Elefant Trompeta

De Marion Billet en podríem dir que és una il·lustradora precoç i que ja des de ben jove va tenir les idees molt clares. Va néixer l’any 1982 a Lió, França, quan va acabar els seus estudis obligatoris, va estudiar il·lustració per a contes infantils durant 4 anys a la Emile Cohl School de Lió. Un cop es va graduar l’any 2004, va decidir marxar a viure a París per tal de començar a obrir-se un forat en el món de la il·lustració del conte infantil. Tot va anar força de pressa i aquell mateix any ja publicava el seu primer conte titulat Le livre des jeux de réflexion. D’ençà d’aquell moment no ha parat de créixer com a il·lustradora i s’ha convertit en una artista molt prolifera amb més de 80 contes publicats.

Es tracta de contes que van molt lligats al seu estil, un estil molt gràfic, infantil, colorista, que més que pensat per a explicar gran històries, està pensat per a un públic molt més menut. Contes sobre contraris, d’imatges, de vocabulari, de personatges simpàtics que protagonitzen històries del tipus vaig a l’escola, em rento les dents o què dino avui… Tot plegat amb un estil molt característic, animals molt expressius, cares molt simpàtiques, colors molt vius i il·lustracions sense línies, amb colors plans.

A mi particularment és una il·lustradora que m’agrada molt, que té col·leccions per a nens molt menuts que hem tingut la sort que han arribat a les nostres contrades que estan molt i molt bé. És el cas per exemple de la col·lecció El meu primer llibre de sons que ja us vaig portar. Ara us deixo amb una petita mostra de les seves il·lustracions per aque us feu una idea de com és la seva feina. A veure si us agrada.

ELS CONTES MÉS BONICS (llibre joc), Germans Grimm, HC Andersen i Charles Perrault, Il·l. Charlotte Roederer, Jean-François Martin, Vanessa Hié, Vicent Mathy, Mélanie Combes, Véronique Mazière, Éléonore Zuber i Elsa Fouquier, Editorial Cruïlla –> Aquest és un recull de contes molt clàssics, que us porta un total de 8 grans clàssics de la literatura infantil com els Tres porquets, la Caputxeta Vermella, Els músics de Bremen… Cada història il·lustrada per un il·lustrador diferent, tots ells amb un estil molt particular.

El llibre no és només un recull de contes, sinó que a més també es tracta d’un joc, ja que inclou un total de setze parelles de cartes amb personatges que apareixen als contes, per tal d’aprendre a observar i a recordar tot jugant.

Un recull sens dubte molt infantil, però interessant per començar a iniciar en els reculls de contes als més menuts.

Fa un parell de setmanes que us porto unes marques de vehicles, tricicles i caminadors per a nens, avui no serà una excepció, i és que durant el meu viatge a Bèlgica el passat estiu vaig descobrir un munt de marques de cotxes, bicicletes i tricicles per a nens. Aquesta vegada és el torn de Radio Flyer, una marca sens dubte amb una llarga història i tradició en el món dels vehicles infantils. Van néixer l’any 1917 de la mà de l’avi dels actuals propietaris de la companyia, i actualment continua sent una empresa de tradició familiar, d’aquestes que passen de pares a fills, i això si més no sempre té un punt de romàntic que en el món de les grans multinacionals en el que vivim submergits, que la fa una empresa especial.

Entre els seus productes podem trobar: tricicles i bicicletes, patinets, cavalls, vagonetes i el que en anglès s’anomenen “ride-ons”, és a dir, tota aquella mena de joguines de muntar per a nens que impliquin desplaçament sense pedals, només amb la propulsió dels propis peus.

La majoria de productes de Radio Flyer es caracteritzen per ser vermells, i és que es tracta del color predominant de la mara, tot i que també els podem trobar amb d’altres colors. Són de plàstic i alguns dels seus productes tenen un toc un xic retro. Estic convençuda que de ben segur us agradaran.

Us deixo amb algunes imatges.

Després de donar-hi moltes voltes al títol de l’article de les recomanacions d’avui, per fi m’he decidit amb el nom de contes de menjars, i és que el que us porto avui són contes que ens parlen de l’alimentació en els infants, des de receptes de cuina per a nens, a un calendari-festiu culinari tradicional, passant per un abecedari dels aliments i un conte joc sobre l’alimentació sana. Tot plegat per parlar-vos de la importància que té una bona alimentació en els més menuts, ja que esdevé clau, i és que el fet d’alimentar-nos bé de petits, i de fer-ho amb gran varietat d’aliments, ens pot convertir en adults en persones sanes i amb una educació alimentària responsable envers els nostres hàbits i costums a l’hora de menjar. I com acostar la cuina, els menjars, els aliments sans… als nens, es pot fer de maneres molt diferents, és per això que avui m’he animat a portar-vos aquests llibres tan variats.

CUINAR ÉS UNA FESTA!, Receptes Amanda Laporte, fotografies Xabier Mendiola, Il·l. Óscar Julve, Editorial Estrella Polar (Juny 2012) –> Aquest llibre presenta un recull de receptes divertides, orifginals, bones i pensades per a cada ocasió, amb el que els nens i nenes es podran familiaritzar amb el món de la cuina i crear les seves pròpies receptes.

Receptes per a cada ocasió, des de pastissos d’aniversari, fins a galetes per Carnestoltes, passant per uns boníssims entrepans per quan els amics vinguin a dormir a casa, o alguna cosa per al Ratolinet Pérez.

El resultat de tot plegat és un llibre de receptes de cuina per a nens, senzilles, amb bones imatges i unes il·lustracions fantàstiques que acompanyen tot el llibre. Un bon llibre per a nens cuiners inexperts!

JA MENGES BÉ?, Patricia Geis, Editorial Combel (2012) –> Aquest és un conte força diferent a l’anterior, es tracta d’un pop-up que ensenya als nens a tenir una bona alimentació, i ho fa de manera divertida i amb un format original i diferent. Ens parla dels diferents tipus de menjar que hi ha, de que el menjar és energia per al teu cos, quina és la dieta ideal. I a partir d’aquí proposa a l’infant anar a fer la compra a través d’una llista on s’indica als nens quantes racions cal comprar de cada grup d’aliments al dia, i a la part central tots els aliments en diferents prestatges per a que l’infant trii quina és la millor opció. al final apareixen uns plats, el d’esmorzar, dinar, berenar i sopar, i el nen ha d’escollir que hi posa del que ha comprat a cada plat. és un conte molt didàctic, amb un format molt innovador i que ensenya als infants tot plegat a través del joc. I és que és jugant quan sovint els aprenentatges acaben esdevenint més significatius.

NYAM, NYAM, L’ABECEDARI DELS ALIMENTS, Mar González Duran, Il·l. Emma Schmid, Editorial Cruïlla –> Aquest és sens dubte un abecedari diferent, ja que és un abecedari que no només serveix per aprendre les lletres, sinó que a més a més està fet per un nutricionista, per tal de donar a conèixer als infants les diferents propietats nutritives dels aliments bàsics.

Aquest és sens dubte un abecedari diferent!

MENJARS TRADICIONALS DE TOT L’ANY, Elena Ferro, Il·l. Subi, Editorial Baula (Octubre 2012) –> Aquest és sens dubte un bon regal per aquestes festes que ja s’acosten, un llibre que recull el calendari gastronòmic-festiu de les nostres contrades. És un recull fantàstic de menjars tradicionals de les nostres contrades, a partir dels diferents aliments que ens aporten cadascuna de les estacions lligats al nostre territori. No es tracta de cap receptari, sinó d’un recull d’aliments en funció de cada estació. Així per exemple de la tardor, et parla de la verema, del que és, de quan es fa, dels vins, caves…; del menjar dels difunts: les carbasses; dels panellets; de les castanyes i moniatos; dels bolets… I així amb totes i cadascuna de les estacions.

La veritat és que es tracta d’un llibre preciós, molt interessant, que és capaç de respondre a les curiositats de grans i menuts que es preguntin, el perquè es menja el tradicional Tortell de Reis i d’on prové, els tipus de bolets que podem collir a les nostres contrades, o el tipus de menjar que es cuina pels dinars de Festes Majors dels pobles a l’estiu.

Al final de tot plegat, podeu trobar els anomenats “pilars de la cuina catalana”, és a dir, allò típic i tradicional dels catalans que no pot faltar en tot bon àpat, com l’escalivada, el pa amb tomàquet, els embotits, la picada, el sofregit o l’allioli, i explica com es fan i quins són els seus ingredients.

Si a tota aquesta gran explicació de l’Elena, i afegim que està il·lustrat pel sempre tendre i dolç Subi, estic convençuda que el resultat us semblarà tan preciós com a mi. Així que sens dubte, us convido a que el descobriu.

Parlar-vos de Carles Arbat és parlar-vos d’un dels il·lustradors que més m’agrada de les nostres contrades, té un estil singular i propi, unes il·lustracions que sempre es veuen molt treballades, cares amb molta expressivitat, i un domini de l’art del dibuix espectacular.

D’ell us en podria dir forces coses, va néixer el dijous gras de 1973 a Bescanó, un poble del Gironés. Fa anys però que està afincat a Barcelona. I ja des de ben petit era un enamorat de dibuixar, ho feia a totes hores, era la seva gran passió. I és aquesta passió la que l’ha portat a ser un dels grans de la il·lustració al nostre país. Pintava amb llapis de colors, fins que li van regalar una maleta de colors a l’oli. Una gran descoberta!

Va estudiar COU i després es va especialitzar en Disseny Gràfic a l’Escola d’Art d’Olot. Li interessaven totes les arts, però la il·lustració era la seva gran passió, i de la que en va fer la seva feina.

Com ell molt bé diu, una il·lustració no té cap sentit si no té ànima, i és potser això el que tenen les seves il·lustracions: ÀNIMA. I n’estic convençuda que és això el que les fa tan especials.

Avui m’he decidit a portar-vos el seu treball, perquè en Carles no tenia web, i fa poquet que l’ha etsrenat, i em va encantar passejar-m’hi. Ho vaig passar realment tan bé, que m’era impossible no dedicar-li unes paraules en aquesta secció.

Entre els seus treballs no us destacaré els més importants, us parlaré del que m’han enamorat: Lletraferit i El Rei del Cul vermell, dos contes de text i il·lustracions pròpies; i després altres contes o reculls de contes que tan sols ha il·lustrat com per exemple: Sopa de Pedres o Tres contes de Dracs (on n’il·lustra només un). Cal mencionar molt especialment un llibre que és un dels meus llibres de capçalera, un recull fascinant de Llegendes Populars Catalanes, recollides i escrites per en Pep Coll, magníficament il·lustrades per en Carles, es tracta del llibre La nit que la muntanya va baixar al riu, editat per La Galera. Un recull on la feina de recerca per part de l’autor i la gran capacitat per donar vida a unes llegendes que no havien estat il·lustrades anteriorment, van ser la clau perquè a hores d’ara encara sigui un dels reculls de contes més especials que tinc, i us asseguro que en tinc un bon munt.

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2012)

Són moltíssims els contes que parlen de la història dels Reis Mags, o els Reis d’Orient. Alguns de més divertits, altres de més fidedignes, alguns més senzills, altres amb textos més llargs, alguns amb il·lustracions senzilles, altres més espectaculars, els uns més tradicionals, els altres més moderns. Hi ha moltíssims i tots ells tenen alguna cosa especial. A mi m’agraden moltíssim els contes que parlen d’aquests tres personatges màgics, i m’ha estat molt complicat escollir-ne un, però finalment m’he decantat per aquest.

ELS TRES REIS D’ORIENT, Lluís Farré, Il·l. Mercè Canals, Editorial Combel –> He escollit entre tots aquest conte perquè barreja la història tradicional, amb les il·lustracions modernes de la Canals, els textos rimats d’en Lluís Farré, i el fantàstic espectacle en pop-up que ofereix cadascuna de les pàgines del conte. Un conte que crec del que ja us he explicat pràcticament tot el que us cal saber, bonic, colorista, cridaner, i amb la història explicada en rima però de manera tradicional.

“Explica la llegenda que fa molts i molts anys a Betlem va néixer un nen que havia nascut per ser el Déu dels Déus, el profeta, de nom se’n diu Jesús. Segons diuen en temps del Rei Herodes, amb el naixement de Jesús, una estrella va aparèixer al cel i tres reis que eren en Melcior, en Gaspar i en Baltasar van emprendre un llarg viatge per a trobar a Jesús i portar-li or, encens i mirra. En el camí es troba Herodes que volia saber on s’encaminaven aquells tres misteriosos personatges que no varen dubtar en respondre-li.
Aleshores Herodes, que volia acabar amb la vida del profeta, els va dir que quan tornessin de veure el nen tornessin a passar per allà per informar-lo d’on es trobava la criatura amb exactitud. Sort que un àngel va avisar als tres Reis de les intencions d’Herodes i finalment al tornar d’entregar els presents al nen, van decidir fer-ho per un altre camí.”

Aquesta és de manera molt senzilla la història que s’explica en el Nou Testament dels Reis Mags, els Tres Reis d’Orient. Però avui, em ve de gust endinsar-me en tot el que us pugui explicar sobre l’origen d’aquests misteriosos personatges, que s’han convertit sens dubte en el símbol més important de les festes Nadalenques religioses que tenen lloc a diversos indrets del món.

Comencem parlant-vos de que les primeres referències escrites les podem trobar en l’evangeli segons Sant Mateu, l’únic llibre de la Bíblia que parla d’aquests tres personatges. Dels quals només diu que eren mags, en algunes traduccions s’han interpretat com a savis, i que venien d’Orient, que havien vist una estrella al seu cel que els havia portat fins a Betlem. Una mica el que us he explicat en un inici.

Però si us n’adoneu no es parla del nombre de “Mags” de que es tractaven, i és que es va arribar a la conclusió de que eren tres, perquè eren tres els regals que li portaven al nen or, encens i mirra.

Si mirem una mica més enllà, i busquem en altres  textos que no es troben a la Bíblia, com l’evangeli apòcrif de Tomàs (anomenat així perquè no va ser introduït al cànon del Nou Testament i que per tant, només va ser acceptat per una petita part de l’Església Primitiva), veurem que dels Reis Mags en deia que tenien alguna espècie de vincle familiar, i que es podia tractar de germans que governaven en diferents regions del món, un ho feia a Pèrsia, l’altre a Babilònia i l’altre a Àsia; i que cadascú d’ells es va desplaçar seguint l’estrella d’Orient amb tot un seguit de soldats. El perquè d’aquests tres indrets és força senzill i clar, si es tractava de tres grans savis o mags, aquells tres indrets eren en aquella època tres grans regions reconegudes per la seva cultura.

Beda, un savi monjo del segle VIII que va escriure obres històriques, teològiques i científiques, deia dels Reis que l’un era asiàtic, l’altre africà, i l’altre Europeu. I va descriure també com eren cadascun dels tres Reis. Del primer, Melcior, deia que era un ancià que portava els cabells i la barba blanques, la seva túnica era de color violeta i les seves sabates eren blaves i blanques, com a regal portava or. Del segon, Gaspar, deia que portava encens com ofrena, que era un noi imberbe, ros i que portava una capa vermella i unes sabates violetes. I del tercer, Baltasar, deia que portava mirra, que era negre, que duia barba i que portava un abric vermell i blanc.

Pel que fa als noms dels tres Reis no es van establir i consolidar fins al segle VIII quan en llatí varen anomenar-se: Caspar, Melchior, Balthasar.  Els cristians siríacs anomenen els reis Larvandad, Gushnasaph, Hormisdas, noms d’origen persa. L’església etiòpica els anomena Hor, Karsudan i Basanater; els armenis, Kagpha, Badadakharida i Badadilma.

Un altre aspecte molt important a destacar és si els Reis Mags, eren Mags, savis, Reis o astròlegs. Segons deien d’ells eren homes d’extremada saviesa que coneixien les escriptures Hebrees, és probable que pertanyessin a la religió zoroastra (religió persa). El fet de que fossin mags sembla contradictori a una religió que perseguia la bruixeria, com podien ser Mags els adoradors de Déu? Doncs bé, la paraula mag, entesa com a tal té un ampli significat que no va ser ben interpretat, i ve a referir-se a persones d’extrema saviesa, és per això que més que mags, els hauríem de considerar com a tres savis. Tertul·lià al segle III va fer una peculiar interpretació dels textos en els quals els Mags van portar els presents al nen Jesús, i d’ençà d’aquesta interpretació van passar de ser Mags a ser Reis, i a partir d’aquell moment totes les representacions que se’n varen començar a fer van canviar els barrets frigis per corones, i fou així com es va començar a gestar la llegenda dels Reis Mags. Més tard se’ls va atorgar la condició d’astròlegs, pel fet de que fossin capaços de seguir un punt fixe marcat en el cel en forma d’estel.

Pel que fa al nombre de Mags, en un inici hi havia certs dubtes de que realment fossin tres, dos o fins i tot quatre. Les llegendes que parlen de quatre Reis li atorguen el nom d’Artabán, però aquesta història no té cap fonament bíblic, ja que va ser escrita per Henry Van Dyke (1852-1933), teòleg presbiterià estadeunidenc que va escriure l’any 1896 un conte nadalenc anomenat “L’altre Rei Mag” on apareixia per primera vegada aquest “quart rei”. Els armenis diuen que suposen que eren 12 el nombre de Reis Mags, però aquesta és també una història sense cap fonament.

I perquè si no se sap del cert el nombre de mags que eren es va establir que eren tres?  Ja que en l’evangeli segons Sant Mateu, que és d’on va néixer aquesta història no s’especifica el nombre de Mags, parla en plural per tant, el que si podem assegurar que eren dos o més. Finalment es va optar pel tres, ja que tres foren els presents que portaren al Rei, i s’interpretà que cadascú d’ells en portava un. Però tot plegat són interpretacions.

El que sembla molt clar i totes les versions acaben coincidint són els presents que els savis portaren al nen: or, encens i mirra, i el perquè ho varen fer.
L’or es relaciona i s’ha relacionat sempre amb el poder, i qui el tenia era considerat un rei, per tant Jesús era reconegut com el Rei de Reis.
L’encens que ve de l’Orient, és el símbol de l’adoració a Déu, de manera que s’identifica a Jesús com a Déu.
La mirra vermella com la sang, és un bàlsam de gran valor que representa la condició humana, la humanitat, i reconeix a Jesús com l’home que ha de patir per salvar la resta de la humanitat.

De tot plegat, i com tots sabeu neix la màgica Nit de Reis del 5 al 6 de Gener, on tots els nens i nenes, recordant la figura del nen Jesús i dels presents que va rebre per part dels Reis Mags, reben a les seves cases, els regals que els Reis els hagin volgut deixar. Abans però de que arribi la Nit, es fan les famoses cavalcades de Reis, molt populars a les nostres contrades. La més antiga de l’Estat Espanyol té lloc a l’Alcoi, on es duu a terme des de l’any 1866, i la segona més antiga de l’Estat i la més antiga de tot Catalunya és la que té lloc a igualada que es realitza des de l’any 1895, que es caracteritza per una espectacular comitiva de 500 patges que desfilen al darrere de les carrosses dels Reis Mags, i que es passen tota la nit enfilant-se amb escales als balcons i terrasses de les cases per deixar tots i cadascun dels regals a tots els nens de la ciutat personalment.

Així que ja ho sabeu, la Nit de Reis cal que marxeu ben d’hora a dormir si voleu despertar l’endemà al matí amb un munt de regals.

Il·lustracions
Abans de portar-vos alguns contes i il·lustracions actuals dels Reis Mags, m’agradaria parlar-vos de la influència que aquests tres personatges han tingut en les obres d’art de caire religiós fetes pels diferents artistes, alguns d’ells molt importants i de molt renom com: Andrea Mantegna, Botticelli, Giotto, Leonardo da Vinci, El Bosco, Velázquez, Rubens, Dürer, entre molts d’altres.
Però el que és curiós de tot plegat, és que no va ser fins al segle XIV on no es va començar a representar gràficament un dels Reis de color negre, i només a partir del segle XVI va ser quan es va generalitzar aquesta forma de representar-los. Ara us deixo una petita mostra d’aquest art per a que veieu les formes en com eren representats abans dels segle XIV.

I ara iconografia posterior al segle XIV, moment on es comença a representar Baltasar negre.

També us porto la imatge d’una escultura impressionant feta per homenatjar a aquests tres personatges i que es troba a Natal, Brasil.

L’imaginari entorn a aquests tres personatges en el món dels contes i de la literatura infantil, és evidentment molt ampli, i és que s’han escrit un munt de contes, adaptacions i tota mena de versions sobre aquests tres fantàstics i estimats personatges. És per això que he intentat fer una selecció més acurada de només algunes imatges, una petita mostra de com són representats pels il·lustradors de les nostres contrades o per alguns que treballen aquí.
Comencem amb una il·lustració de la portada de Els Reis d’Orient d’en Pep Montserrat.

El Francesc Rovira ens porta una versió molt més desenfadada i menys formal que l’anterior.

En Valentí Gubianas sempre dolç amb les seves imatges, ens porta uns Reis molt representatius del seu propi estil.

En Subi una imatge preciosa de la carrossa del Rei Melcior, des del punt de vista d’un infant o un espectador.

I per acabar una darrera il·lustració de la Paloma Valdivia que m’ha semblat molt original i divertida, una bonica manera d’acabar les imatges que us porto i que contrasta molt amb les que us he ensenyat al principi.

EL CIRCO MÁGICO, Philippe Lechermeier, Il·l. Sacha Poliakova, Editorial Edelvives (2012) –> Aquest és un gran àlbum il·lustrat, un àlbum il·lustrat de gran format que ens parla sobre el circ. Suposo que us estranyarà que us el porti a aquesta secció, per tant deixeu-me que us expliqui l’argument i després us expliqui el perquè.

“Freddie Frescos es posa una lluent casaca amb botons daurats, botes lluents i barret ben alt. Treu tot de capses, baüls, estira la lona i el circ ja està muntat. L’espectacle pot començar…”

Amb aquest inici la història és la de desenes d’històries en el seu interior. Cada dues planes ens presenta un personatge del circ diferent, un espectacle diferent, un acte… És per tant una història que es pot llegir per parts, es pot dividir. Es tracta de molts contes en un de sol. És per això que tot i no tractar-se d’un recull, m’he decidit a portar-vos aquest magnífic àlbum il·lustrat en aquesta secció.

Un àlbum preciós, magníficament il·lustrat i un imprescindible per tots aquells amants del circ!

Wishbone és una empresa molt petita, de caire familiar. Va néixer l’any 2005 per un matrimoni d’Estats Units amb fills, afincats a Nova York que pretenien oferir als seus menuts part de la seva infantesa. I per a fer-ho van crear una bicicleta de disseny feta de fusta per tal de donar una nova experiència als infants.

És així com neixen els productes del seu catàleg que de moment només són dos:

– Una bicicleta per a nens a partir d’un any. Es tracta d’un disseny molt innovador que a partir dels 12 mesos l’infant pot utilitzar com a tricicle, amb tres rodes, i més endavant es pot reconvertir en una bicicleta de dues rodes que pot acompanyar a l’infant fins que aquest tingui 5 anys. El seient i l’estrucutura de la bicicleta es pot anar modificant adaptant-se al creixement de l’infant, de manera que es tracta de 3 bicicletes diferents en un sol producte. Disseny innovador, acabats de primera qualitat, bona fusta i diferents models són les característiques d’aquesta peculiar bicicleta.

– L’altre producte que tenen en catàleg és sens dubte molt innovador també, ells l’anomenen Flip, que vol dir volta, i es tracta d’una joguina de montar-se al damunt de interiors. És també un producte convertible que pot ser tan un caminador, un balancí, com l’infant s’hi pot seure al damunt a mode de “bicicleta” o cotxe per muntar de quatre rodes. Un producte novament curiós, i sorprenent, un altre 3 en 1. També amb un molt bon disseny, bons acabats i bons materials.

No sé si m’hauré explicat gairebé, ja que resulta un xic complicat descriure aquests productes i que us en feu una idea sense tenir-los al davant, així que us convido a que visiteu la seva web on ho explica a la perfecció. Jo de totes maneres, us deixo unes quantes imatges per a que us feu una idea de com són aquestes originals joguines. Se’ns dubte són d’aquells productes de qualitat que val la pena oferir als més menuts.