Una nova il·lustradora engreixa la meva llista d’il·lustradors entrevistats. Aquesta vegada us porto l’Emma Schmid, una il·lustradora formada a la Massana en Disseny gràfic que va trobar en el món de la il·lustració infantil, la seva manera de viure. La seva feina és sens dubte molt colorista, les seves il·lustracions sense línia són part del seu estil, i ha publicat un munt de contes i il·lustracions per al món de la il·lustració infantil. Des del recull de contes”Cuentos de todos los colores” fins a “Jo nyam, nyam”, un abecedari dels aliments; passant per les seves il·lustracions per al conte-cançó “Cargol treu banya” o les il·lustracions per a trencaclosques d’Eureka kids. Jo ja fa força temps que la vaig descobrir i té un estil fascinant, així que no puc fer altra cosa que animar-vos a que la coneixeu una miqueta més tot llegint les respostes a la seva entrevista.
– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Des de la Massana, on vaig estudiar disseny gràfic, i després, vaig tenir la sort d’envoltar-me de grans professionals il·lustradors i grafistes, la seva feina i aquest entorn de moltíssima creativitat i personalitat em van motivar a buscar sempre un treball personal i que a poc es va anar enfocant cap a la il·lustració.
– Quant temps fa que t’hi dediques?
Una pila d’anys!!!
– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Em sembla que és important ser un mateix, guiar-se pel propi instint creatiu, pels propis gustos i sensibilitat, defugint de modes i tendències.
I després ser perseverant..
– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
Estic molt orgullosa de “Jo estimo Nyam Nyam, l’abecedari dels aliments.”
Aquest llibre parteix de la idea de Mar González, amb qui a més d’amistat compartim altres projectes. Va ser un projecte nostre, apassionant en la seva gestació.. Està publicat amb l’Editorial Cruïlla. És un divertit abecedari que pretén empatitzar amb els aliments des de els jocs de paraules, rimes, etc.. el pes de imatge i llenguatge visual són molt importants i per tant vaig gaudir-hi moltíssim!
– I quin va ser el més difícil?
…mmm, no sabria concretar..suposo que als començaments de dedicar-me a la il·lustració vaig patir amb més d’un projecte..
– Has il·lustrat en diversos àmbits: contes, publicitat, premsa… En quin àmbit de tots ells et sents més còmode?
Sempre m’ha agradat la diversitat de projectes, formats i llenguatges diferents.. Tot i així m’he dedicat molt més a la il·lustració infantil, els contes i la fantasia són molt agraïts…
– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Sempre començo esbossant, esbossant.. aproximant-me cap a un camí que encara no conec, treballo d’una manera molt intuïtiva. Després sovint el projecte m’atrapa, és obsessiu en el sentit totalment positiu de la paraula, i em deixo portar..
– On t’agradaria arribar com a il·lustradora?
No em plantejo “arribar”, em plantejo seguir treballant i evolucionant i anar obrint portes a nous resultats, noves propostes, nous reptes..
– Il·lustrar és …
traduir llenguatges, i transmetre emocions…
– Si no fossis il·lustradora series …
M’haurien agradat les arts escèniques, attrezzo, escenografia, vestuari..m’atrau també el treball d’equip, la feina de l’il·lustrador , per contra, és molt individual.
– El teu il·lustrador preferit és … Per què?
En són molts, des de Hanna Barbera, conegut estudi de dibuixos animats americà dels anys 50, passant per molts referents dels anys 60 i 70, que tenen una gràfica molt definida, de síntesi i tintes planes, contundent i Naïf , que crec que va marcar molt la infància de la meva generació..
M’agraden autors molt diversos com Sasek, Richard Scarry, Charles Harper, Paul Rand, Jim Flora.. també admiro la feina de moltíssims autors actuals.
– Has il·lustrat la Llegenda de Sant Jordi, sens dubte una llegenda molt popular i amb moltes versions a les nostres contrades. El fet d’intentar donar una altra imatge a una llegenda amb un imaginari tan present per a tots els nens i nenes és un repte o facilita la feina a l’hora de fer-ne una pròpia versió?
Em sembla un repte captivar l’interès amb una nova representació sense decebre expectatives.. tots tenim imatges predefinides de les llegendes populars i els seus personatges, inclús el públic més menut, que és el més exigent i estricte.. a la vegada de nou tot ha de coincidir amb el guió!
– Has il·lustrat la cançó Cargol treu banya, una cançó molt popular entre els més menuts. Quina diferència hi ha entre il·lustrar un text o la lletra d’una cançó? Resulta més complicat o més senzill?
No em va semblar diferent, cançó o narració, si de cas inicialment em va semblar poc text per recrear-ne un món, ja que la cançó és molt curta, però després el Cargol treu banya va donar molt de sí!
– Si fossis un personatge de conte series …
Moltes vegades m’han dit que semblo un personatge dels meus dibuixos, això passa sovint amb els il·lustradors, ens dibuixem a nosaltres mateixos o ens mimetitzem amb els nostres dibuixos.. escolliria un personatge aventurer, viatger..
– Quin és el conte que més t’agradava que t’expliquessin quan eres petita?
De totes totes, La Bella dorment D’Arthur Rackham, un autor anglès de finals del s.XIX principis del s. XX, que em segueix semblant deliciós, editat en català el 1975 , les il·lustracions són en blanc i negre, com una escenografia d’ombres xineses.. segueix sent un llibre referent i molt entranyable per a mi.
– Un país amb bona literatura infantil és …
La bona literatura infantil em sembla el reflex d’una societat sensible a la cultura i molt implicada en l’educació des de la creativitat i la imaginació.
– Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Hi ha propostes per a tots els gustos..però la tendència editorial és sovint molt comercial i poc arriscada. Jo sóc partidària de que les bones idees i ben editades agraden sempre i a tothom.
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
És interessant, s’ha diversificat molt els darrers anys amb nous segells editorials, que aposten amb caràcter i més valentia.. lamentablement la crisi actual afecta molt durament aquestes editorials.
– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Sempre hi ha projectes sobre la taula, llibretes amb idees esbossades.. per treballar, per proposar ..i per motivar noves experiències.