“Explica la llegenda que un nen de la serra del Montnegre, un bon dia estava jugant amb el seu amic invisible, i li varen preguntar amb qui estava. Aquest sense dubtar-ho va respondre el següent:
– Estic amb en Telles-Melles.
– I com és?
– Petit com jo, i m’acompanya a tot arreu.”
D’aquesta breu història recuperem un personatge important i sovint oblidat de la mitologia del nostre país. Concretament aquest ésser és propi de la serra del Montnegre, a la comarca del Vallespir.
En Telles-Melles és un follet domèstic, és el protector dels nens i les nenes, els agrada estar a prop seu, i quan agafen confiança amb ell, s’hi fan amics, els proposen jocs, cançons, balls, llocs on amagar les joguines i els tresors i un munt de coses més.
Aquests follets no se sap ben bé com són, ja que només els nens els poden veure, hi ha qui diu que cada nen en pot tenir un, també diuen que cada un d’aquests follets poden ser diferents, i que tot depèn del nen amb el que juguin. Però aquesta espècie de follet només es deixa veure per nens molt sensibles.
Com bé haureu pogut deduir d’aquest personatges de la mitologia catalana, és el que els adults, psicòlegs i estudiosos han denominat com l’amic invisible, o l’amic imaginari; i aquesta història i aquest follet és una manera com en algunes zones de les nostres contrades li han donat forma.
Però perquè els infants tenen un amic imaginari, o el seu propi Telles-Melles és força senzill, normalment els nens que experimenten tenir un amic així són nens tímids, molt imaginatius, intel·ligents, creatius i amb una alta dosi de fantasia. Segons forces estudis també es creu que tenen més probabilitat de tenir un amic imaginari els fills únics, i tots ells acaben desapareixent amb l’edat i la socialització de la criatura. Els amics imaginaris poden ser una persona, un objecte, un ninot de peluix, o qualsevol cosa inventada, o fins i tot un follet, com és el cas d’en Telles- Melles.
Diuen també que sovint els adults, en neguen la seva existència, i aquests sovint es preocupen quan el seu fill té un amic d’aquesta mena. Però no cal que es preocupin, ja que és fins i tot normal, tenir el seu propi Telles-Melles fins als 7 anys, si aquesta conducta s’allarga o si el nen perd la realitat de vista, això sí que comença a ser preocupant. Però estic convençuda que un follet bo com és el cas d’en Telles-melles, no els faria mai res de dolent als nens.
En Telles-melles és el segon ésser de la mitologia catalana relacionat positivament amb els infants que us porto, la primera va ser la Molsosa, i avui són aquesta mena de follets, els dos tenen funcions positives en els infants, l’un els vigila i els cuida; i l’altre esdevé més aviat un company de jocs, confidències i entremaliadures. I és que la relació dels infants catalans amb la nostra pròpia mitologia és molt àmplia, i no només amb els éssers protectors, sinó també amb els espantamainades. Espantamainades com l’Home del Sac, en Papus o el Dip, són alguns dels molts espantamainades catalans emprats sobretot durant l’Edta Mitjana per tal d’espantar les criatures i advertir-les de que no s’acostin als boscos, que no surtin de les seves cases de nit i que siguin obedients. En definitiva, personatges bons i dolents que fan de la nostra una mitologia rica i extensa.
Imatges
No hi ha il·lustracions de cap mena sobre en Telles-melles, i és que ja se sap, si no ets una criatura no el pots veure pas, és per això, que l’única imatge que us en puc portar és la d’aquesta figureta, que vénen uns artesans catalans, que es dediquen a fer figures de diferents éssers de la mitologia catalana, acompanyats d’una petita explicació que diuen qui són, de quina zona i que et poden aportar de positiu. Una mena de bruixetes o follets de la sort amb diferents propietats cadascun d’ells.
