Parlar-vos de Carles Arbat és parlar-vos d’un dels il·lustradors que més m’agrada de les nostres contrades, té un estil singular i propi, unes il·lustracions que sempre es veuen molt treballades, cares amb molta expressivitat, i un domini de l’art del dibuix espectacular.
D’ell us en podria dir forces coses, va néixer el dijous gras de 1973 a Bescanó, un poble del Gironés. Fa anys però que està afincat a Barcelona. I ja des de ben petit era un enamorat de dibuixar, ho feia a totes hores, era la seva gran passió. I és aquesta passió la que l’ha portat a ser un dels grans de la il·lustració al nostre país. Pintava amb llapis de colors, fins que li van regalar una maleta de colors a l’oli. Una gran descoberta!
Va estudiar COU i després es va especialitzar en Disseny Gràfic a l’Escola d’Art d’Olot. Li interessaven totes les arts, però la il·lustració era la seva gran passió, i de la que en va fer la seva feina.
Com ell molt bé diu, una il·lustració no té cap sentit si no té ànima, i és potser això el que tenen les seves il·lustracions: ÀNIMA. I n’estic convençuda que és això el que les fa tan especials.
Avui m’he decidit a portar-vos el seu treball, perquè en Carles no tenia web, i fa poquet que l’ha etsrenat, i em va encantar passejar-m’hi. Ho vaig passar realment tan bé, que m’era impossible no dedicar-li unes paraules en aquesta secció.
Entre els seus treballs no us destacaré els més importants, us parlaré del que m’han enamorat: Lletraferit i El Rei del Cul vermell, dos contes de text i il·lustracions pròpies; i després altres contes o reculls de contes que tan sols ha il·lustrat com per exemple: Sopa de Pedres o Tres contes de Dracs (on n’il·lustra només un). Cal mencionar molt especialment un llibre que és un dels meus llibres de capçalera, un recull fascinant de Llegendes Populars Catalanes, recollides i escrites per en Pep Coll, magníficament il·lustrades per en Carles, es tracta del llibre La nit que la muntanya va baixar al riu, editat per La Galera. Un recull on la feina de recerca per part de l’autor i la gran capacitat per donar vida a unes llegendes que no havien estat il·lustrades anteriorment, van ser la clau perquè a hores d’ara encara sigui un dels reculls de contes més especials que tinc, i us asseguro que en tinc un bon munt.
