“Explica la llegenda que fa molts i molts anys a Betlem va néixer un nen que havia nascut per ser el Déu dels Déus, el profeta, de nom se’n diu Jesús. Segons diuen en temps del Rei Herodes, amb el naixement de Jesús, una estrella va aparèixer al cel i tres reis que eren en Melcior, en Gaspar i en Baltasar van emprendre un llarg viatge per a trobar a Jesús i portar-li or, encens i mirra. En el camí es troba Herodes que volia saber on s’encaminaven aquells tres misteriosos personatges que no varen dubtar en respondre-li.
Aleshores Herodes, que volia acabar amb la vida del profeta, els va dir que quan tornessin de veure el nen tornessin a passar per allà per informar-lo d’on es trobava la criatura amb exactitud. Sort que un àngel va avisar als tres Reis de les intencions d’Herodes i finalment al tornar d’entregar els presents al nen, van decidir fer-ho per un altre camí.”
Aquesta és de manera molt senzilla la història que s’explica en el Nou Testament dels Reis Mags, els Tres Reis d’Orient. Però avui, em ve de gust endinsar-me en tot el que us pugui explicar sobre l’origen d’aquests misteriosos personatges, que s’han convertit sens dubte en el símbol més important de les festes Nadalenques religioses que tenen lloc a diversos indrets del món.
Comencem parlant-vos de que les primeres referències escrites les podem trobar en l’evangeli segons Sant Mateu, l’únic llibre de la Bíblia que parla d’aquests tres personatges. Dels quals només diu que eren mags, en algunes traduccions s’han interpretat com a savis, i que venien d’Orient, que havien vist una estrella al seu cel que els havia portat fins a Betlem. Una mica el que us he explicat en un inici.
Però si us n’adoneu no es parla del nombre de “Mags” de que es tractaven, i és que es va arribar a la conclusió de que eren tres, perquè eren tres els regals que li portaven al nen or, encens i mirra.
Si mirem una mica més enllà, i busquem en altres textos que no es troben a la Bíblia, com l’evangeli apòcrif de Tomàs (anomenat així perquè no va ser introduït al cànon del Nou Testament i que per tant, només va ser acceptat per una petita part de l’Església Primitiva), veurem que dels Reis Mags en deia que tenien alguna espècie de vincle familiar, i que es podia tractar de germans que governaven en diferents regions del món, un ho feia a Pèrsia, l’altre a Babilònia i l’altre a Àsia; i que cadascú d’ells es va desplaçar seguint l’estrella d’Orient amb tot un seguit de soldats. El perquè d’aquests tres indrets és força senzill i clar, si es tractava de tres grans savis o mags, aquells tres indrets eren en aquella època tres grans regions reconegudes per la seva cultura.
Beda, un savi monjo del segle VIII que va escriure obres històriques, teològiques i científiques, deia dels Reis que l’un era asiàtic, l’altre africà, i l’altre Europeu. I va descriure també com eren cadascun dels tres Reis. Del primer, Melcior, deia que era un ancià que portava els cabells i la barba blanques, la seva túnica era de color violeta i les seves sabates eren blaves i blanques, com a regal portava or. Del segon, Gaspar, deia que portava encens com ofrena, que era un noi imberbe, ros i que portava una capa vermella i unes sabates violetes. I del tercer, Baltasar, deia que portava mirra, que era negre, que duia barba i que portava un abric vermell i blanc.
Pel que fa als noms dels tres Reis no es van establir i consolidar fins al segle VIII quan en llatí varen anomenar-se: Caspar, Melchior, Balthasar. Els cristians siríacs anomenen els reis Larvandad, Gushnasaph, Hormisdas, noms d’origen persa. L’església etiòpica els anomena Hor, Karsudan i Basanater; els armenis, Kagpha, Badadakharida i Badadilma.
Un altre aspecte molt important a destacar és si els Reis Mags, eren Mags, savis, Reis o astròlegs. Segons deien d’ells eren homes d’extremada saviesa que coneixien les escriptures Hebrees, és probable que pertanyessin a la religió zoroastra (religió persa). El fet de que fossin mags sembla contradictori a una religió que perseguia la bruixeria, com podien ser Mags els adoradors de Déu? Doncs bé, la paraula mag, entesa com a tal té un ampli significat que no va ser ben interpretat, i ve a referir-se a persones d’extrema saviesa, és per això que més que mags, els hauríem de considerar com a tres savis. Tertul·lià al segle III va fer una peculiar interpretació dels textos en els quals els Mags van portar els presents al nen Jesús, i d’ençà d’aquesta interpretació van passar de ser Mags a ser Reis, i a partir d’aquell moment totes les representacions que se’n varen començar a fer van canviar els barrets frigis per corones, i fou així com es va començar a gestar la llegenda dels Reis Mags. Més tard se’ls va atorgar la condició d’astròlegs, pel fet de que fossin capaços de seguir un punt fixe marcat en el cel en forma d’estel.
Pel que fa al nombre de Mags, en un inici hi havia certs dubtes de que realment fossin tres, dos o fins i tot quatre. Les llegendes que parlen de quatre Reis li atorguen el nom d’Artabán, però aquesta història no té cap fonament bíblic, ja que va ser escrita per Henry Van Dyke (1852-1933), teòleg presbiterià estadeunidenc que va escriure l’any 1896 un conte nadalenc anomenat “L’altre Rei Mag” on apareixia per primera vegada aquest “quart rei”. Els armenis diuen que suposen que eren 12 el nombre de Reis Mags, però aquesta és també una història sense cap fonament.
I perquè si no se sap del cert el nombre de mags que eren es va establir que eren tres? Ja que en l’evangeli segons Sant Mateu, que és d’on va néixer aquesta història no s’especifica el nombre de Mags, parla en plural per tant, el que si podem assegurar que eren dos o més. Finalment es va optar pel tres, ja que tres foren els presents que portaren al Rei, i s’interpretà que cadascú d’ells en portava un. Però tot plegat són interpretacions.
El que sembla molt clar i totes les versions acaben coincidint són els presents que els savis portaren al nen: or, encens i mirra, i el perquè ho varen fer.
L’or es relaciona i s’ha relacionat sempre amb el poder, i qui el tenia era considerat un rei, per tant Jesús era reconegut com el Rei de Reis.
L’encens que ve de l’Orient, és el símbol de l’adoració a Déu, de manera que s’identifica a Jesús com a Déu.
La mirra vermella com la sang, és un bàlsam de gran valor que representa la condició humana, la humanitat, i reconeix a Jesús com l’home que ha de patir per salvar la resta de la humanitat.
De tot plegat, i com tots sabeu neix la màgica Nit de Reis del 5 al 6 de Gener, on tots els nens i nenes, recordant la figura del nen Jesús i dels presents que va rebre per part dels Reis Mags, reben a les seves cases, els regals que els Reis els hagin volgut deixar. Abans però de que arribi la Nit, es fan les famoses cavalcades de Reis, molt populars a les nostres contrades. La més antiga de l’Estat Espanyol té lloc a l’Alcoi, on es duu a terme des de l’any 1866, i la segona més antiga de l’Estat i la més antiga de tot Catalunya és la que té lloc a igualada que es realitza des de l’any 1895, que es caracteritza per una espectacular comitiva de 500 patges que desfilen al darrere de les carrosses dels Reis Mags, i que es passen tota la nit enfilant-se amb escales als balcons i terrasses de les cases per deixar tots i cadascun dels regals a tots els nens de la ciutat personalment.
Així que ja ho sabeu, la Nit de Reis cal que marxeu ben d’hora a dormir si voleu despertar l’endemà al matí amb un munt de regals.
Il·lustracions
Abans de portar-vos alguns contes i il·lustracions actuals dels Reis Mags, m’agradaria parlar-vos de la influència que aquests tres personatges han tingut en les obres d’art de caire religiós fetes pels diferents artistes, alguns d’ells molt importants i de molt renom com: Andrea Mantegna, Botticelli, Giotto, Leonardo da Vinci, El Bosco, Velázquez, Rubens, Dürer, entre molts d’altres.
Però el que és curiós de tot plegat, és que no va ser fins al segle XIV on no es va començar a representar gràficament un dels Reis de color negre, i només a partir del segle XVI va ser quan es va generalitzar aquesta forma de representar-los. Ara us deixo una petita mostra d’aquest art per a que veieu les formes en com eren representats abans dels segle XIV.
I ara iconografia posterior al segle XIV, moment on es comença a representar Baltasar negre.
També us porto la imatge d’una escultura impressionant feta per homenatjar a aquests tres personatges i que es troba a Natal, Brasil.
L’imaginari entorn a aquests tres personatges en el món dels contes i de la literatura infantil, és evidentment molt ampli, i és que s’han escrit un munt de contes, adaptacions i tota mena de versions sobre aquests tres fantàstics i estimats personatges. És per això que he intentat fer una selecció més acurada de només algunes imatges, una petita mostra de com són representats pels il·lustradors de les nostres contrades o per alguns que treballen aquí.
Comencem amb una il·lustració de la portada de Els Reis d’Orient d’en Pep Montserrat.
El Francesc Rovira ens porta una versió molt més desenfadada i menys formal que l’anterior.
En Valentí Gubianas sempre dolç amb les seves imatges, ens porta uns Reis molt representatius del seu propi estil.
En Subi una imatge preciosa de la carrossa del Rei Melcior, des del punt de vista d’un infant o un espectador.
I per acabar una darrera il·lustració de la Paloma Valdivia que m’ha semblat molt original i divertida, una bonica manera d’acabar les imatges que us porto i que contrasta molt amb les que us he ensenyat al principi.
