“Aquesta llegenda ens narra una història peculiar, la historia de com el Senyor del Castell de Vilarig es va enamorar perdudament d’una donzell preciosa, Elisenda Rocaberí. Com no sabia com conquistar-la va demanar a un bruixot que creés per a ell un anell de virtut per atreure-la.
Tan fou així que la dama s’enamorà perdudament del Senyor, es varen casar i van ser mot feliços durant forces anys. Però la mala fortuna va voler que el Senyor veiés morir a la seva estimada, i el seu desconsol va ser tan gran que no va consentir que enterressin el cadàver de la seva esposa, que jeia estirada al damunt del seu llit i el cavaller l’observava hores i hores.
El capellà del castell de Vilarig intrigat per la fixació que sentia el seu senyor pel cadàver que cada vegada s’estava podrint més i més, examina el cos de la dona i hi troba una cosa ben peculiar. A la seva mà portava un anell, li va treure i se’l va guardar a la butxaca. Notà a partir d’aquell moment que el Senyor sentia cada vegada més repugnància pel cadàver de la seva esposa i així la varen poder enterrar; al mateix temps però el Senyor del Castell sentia cada dia més una excessiva simpatia i atracció envers al capellà. Aquest horroritzat per tal símbol de bruixeria d’aquell terrible anell decidí que el millor era desfer-se’n per sempre més i llençar l’anell al mar.
Fou en aquest moment quan el Senyor de Vilarig, fins aleshores indiferent al mar, va invertir totes les seves riqueses en una galera i s’embarcà, anant-se mar endins, Déu sap on, ja que mai més ningú no el va tornar a veure.”
Aquesta llegenda que us he explicat avui s’anomena L’anell de virtut del Castell de Vilarig, una llegenda catalana medieval situada a la zona de l’Alt Empordà, a Vilarig, on avui dia encara podem trobar en bones condicions el castell del que parla aquesta història. Un castell que no fou construït fins al segle XV, i es va anar ampliant fins al XVIII, fet que ens permet acotar una mica més la data real de l’origen de la història que us he explicat avui.
Una història molt característica de l’època medieval, ja que ens parla d’uns elements molt característics en aquella època: els anells de virtut. Els anells de virtut, així com les armes de virtut (sobretot espases i escuts) segons explica Joan Amades en els seu Costumari Català, eren elements màgics que es feien en determinades circumstàncies astronòmiques que els bruixots astròlegs calculaven i anunciaven. Quan la constel•lació celest era favorable, també es feien tota menta d’ungüents per donar virtut a espases i anells dels més importants senyors i cavallers, a aquest ungüent se l’anomenava “ungüent de la constel•lació”. És per tot plegat que els anells de virtut també rebien el nom d’anells de constel•lació. I es tractava d’anells màgics que tenien poders especials, invocats i creats per bruixots, i que eren utilitzats pels més grans senyors de Catalunya, i fins i tot pels Reis. I això que us explico no és pas part de cap mena de llegenda, és un fet real i contrastat que els Senyors i Reis de Catalunya utilitzaven aquests anells. Un gran exemple el trobem en la figura de Joan I El Caçador (també conegut com a Joan I de Catalunya – Aragó o Joan I l’amador de la gentilesa), rei entre 1387 i 1396, que en l’Arxiu de la Corona d’Aragó es poden trobar uns textos en el qual el propi rei demana explícitament al noble Ramon Alamany de Cervelló que encarregui a un entès en astrologia dos anells que el protegeixin de tota mena de fetilleries.
Però què té de certa la història que us he explicat avui? Doncs suposo que potser sí que va haver un Senyor en el Castell de Vilarig que es va enamorar perdudament d’una dona i va fer encarregar un anell de virtut per conquistar-la, el que no acaba d’encaixar de tot plegat és el nom d’aquesta Donzella, i és que Elisenda Rocabertí va ser un personatge històric que va existir en realitat, vescomtessa de Rocabertí i es va casar amb Ramon de Rocafull-Puixmarín, comte d’Albatera, amb el qual va tenir un fill. Per tant és impossible que fos l’estimada del Senyor del Castell de Vilarig. Ja se sap però que sovint les llegendes que daten de tan antic, per donar-li més contundència i credibilitat a la història prenen personatges històrics reals, tot i que sovint no són els protagonistes d’aquestes històries.
Tot i així, com ja us he dit abans, no poso pas en dubte que existís aquest anell del Senyor del Castell de Vilarig. I és que a Catalunya les llegendes sobre anells de virtut de l’Edat Mitjana, són força prolíferes, i encara avui en conservem unes quantes com: la de l’Anell de Virtut del Castell d’Orriols o el dels Comtes d’Urgell; però aquestes històries ja són figues d’un altre paner.
Imatge
Per acabar, us deixo amb una imatge del Castell no succeïren els fets que explica la història.
