encàrrec de la Fundación CNSE . Serà un llibre de contes clàssics il·lustrats amb un parell d’il·lustracions cadascun. El llibre sortirà amb un DVD amb tots els contes narrats en llengua de signes.

– De tots ells, quin t’ha agradat més?
Potser podria dir-te “El flautista d’Hamelí”.

– Hi ha algun clàssic que encara no has il·lustrat i que et faria especial il·lusió? Perquè?
“La llebre i la tortuga”. Trobo que és una faula fantàstica, lenta però constant.

– Si fossis un personatge de conte series…
Una barreja entre una llebre i una tortuga.

– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
A poder dedicar-me a il·lustrar el 100% del meu temps.

– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país amb bona gent.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil a les nostres contrades?
Ppfff…. M’agrada que em facis aquesta pregunta…

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Estic acabant un còmic sobre un Astronauta, i uns personatges per una APP.

“Diu la llegenda que fa molts i molts anys a la Torre dels Encantats, torre de guaita que hi ha entre els límits de Caldes d’Estrac i Arenys, hi vivia una dona molt especial. Al seu voltant tot era misteri, i és que segons diuen en les nits de lluna plena se la podia veure amb un vestit llarg i blanc i un estel de plata al cap. Des de la torre es llançava a l’aire i baixava a la platja per banyar-se a la llum de la lluna. És per tot plegat que les gents del poble li deien la Dona d’Aigua.
Segons deien les gents del poble, d’ençà de la seva arribada que les coses havien començat a anar malament: l’aigua era escassa i les collites havien empitjorat moltíssim. De tot plegat n’atribuïen la culpa a la dona d’aigua. És per això que en un inici varen acordar expulsar a la Dona d’Aigua del poble, però després de moltíssimes reunions es van adonar que la solució més sensata no era aquesta, ja que si la Dona tenia poders màgics, com les gents li atribuïen, els podria condemnar a anys sense collites, i la fam i la desolació s’apoderarien del poble.
És per això que un dels savis va proposar que el que havien de fer era demanar-li consell per tal de solucionar els seus problemes amb les collites, i aquest acompanyat d’una comissió de prohoms es va acostar a la Torre en la que vivia la jove i bonica dona.
Aleshores, la Dona d’Aigua molt amable va demanar que l’endemà convoquessin a tot el poble que ella els hi donaria la solució a tots els seus problemes. Arriba el dia en qüestió, i la dona d’aigua proclamà solemnement:
–Per les entranyes d’aquesta muntanya passa un riu de plata. Li obriré el pas i aquesta serà la vostra prosperitat futura.
I dit i fet amb una vareta de fusta d’avellaner, va tocar una pedra de la qual en va començar a brollar l’aigua termal, i és així com la riquesa i prosperitat arribà a Caldes.”

Aquesta és la llegenda de La Dona d’Aigua de Caldes o La Dona d’aigua de la Torre dels Encantats. Una llegenda fascinant que dóna una explicació fantàstica a un fenomen geològic en una població de tradició termal de caràcter mil·lenari.

I és que tot i ser una bonica llegenda sobre l’origen de les aigües termals a Caldes, que és força antiga i que s’ha transmès durant forces segles de generació en generació, l’origen real de la tradició termal a Caldes data de molt més antic. Fa molts i molts anys es va descobrir que als voltants de la font de la qual avui hi brolla l’aigua termal, es van trobar les restes d’assentaments ibers que de ben segur coneixien aquestes aigües. Però de ben segur que qui n’ha fet bon ús de les aigües termals de Caldes (que brollen a una temperatura de 38’8 oC, molt propera a la temperatura del cos humà),han estat els romans. I és que la Via Augusta passava per Caldes i que els romans van establir uns banys on avui dia podem trobar l’Ajuntament. És per això que a aquest indret els romans en deien Acquae Calidae. No obstant, cal especificar que l’origen primitiu del que avui dia es coneix amb el nom de Caldes no es va crear fins al segle XIII,l’any 1219, moment en el qual una comunitat de religiosos hi va fundar un hospital per poder-se aprofitar de les propietats de les aigües curatives de la zona per guarir els seus malalts.

El més curiós d’aquestes aigües termals és sens dubte la seva proximitat amb el mar, ja que la font de la qual brolla l’aigua es troba només a 300m del mar, just a sota de l’edifici de l’Ajuntament.

Ja en èpoques més recents, pels volts del segle XIX, va ser quan Caldes va viure els seu màxim esplendor, i es van obrir els primers establiments públics de banys de mar, van ser els de Josep Santarromana, que va obrir al límit oriental del poble el 1870. Cinc anys després, davant l’estació, inauguren els banys Marcel·lí. Poc després, el 1881 obren els banys Colón, un impressionant edifici de fusta dotat amb totes les comoditats de l’època. Aquests banys aviat van afegir a les seves instal·lacions un restaurant i després un casino. Uns anys més tard encara van obrir els banys Esteve, a la platja de la Riera. Uns establiments que juntament amb el ferrocarril van portar a molta gent de la burgesia barcelonina a estiuejar al poble. Una moda que cap als volts dels anys 60 del segle XX va tenir una gran davallada.

Pel que fa a la llegenda que avui ens ocupa, cal dir que aquesta era en certa manera una Dona d’Aigua particular, ja que tot i viure apartada dels humans, al final s’hi acaba acostant per portar-los la solució als seus problemes i la riquesa a les seves terres, per tant trenca amb aquesta tradició de que les dones d’aigua mai poden ser vistes amb ulls humans.

Una llegenda que se’ns dubte també serveix per explicar el nom del poble en el que succeeix Caldetes o Caldes d’Estrach, provinent el terme Caldes de l’evidència de la temperatura de les seves aigües. Cal dir però que aquesta no és l’única llegenda entorn a les aigües termals del poble, i és que encara hi ha una altra que no ens parla dels orígens ni de com les gents del poble van trobar aquestes aigües, sinó més aviat dels poders curatius que aquestes tenen. Es tracta de la Llegenda de la Fàtima i en Busquets, però questa és sens dubte, una història que ens ocuparà un altre dia.

Imatges
Com us podeu imaginar no hi ha il·lustracions d’una llegenda com aquesta, ni cap mena d’imatges que us pugui portar. El que sí que volia era ensenyar-vos una fotografia de la font termal des d’on brolla l’aigua de Caldes avui dia, situada al costat de l’ajuntament i dels Banys Termals Públics de Caldes d’Estrac.

Ara també el que volia portar-vos és una imatge d’aquests banys termals públics, sí ho heu llegit bé: públics. Aquests banys termals daten del segle XIX i són els únics banys termals públics de tota Catalunya. Una curiositat que em venia de gust explicar-vos.

ENS DIVERTIM AMB LA CIÈNCIA, Àngels Navarro, Il·. Anna Mongay, Editorial Combel (2012) –> Avui més que un recopilatori de contes, us porto un recopilatori d’invents. M’explico, l’àlbum que m’he decidit a portar-vos avui pretén acostar la ciència als més menuts, i fer-ho de manera didàctica, dinàmica i divertida; a través de la pràctica. I és per això que aquest llibre recull un total de 28 invents a través d’un professor molt divertit que s’encarregarà d’ajudar als infants a fer-lo. Els nens podran fer des d’una senzilla baldufa a un volcà en erupció, passant per un xilòfon d’aigua, o un coet.

Al final del llibre, hi apareix un sobre amb les fitxes de cada invent on apareixen les explicacions més científiques de tot plegat, per a que el nen doni resposta a les pregunte i inquietuds que li ha originat la construcció de cada invent. És un llibre molt interessant, per tal de fer divertit i atraient temes que sovint no ho són tant, i fer així dels aprenentatges dels infants, uns aprenentatges més significatius.

Crec que tot pare, aula i escola amb ganes de que els nens aprenguin de la ciència de manera divertida, haurien de comptar amb un llibre així.

Avui us porto una marca alemanya, es tracta de Bodo Hennig, una marca que ara mateix pertany a un altre grup de marques de joguines i que ofereix als infants unes joguines molt especials. Es tracta d’una marca que es dedica única i exclusivament a oferir als nens i als no tan nens, amants i col·leccionistes de cases de nines, tota mena de mobiliari per aquestes: armariets, llums, taules, mobiliari de la cuina, tota mena d’elements decoratius, electrodomèstics… tot el que us podeu imaginar per moblar una casa de nines ho teniu amb aquesta peculiar marca, que fa pràcticament tots aquests elements de fusta.

És una autèntica delícia, estic convençuda que si us agraden les cases de nines, aquesta marca us semblarà fascinant.

Sempre he pensat que quan es parla de contes, de grans àlbums il·lustrats, els il·lustradors, especialistes i apassionats de la literatura infantil sovint oblidem d’incloure els contes pensats per a les primeres edats. Aquests primers contes de vocabulari, d’imatges, de tapes dures i il·lustracions senzilles… Aquells contes que potser no narren grans històries, però amb els que tots probablement haurem aprés vocabulari, nombres, colors, lletres… Els primers contes que tot nen rep a les seves mans, i sovint els ignorem i no tenim en compte que al darrere també hi ha un il·lustrador i un projecte pensat per a que els nens puguin aprendre, aprendre a mirar, a observar, a reconéixer formes i elements. i és que amb aquests contes estem creant part del seu imaginari, per això és tan important que en edats tan primerenques tinguem molt present quin tipus de conte oferim als nostres infants, i que no tot serveix.

Avui us porto una col·lecció de contes de vocabulari destinats a infants molt menuts, a oartir d’un any – any i mig. Cadascun d’aquests contes agrupa en les seves pàgines un tema en comú, i els infants poden anar observant diverses paraules relacionades amb el tema en sí amb solapes i troquelats de qualitat. I és que per fi tinc la sensació que una col·lecció pensada per a nens molt petits i que té elements que es mouen, no són de nyigui-nyogui, no són aquelles típiques pestanyes que ha sd’estar patint constantment per a que les criatures no les estirin massa. I tot plegat fa pensar que aquesta és una col·lecció molt ben pensada pels seus editors.

Us deixo amb els títols de la col·lecció i les imatges de les portades, crec que no caldrà que us n’informi gaire més.

EL PETIT LLIBRE DEL MAR, Nathalie Choux, Col·l. La Lluna de Paper, Editorial Estrella Polar (Juny 2012)

EL PETIT LLIBRE DE LES BESTIOLES, Nathalie Choux, Col·l. La Lluna de Paper, Editorial Estrella Polar (Juny 2012)

EL PETIT LLIBRE DELS COLORS, Nathalie Choux, Col·l. La Lluna de Paper, Editorial Estrella Polar (Setembre 2012)

EL PETIT LLIBRE DELS ANIMALONS, Nathalie Choux, Col·l. La Lluna de Paper, Editorial Estrella Polar (Setembre 2012)

Amb una afirmació com la que encapçala el títol d’aquesta entrevista, el que us puc explicar de la Marta Altés és que és una enamorada de la seva feina. Va néixer a Barcelona l’any 1982, ja de ben petita li agradava dibuixar, però abans de llençar-se de cap al món de la il·lustració, era dissenyadora gràfica. Va treballar com a tal durant 5 anys a The Original Cha Chá. Va estudiar també un postgrau d’il·lustració creativa a l’Escola Eina.

Va deixar la feina i casa seva per demanar un préstec i marxar a Anglaterra a estudiar un curs d’il·lustració infantil, durant any i mig que va durar el curs, la Marta no va parar de dibuixar, i es va adonar que el que volia a part d’il·lustrar era explicar les seves pròpies històries.

D’aquí als seus primers títols  publicats, jo personalment em vaig enamorar de El meu avi, una història tendre i dolça, d’aquestes que t’arriben al cor. Crec que tot el que us pugui explicar d’ella, ja estaria de més i que ja va sent hora de que comenceu a llegir les seves respostes, us deixo amb la Marta:

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Des de petita sempre m’havia agradat dibuixar. Però no va ser fins fa uns anys que vaig decidir llançar-m’hi de cap. Vaig estudiar disseny Gràfic i un postgrau d’il·lustració creativa a Eina.  Després de treballar com a dissenyadora gràfica a The Original Cha Chá durant 5 anys on vaig aprendre un munt, vaig decidir deixar-ho tot per provar sort amb la il·lustració. Vaig demanar un crèdit i me’n vaig anar a Anglaterra a fer un curs d’il·lustració infantil. Va ser una de les decisions més difícils de la meva vida… però va valer la pena! Vaig dibuixar com mai havia dibuixat en l’any i mig que durava el curs… i allà vaig descobrir que m’apassionava escriure històries i il·lustrar-les.

– Quant temps fa que t’hi dediques?
Quan treballava de dissenyadora gràfica, vaig fer alguns projectes, sobretot per agències de publicitat i estudis de disseny, però em dedico a la il·lustració a temps complert des de que vaig acabar el curs… Ara farà 2 anys…

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Crec que sí… MOLT complicat… Jo vaig tenir moltíssima sort. Després d’haver enviat molts pdfs a moltíssimes editorials amb un dels projectes del curs (“No!”), finalment la editorial Child’s Play va publicar-me el meu primer àlbum. Els hi he donat les gràcies mil vegades per haver-me donat la meva primera oportunitat. Em sento MOLT i MOLT afortunada de poder dedicar-me al que m’agrada.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
mmmm… Difícil… Crec que del llibre “My grandpa” perquè és una història molt personal. Va ser el resultat del trobar a faltar el meu avi i recordar els últims dies amb ell i el veure els meus dos nebodets que no entenien el que li estava passant al seu avi. S’estava fent gran i patia una mica d’alzheimer. Se’m trencava el cor quan veia que no s’acostaven per abraçar-lo perquè notaven que alguna cosa no anava bé…

– I quin va ser el més difícil?
Crec que el més difícil ha estat l’últim llibre “I am an Artist” que surt al febrer. Ha sigut un procés molt llarg de molt diàleg amb la editorial. Però estic moooooolt contenta de com ha quedat!

– Has il·lustrat per a diversos projectes: àlbums il·lustrats, llibres de lectura, guies, revistes… En quin àmbit et sents més còmode?
Una altre pregunta difícil! No ho sé… Intento divertir-me el màxim amb tots els projectes que faig. Quan més em diverteixo, més còmode em sento : )

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Com que estic començant, la veritat és que no tinc un mètode molt marcat… Més o menys, el primer que faig és apuntar idees a la meva llibreta. Després faig els esbossos i quan l’esbós m’agrada, el passo a net. Depenent del projecte, el faig amb aquarel·les, llapis o digital…

– On t’agradaria arribar com a il·lustradora?
M’agradaria seguir escrivint i il·lustrant llibres! Ara mateix estic vivint un somni fet realitat. No m’acabo de creure que sóc il·lustradora…

– Il·lustrar és …
Divertir-se!

– Si no fossis il·lustradora series …
Suposo que dissenyadora gràfica… Però de voler, voler… seria ballarina!

– Com definiries el teu estil?
No ho sé pas…

– El teu il·lustrador preferit és … Per què?
N’hi ha taaaaaaantíssims que m’encanten… entre molts… Beatrice Alemagna, i Max perquè són fantàstics!

– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, què t’agradaria que fos? Per què?
“James i el préssec gegant”, perquè la història és una bogeria! : ) M’agraden les coses una mica surrealistes.

– Si fossis un personatge de conte series …
El patufet

– Quin és el conte que més t’agradava que t’expliquessin quan eres petita?
He hagut de preguntar a la meva mare, perquè no recordava el títol, “La lluna que va perdre el seu camí” d’Enric Larreula, il·lustracions PRECIOSES de Montse Ginesta. És d’una col·lecció de contes preciosos del 1983.. : ) de la editorial Teide.

– Un país amb bona literatura infantil és …
França

– ¿Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Aquestes preguntes són molt difícils ja que jo fa molt poquet que m’hi dedico… Per la poca experiència que tinc, crec que potser li sobra el de vegades pensar massa en el “si els nens ho entendran o no”… els nens són molt llestos!
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que s’estan fent coses molt maques. Hi ha moltes editorials noves que estan creixent i treballant amb projectes molt interessants.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Estic treballant en el meu proper àlbum il·lustrat i alhora també estic preparant un còmic que em fa moltíssima il·lusió! Mai abans havia treballat en format còmic i m’encanta! M’encanten els còmics!

Aquest proper dissabte 10 de Novembre a les 12:30 del migdia, l’autor i il·lustrador del llibre “Quan els ogres es queden sols” Pere Puig presentarà el seu conte a la Llibreria Abracadabra Llibres. Ho farà tot explicant i il·lustrant la història per a tots aquells que la vulguin descobrir. estic convençuda que és una activitat d’allò més interessant. Així que recordeu:

Presentació de “QUAN ELS OGRES ES QUEDEN SOLS”

Abracadabra Llibres

Carrer General Álvarez de Castro 5

10 de Novembre de 2012 a les 12:30h

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2012)

Avui us presento una nova il·lustradora, la Leire Salaberria. No va dubtar ni un segon en respondre unes preguntetes per al Trompeta, i ho fet amb tota la amabilitat del món. Abans de deixar-vos amb l’entrevista, us en vull fer cinc cèntims d’ella, de quina és la seva trajectòria i de com es va fent mica en mica un lloc en el món de la literatura infantil. Va estudiar Belles Arts a Bilbao i es va especialitzar en pintura, tot i que la il·lustració sempre havia estat present en la seva trajectòria. Es va anar a viure a Itàlia on va ampliar els seus estudis en il·lustració, per després venir a estudiar un postgrau d’il·lustració a Barcelona. Tot aquest moviment va acabar l’any 2011 quan finalment va començar la seva carrera com a il·lustradora, i la veritat que amb aquests dos anys no li ha anat gens malament. Ha publicat ja tres àlbums il·lustrats i un parell més sortiran a la llum ben aviat, ha participat en un munt de concursos i premis d’il·lustració; i sens dubte la seva és una carrera ascendent i de ben segur que va créixer dia rere dia. Jo personalment us puc explicar que la vaig descobrir amb el llibre Cuando llueve publicat per Faktoría K de Llibros, i em va semblar que tenia un estil molt personal i interessant i que valia la pena portar-vos-la. Ara ja no m’estenc més i us deixo amb les seves respostes:

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
En la carrera de Bellas Artes me especialicé en pintura, pero también di algunas asignaturas de ilustración. Siempre me intereso aunque lo dejaba en un segundo plano, después de la pintura. Cuando terminé la carrera estuve viviendo en Italia, y mi espacio de trabajo se redujo a un pequeño piso compartido donde no tuve más remedio que cambiar el lienzo por el papel. Así me enganche cada vez más a la ilustración hasta que decidí trasladarme a Barcelona para hacer un postgrado de ilustración.

– Quant temps fa que et dediques a la il·lustració?
En el 2010 termine el postgrado de ilustración, y en el 2011 hice otro de diseño. Diría que seriamente, desde que termine el segundo postgrado. Dos años. Ahora que lo pienso no hace tanto.

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Supongo que sí, yo aún estoy haciéndome mi hueco. Hay que mover el culo y trabajar duro. Somos muchos y hay buena calidad, pero no hay tantos libros publicados al año para toda la gente del sector.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
De “Pescar un corazón de piedra”. Es un álbum en el que llevo trabajando todo este año que ha escrito Jon Juarez. Me siento muy implicada emocionalmente con este cuento y con los dibujos. Soy muy  “yo”  en estos dibujos y los estoy creando con mucho mimo, creo que trasmite mucho amor este álbum. Todavía no lo hemos movido, tenemos que buscarle un buen editor… Tendréis que esperar a que salga a la luz algún día.

– I quin va ser el més difícil?
De momento no tengo ninguno que pueda decir que fue difícil. Pienso que si no disfruto de mi trabajo no tengo que hacerlo, así que, solo intento pasármelo bien y creo que eso al final se trasmite.

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Si es una única ilustración, pienso el tema, hago un mini boceto esquemático (muy pequeño, odio bocetar…) para organizar la composición, pienso en los colores y las texturas y empiezo a pintar y a pegar. Para un álbum, es lo mismo solo que organizo una maqueta de todas las hojas del libro, en general, para jugar con el ritmo. Me gusta hacer dibujos finales y soy bastante impaciente, así que intento escaquearme siempre de los primero pasos. Para mí lo más importante es visualizar bien la imagen en mi mente para luego hacer algo parecido en el papel añadiendo las sorpresas del camino.

– Il·lustrar és …
contar algo.

– Si no fossis il·lustradora series …
diseñadora de moda. A lo mejor algún día lo intento.

– Com definiries el teu estil?
Para mí el estilo es la expresión de tu ser. Puedo cambiar de técnica pero siempre mantendré ese estilo, si soy fiel a mí misma. Podría decir que todos mis trabajos, utilice la técnica que utilice, tienen un punto naif mezclado con humor. La unión de mi apariencia y el fondo de mi ser.

– El teu il·lustrador preferit és … Per què?
Aquí me has pillado. Soy bastante veleta, voy cambiando de ilustrador cada nada…Este año he descubierto a Brecht Evens gracias a un regalo que me han hecho y simplemente es genial.

– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, què t’agradaria que fos? Per què?
Caperucita roja. Porque haría al lobo menos lobo y a Caperucita más loba.

– Si fossis un personatge de conte series …
El lobo con piel de Caperucita roja.

– Quin és el conte que més t’agradava que t’expliquessin quan eres petita?
La verdad es que no he tenido muchos libros de pequeña y no tengo el recuerdo de que me contaran muchos.  Me los cuentan ahora que soy un poco más grande. Mis padres me cantaban mucho, y me acuerdo de varias canciones tradicionales vascas y de las historias que se contaban en ellas. Sí recuerdo un libro muy viejo del patito feo que me daba mucha pena leerlo.

– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
Más que llegar a ningún lado, me gustaría disfrutar mucho de cada proyecto, y por ahora lo estoy haciendo.

– Un país amb bona literatura infantil és …
un lugar lleno de imaginación y creatividad, donde esos niños que algún día serán mayores podrán hacer frente a cualquier problema con ocurrencia, optimismo, y sin miedo a crear cosas nuevas.

– ¿Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Le sobra gente que solo quiere hacer dinero, le falta más gente que crea en la magia de un libro.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil?
Creo que la literatura infantil está en un momento muy bueno por la calidad de libros que se están haciendo y me da mucha pena pensar que una crisis creada por cuatro avariciosos pueda estropear el hecho de que la cultura se convierta en algo exclusivo y no esté al alcance de todo el mundo.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Estoy haciendo un álbum para Kite Edizioni, que saldrá también con Éditions passepartout en Italia y en Francia escrito por Davide Cali, y no diré mucho mas aún…Otro álbum  escrito por  Pep Bruno, del que menos aún puedo hablar… y varios proyectos personales… Creo que he hablado demasiado…