Una vegada més anar al cinema a veure Disney, és sinònim de petit regalet per a tots aquells que hem decidit gastar-nos una part dels nostres calers per pagar per una entrada de cinema. El regal és com sempre un curt, i com sempre un excel·lent curt, i és que o jo tinc poc criteri, o els curts que presenten abans de les pel·lícules sempre són molt bons, o com a mínim tots els de les que he anat a veure al cinema darrerament. Aquesta vegada es tractava d’un curt de dibuixos animats en blanc i negre, ambientat en la Nova York dels anys 40. La història és senzilla i bonica, un home està esperant el tren a l’estació, i agafa una fulla de paer que volava pel seu costat, pertany a una noia, quan li va a tornar el paper, un dels papers que l’home carrega cap a l’oficina va a parar a la cara de la noia, i accidentalment s’emporta el pintallavis d’ella en forma de petó a la fulla. Els dos riuen, la noia puja al tren, ell al tren que va en direcció contrària. I sembla que ja no es tornaran a veure més. Però en els papers hi haurà certa màgia que farà que la història canvii.
Una història bonica, tendre, simpàtica i sorprenent. Simplement preciosa. Val la pena no perdre ni un sol detall d’un curt com aquest.
