Elefant Trompeta

Una vegada més, us porto dos nous títols d’aquesta fantàstica col·lecció. Es tracta de la col·lecció Llibre Soldiari, una col·lecció que com ja us vaig explicar molt bé en l’anterior entrada que vaig fer de la pròpia col·lecció, pretén acostar als infants un personatge il·lustre viu de les nostres contrades, quina ha estat la seva infantesa, el seu camí cap a l’èxit i com és la seva professió. I aquesta vegada els dos nous títols són molt i molt contundents, si els primers títols de la col·lecció ens van ajudar a conèixer una mica més a Pasqual Maragall i a Tomàs Molina, aquesta vegada descobrirem al més famós de tot Porrera, i al nostre cuiner més internacional. Per als dos títols s’han escollit dos il·lustradores amb dos estils molt diferents, però el resultat d’ambdós contes ha estat fantàstic. Va no us entretinc més i us porto els dos nous títols.

LLUÍS LLACH: DE GRAN VULL SER… CANTAUTOR!, Pep Molist, Il·l. Mercè Galí, Editorial Efadós (Novembre 2012) –> “Durant quaranta anys, Lluís Llach va ser cantautor, una persona que elabora la lletra i la música de les seves cançons. Vet aquí els elements i les persones que van fer que Lluís esdevingués cantant: un poble amb un munt de músics, un piano negre, una mare i uns mestres apassionats per la música, les converses amb l’avi Siset….”. Aquest és el text de la contraportada d’un llibre que us agradarà i us sorprendrà que us permetrà conèixer molt més de la vida d’un dels cantautors més famosos del nostre país, i també i sens dubte d’un dels més implicats amb la seva terra. Un conte que us permetrà a més conèixer algunes de les seves principals cançons, dels principals moments històrics viscuts com a cantautor i de les característiques que té una feina com la de cantautor. Uns contes sens dubte molt didàctics i entretinguts.

FERRAN ADRIÀ: DE GRAN VULL SER… CUINER!, Meritxell Martí, Il·l. Txell Darné, Editorial Efadós (Novembre 2012) –> “En Ferran s’ho passa bé als eu barri, amb la seva família i amics, jugant al carrer i xutant la pilota. Té un somni: de gran vol ser un futbolista famós. Però l’atzar li té reservada una sorpresa… poc s’ho espera, que serà entre fogons on li arribarà la fama. Una fama molt dolça, una mica àcida, amb un punt de sal. L’ànima del Bulli, el restaurant de la Costa Brava, t’explicarà en primera persona els secrets de la seva cuina.” Un cop més enceto el meu comentari del conte amb el seu text de contraportada, i és que em sembla una molt bona manera de fer-vos un petit tastet d’allò que trobareu en el seu interior. Molt poc sabem de la vida de Ferran Adrià abans de ser el famós cuiner que és avui dia, com va ser la seva infantesa, el seu gran somni de ser futbolista, i com es va acabar trobant entre fogons, primer com a rentaplats d’un restaurant per guanyar-se la vida, i després va arribar d’ajudant a un restaurant que es deia “El Bulli”… pel que fa a la resta us ho podeu imaginar. El conte a més inclou una recepta del cuiner per fer melmelada fresca de maduixes. Boníssima!

Els textos estan escrits amb molta gràcia per la Meritxell Martí, on va utilitzant constants comparacions i frases fetes relacionades amb el menjar. I de la Meritxell, a la Txell Darné, l’autora de les il·lustracions, que ja va il·lustrar amb aquesta mateixa editorial el conte de El mariner de Sant Pau. El resultat és una feina excel·lent, i un conte molt bonic de tenir.

El proper diumenge 16 de Desembre d’11 a 13h a la llibreria Abracadabra (C/General Álvarez de Castro 5), la ilustradora Ana Ventura hi serà per firmar exemplars del seu darrer treball Nine Stories About Love de l’editorial Pistache Moustache. Crec que és una signatura de llibres molt interessant, ja que tot i tractar-se de nou relats en anglès, aquesta il·lustradora portuguesa té un estil molt particular i especial, així que considero que val la pena que us acosteu a descobrir-la, o si més no, feu un cop d’ull a la seva feina.

Definitivament avui m’ho han posat un xic difícil per poder posar el títol a l’article, i és que normalment poso Presentació de… I el títol del conte, però és que aquest dissabte la Mercè Galí en presentarà 3! Tres en una sola presentació, no està gens malament, no? Doncs bé, els contes en qüestió són les darreres novetats que ha publicat amb l’Editorial Efadós:

– LLUÍS LLACH, DE GRAN VULL SER CANTAUTOR de Pep Molist

– L’ESTIUET I L’ARC DE SANT MARTÍ de Joan Soler i Amigó

– GUIRIGALL AL MERCAT de Pep Molist

Tots ells evidentment il·lustrats per la Mercè Galí, i els tres els podreu conèixer i descobrir aquest proper dissabte 15 de Desembre a les 12 del migdia a la llibreria Casa Anita. L’acte comptarà amb la presència d’en Pep Molist, que ens explicarà un dels contes, concretament el darrer, el de Guirigall al mercat, i la Mercè té preparat un taller també per fer amb aquest conte. Estic convençuda que tots els que hi aneu en gaudireu i ho passareu molt i molt bé! Així que ja ho sabeu:

Llibreria Casa Anita

C/Vic 14 (Gràcia)

Dissabte 15 de Desembre a les 12h

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2012)

Sé que la setmana passada us vaig comentar que no hi havia cap conte d’aquesta llegenda, i de fet no us el vaig portar, però no hi vaig pensar gaire, i és que aquesta llegenda la vaig descobrir precisament gràcies al conte que us porto avui, i és que es tracta de l’únic publicat que explica la història de la llegenda, o com a mínim, l’únic que jo conec.

LA TORRE DE LA MINYONA, VVAA, Col·l. Rondallari, Editorial Susaeta –> Tot i ser un tipus de conte i d’il·lustració massa clàssica per al meu gust personal, aquesta col·lecció compta amb alguns títols que altres ol·leccions no han tingut en compte a l’hora d’escollir els contes clàssics que decideixen publicar, és per això que m’ha semblat interessant portar-vos-la. Per això i perquè com ja he dit abans, és l’única col·lecció que ha publicat aquesta història, una història increïble, de princeses, castells, amors prohibits i un tràgic final.

Demà mateix la llibreria Abracadabra llibres inaugurarà la nova exposició d’esbossos originals d’un altre il·lustrador, si la primera en estrenar aquesta sèrie d’exposicions va ser la Noemí Villamuza, el següent serà Gustavo Roldán. Sota el títol “Perfectos imperfectos”, aquesta nova exposició, que ens vol mostrar les interioritats de la feina d’aquest il·lustrador, s’inaugurarà el 12 de Desembre a les 19:30, i la podreu visitar fins al 26 de Gener.

Espero que hi aneu a visitar-la, és una exposició d’allò més curiosa i interessant, jo si puc segur que m’hi escapo.

PERFECTOS IMPERFECTOS

12 de Desembre de 2012 a les 19:30h

Llibreria Abracadabra Llibres

C/ General Álvarez de Castro 5

“Vet aquí que la història que us explicaré avui va succeir fa molt i molt de temps, una història que ens explica com va néixer el nom del poble de Ripoll. La llegenda conta que hi havia una pagesa que un dia de mercat s’encamina cap al poble a vendre polls a la vila. Camina que caminaràs, la pagesa ben carregada amb tots els polls, però és clar, la dona tenia una edat i mica en mica s’anava cansant, així que va decidir que ja no els carregaria més i que els polls anirien caminant. Els va deslligar de les potes i els posà a caminar, però un pobre poll, el més menut i esgarriat es quedava enrere tot el camí, i la dona li anava dient: “Arri, poll!” “Arri, poll!”.
I mentre anava fent camí, un caminant que per allà passava, li va preguntar a la bona dona cap on anava, i la pagesa sorda com una tàpia com era, no li va contestar i només anava repetint: “Arri, poll!” “Arri, poll!”. L’home va entendre que la dona s’encaminava a Ripoll, i com que desconeixia que el poble no tingués nom, va creure fermament que el poble on s’encaminava la dona tota decidida es deia Ripoll.
Va passar el temps, però un dia uns companys dels caminant volien fer camí cap al poble per el que havia passat dies enrere, i li preguntaren com es deia. Aquest sense vacil•lar, els hi va respondre que se’n deia Ripoll. I el nom va anar passant dels uns als altres, de boca en boca, i així durant anys, dècades, segles… fins arribar als nostres dies.
I és així com el nom de Ripoll es va establir com a definitiu, i és per això que diuen que a l’escut del poble hi apareix un gall, en homenatge a aquesta bonica història.”
Doncs bé, aquesta llegenda que us he portat avui és La llegenda del nom de Ripoll, una llegenda que ens explica el com i el perquè aquesta vila té el nom que encara avui manté. Evidentment és una llegenda que prové de molt antic transmesa de pares a fills, però que s’allunya força de la realitat.
I és que hi ha documents que daten del segle IX en els que apareix per primera vegada la denominació d’aquest poble com a Ripullo i Rivipolli, nom que prové de la unió de dues paraules Riu i pollancres. I és que Ripoll es troba a l’encreuament dels dos rius més importants de Catalunya: el Ter i el Freser, i la ciutat va ser construïda en aquell indret on els arbres més típics que hi podem trobar són els arbres de ribera, com són els pollancres. I és per la situació estratègica entre rius i per aquest vegetació que Ripoll encara l’anomenem així avui dia.

És per tot plegat que en l’escut que avui representa la ciutat podem observar l’encreuament dels dos rius, que representen el Ter i el Freser, el fons verd representen les muntanyes que envolten la població, i apareix curiosament també un poll caminant cap a l’esquerra i que té els seus peus al damunt dels rius. El poll i els rius formen part de les armes parlants (escut d’armes que representen  gràficament el nom de la família o del municipi als quals correspon)tradicionals del poble de Ripoll. És el fet de la representació d’aquest gall en l’escut que ens fa pensar que pullus o pullu, segona part de la paraula originària Ripullus o Ripullu, volia dir poll, i no pas pollancre com pensen algunes de les interpretacions del nom de Ripoll.

Una tercera interpretació diu que Ripoll prové de Rivipollensis que deriva de la combinació del substantiu rivus (“riu” en llatí) i de l’adjectiu pollens (fort, poderós, puixant).

Però el que sí és ben cert és que de llegendes que intenten explicar l’origen del nom d’un indret o regió n’hi ha moltíssimes. Moltes vegades aquestes etimologies populars tenen tanta acceptació que fins i tot acaben reflectint-se en l’escut del poble, com és aquest cas on el gall apareix en l’escut del poble. Una llegenda curiosa que lluny de relacionar el nom de Ripoll amb alguna batalla, sant o característica geogràfica, ho fa amb un simple joc de paraules.

Sigui com sigui, ens quedarem amb l’incògnita de saber si Ripoll era terra de Polls o pollancres, o si simplement el gall representat en l’escut era l’escut d’armes de la família que governava la ciutat, o si bé poll prové pollens i per tant de poderós.

Jo personalment aposto per la interpretació dels pollancres, tot i que el gall en l’escut em porta a pensar que potser la llegenda que us he explicat va ser certa, vés a saber…

Imatges
Com que no hi ha il·lustracions d’una llegenda com la que us he portat avui i no n’he trobat res en referència a aquest aspecte, us porto una imatge de l’escut de la ciutat per a que veieu tot el que us he explicat sobre aquest.

Plataforma per la llengua ha demanat a l’il·lustrador Valentí Gubianas que il·lustri una carta als Reis en català, per tal de fer-la arribar als nen i nenes del nostre país una carta als Reis en català, i és que ja se sap els Reis a part de ser màgics, coneixen totes les llengües del món, i també la nostra.

Ja us la podeu descarregar al link que us adjunto. De totes maneres jo us porto una petita imatge en aquest article perquè veieu que és una carta feta amb molta tendresa, com ho són sempre les il·lustracions d’en Valentí. Espero que us agradi i que no us ho penseu dues vegades per descargar-vos-la.

Avui sí que tinc la sensació de portar-vos una marca especial, si més no unes joguines diferents, les vaig descobrir en les meves vacances a Bèlgica l’estiu passat i us puc garantir que us encantarà. Es tracta de Baghera, una marca de cotxes de pedals retro creada a França per un grup de joves dissenyadors que s’inspiren en cotxes antics per fer realitats aquestes delícies per als nens i no ens enganyem també per als pares i mares enamorats dels cotxes d’època. Darrera de cada model hi ha hores i hores de treball, tenint molt en compte el seu disseny i els seus acabats convertint aquests productes en autèntiques joguines de qualitat.

Com a apreciació personal, l’únic que us puc dir és que em va encantar descobrir-los, em van semblar un cotxes fantàstics per regalar als nens que l’únic inconvenient que tenen, igual que tot aquest tipus de joguines com bicicletes, patinets, etc. és el tema de l’espai. Però salvant aquest petit inconvenient es tracta de productes únics que us animo a descobrir. Us deixo algunes imatges.

Avui us porto de nou dues novetats d’una col·lecció que ja em va enamorar la primera vegada que la vaig descobrir, i que novament amb aquests dos nous títols ho torna a fer, i ho fa amb més força que mai. Es tracta d’una col·lecció que pretén acostar als més petits llegendes de les nostres contrades, però no obtant pels contes més populars, sinó escollint aquelles llegendes menys conegudes o populars. Una col·lecció que entre tots els que estimem les llegendes i l’imaginari del nostre petit país hauríem de procurar promocionar, comprar, regalar… ja que el món editorial actualment no està passant pel seu millor moment, i apostes arriscades, i engrescadores com aquestes es poden quedar pel camí per manca de gent que decideixi tenir aquests contes a les seves prestatgeries. Jo no sóc objectiva amb aquesta col·lecció, ja que tots coneixeu la meva especial debilitat amb les nostres llegendes, i tot plegat és per mi la meva col·lecció ideal, la meva col·lecció feta a mida, la col·lecció que si algún dia hi hagués l’Editorial Elefant Trompeta, seria la primera en encetar el projecte, perquè em sembla interessant i enriquidor que els infants coneguin les llegendes i històries del seu propi país.

Aquesta vegada dos títols fantàsticament il·lustrats per la Mercpe Galí, continuen amb aquesta col·lecció. Us els presento:

L’ESTIUET I L’ARC DE SANT MARTÍ, Joan Soler i Amigó, Il·l. Mercè Galí, Editorial Efadós (Novembre 2012) –> La contraportada del conte ens explica el següent: “Sant Martí era el patró de cavalleria abans que sant Jordi li guanyés el títol. No solament era patró dels cavallers sinó també de tots els qui, per ofici, tenien cura dels cavalls i mulats, del bestiar de ferradura. Fargaires, ferrers i forjadors també el tenien com a protector.
El llegendari entorn de Sant Martí és ric i extens. El cavall de Sant Martí, les baralles i les apostes amb el Dimoni, el poder de la seva espasa, l’ “estiuet” … Descobreix la història d’aquest soldat llegendari, un soldat per a la pau.”

Amb aquesta fantàstica introducció poqueta cosa més us puc explicar del relat, i és que la història ens explica qui era Sant Martí i com va ser que un gèlid dia d’hivern es va convertir gràcies als seus actes en el ja famós estiuet de Sant Martí. Però tot plegat no acaba aquí, i és que aquest és un conte amb dues històries del propi Sant Martí. Deixarem el famós estiuet per acostar-nos a la història de com va competir amb el dimoni per fer l’arc més bonic del món, i d’aquí que va néixer l’Arc de Sant Martí.

Dues llegendes fantàstiques en un sol conte, un conte meravellós i molt ben il·lustrat per la Mercè Galí.

GUIRIGALL AL MERCAT, Pep Molist, Il·l. Mercè Galí, Editorial Efadós (Novembre 2012) –> Us recordeu  de la història del Mercat de Calaf, la famosa llegenda que ens explica que un gèlid i fred dia d’hivern que va glaçar fins i tot les paraules? Doncs bé, aquesta història ens l’explica aquest conte de la següent manera: “El primer dissabte que en Pere de Miraball se’n va anar tot sol al mercat de Calaf, aquest es convertí en el més famós del país. Hi va succeir un fet extraordinari, que va donar lloc a la popular expressió ” sembla el mercat de Calaf”. I és que aquell dia feia un fred tan intens que gairebé glaçava el cor de les pedres…”

Una vegada més la Mercè Galí ha fet una feina d’il·lustració excel·lent, i pel que fa al text és esplèndid, i no només ens explica la història, sinó que a més ens aporta coneixements sobre què és un mercat, on es troba Calaf, i quants segles fa que es celebra aquest mercat.

Us recomano que aquests Nadals tingueu en compte aquestes recomanacions!!!!