“Vet aquí que la història que us explicaré avui va succeir fa molt i molt de temps, una història que ens explica com va néixer el nom del poble de Ripoll. La llegenda conta que hi havia una pagesa que un dia de mercat s’encamina cap al poble a vendre polls a la vila. Camina que caminaràs, la pagesa ben carregada amb tots els polls, però és clar, la dona tenia una edat i mica en mica s’anava cansant, així que va decidir que ja no els carregaria més i que els polls anirien caminant. Els va deslligar de les potes i els posà a caminar, però un pobre poll, el més menut i esgarriat es quedava enrere tot el camí, i la dona li anava dient: “Arri, poll!” “Arri, poll!”.
I mentre anava fent camí, un caminant que per allà passava, li va preguntar a la bona dona cap on anava, i la pagesa sorda com una tàpia com era, no li va contestar i només anava repetint: “Arri, poll!” “Arri, poll!”. L’home va entendre que la dona s’encaminava a Ripoll, i com que desconeixia que el poble no tingués nom, va creure fermament que el poble on s’encaminava la dona tota decidida es deia Ripoll.
Va passar el temps, però un dia uns companys dels caminant volien fer camí cap al poble per el que havia passat dies enrere, i li preguntaren com es deia. Aquest sense vacil•lar, els hi va respondre que se’n deia Ripoll. I el nom va anar passant dels uns als altres, de boca en boca, i així durant anys, dècades, segles… fins arribar als nostres dies.
I és així com el nom de Ripoll es va establir com a definitiu, i és per això que diuen que a l’escut del poble hi apareix un gall, en homenatge a aquesta bonica història.”
Doncs bé, aquesta llegenda que us he portat avui és La llegenda del nom de Ripoll, una llegenda que ens explica el com i el perquè aquesta vila té el nom que encara avui manté. Evidentment és una llegenda que prové de molt antic transmesa de pares a fills, però que s’allunya força de la realitat.
I és que hi ha documents que daten del segle IX en els que apareix per primera vegada la denominació d’aquest poble com a Ripullo i Rivipolli, nom que prové de la unió de dues paraules Riu i pollancres. I és que Ripoll es troba a l’encreuament dels dos rius més importants de Catalunya: el Ter i el Freser, i la ciutat va ser construïda en aquell indret on els arbres més típics que hi podem trobar són els arbres de ribera, com són els pollancres. I és per la situació estratègica entre rius i per aquest vegetació que Ripoll encara l’anomenem així avui dia.
És per tot plegat que en l’escut que avui representa la ciutat podem observar l’encreuament dels dos rius, que representen el Ter i el Freser, el fons verd representen les muntanyes que envolten la població, i apareix curiosament també un poll caminant cap a l’esquerra i que té els seus peus al damunt dels rius. El poll i els rius formen part de les armes parlants (escut d’armes que representen gràficament el nom de la família o del municipi als quals correspon)tradicionals del poble de Ripoll. És el fet de la representació d’aquest gall en l’escut que ens fa pensar que pullus o pullu, segona part de la paraula originària Ripullus o Ripullu, volia dir poll, i no pas pollancre com pensen algunes de les interpretacions del nom de Ripoll.
Una tercera interpretació diu que Ripoll prové de Rivipollensis que deriva de la combinació del substantiu rivus (“riu” en llatí) i de l’adjectiu pollens (fort, poderós, puixant).
Però el que sí és ben cert és que de llegendes que intenten explicar l’origen del nom d’un indret o regió n’hi ha moltíssimes. Moltes vegades aquestes etimologies populars tenen tanta acceptació que fins i tot acaben reflectint-se en l’escut del poble, com és aquest cas on el gall apareix en l’escut del poble. Una llegenda curiosa que lluny de relacionar el nom de Ripoll amb alguna batalla, sant o característica geogràfica, ho fa amb un simple joc de paraules.
Sigui com sigui, ens quedarem amb l’incògnita de saber si Ripoll era terra de Polls o pollancres, o si simplement el gall representat en l’escut era l’escut d’armes de la família que governava la ciutat, o si bé poll prové pollens i per tant de poderós.
Jo personalment aposto per la interpretació dels pollancres, tot i que el gall en l’escut em porta a pensar que potser la llegenda que us he explicat va ser certa, vés a saber…
Imatges
Com que no hi ha il·lustracions d’una llegenda com la que us he portat avui i no n’he trobat res en referència a aquest aspecte, us porto una imatge de l’escut de la ciutat per a que veieu tot el que us he explicat sobre aquest.
