En els propers tres dilluns, començant per aquest mateix, us portaré uns orígens molt especials. Us conduiré a descobrir una nova llegenda, la de la Bretxa de Rotllan, que ens anirà portant a la descoberta d’un personatge històric fascinant, que es va anar convertint mica en mica en ésser mitològic. De la història de la seva vida, dels seus amors, i de la seva mort. L’anireu descobrint setmana a setmana, però avui començarem per la Bretxa de Rotllan.
Avui us parlaré d’una arma de virtut, si ja us vaig parlar dels anells amb l’Anell de virtut del Castell de Vilarig, i altres anells màgics; avui us parlaré de les espasses de virtut, concretament d’una que tot i no ser la més famosa de Catalunya, va tenir una llarga història darrere que crec que val la pena que us expliqui. Tot plegat comença així:
“La història que avui ens ocupa la protagonitza el cavaller Rotllan i de com va morir. Rotllan era nebot i paladí de Carlemany i lluitava contra els sarraïns. Va ser anomenat cavaller amb 17 anys i en aquell moment va rebre com a arma l’espassa Durandal. Una espassa de virtut que contenia diverses relíquies i que va acompanyar al jove cavaller fins la seva mort.
En la batalla de Roncesvalls, abans de morir a mans dels bascons que els havien tendit una emboscada, va decidir destruir la seva pròpia espassa perquè ja mai més ningú la pogués utilitzar. Va intentar trencar-la etzibant-li un fort cop contra una roca, però la fulla de l’espassa va continuar intacta i en aquella roca es va obrir una escletxa tan gran que va obrir la coneguda Bretxa de Rotllan als Pirineus. Diuen algunes versions del final de la història que en aquells moments Rotllan va demanar a l’arcàngel Miquel que l’ajudés llençant l’espassa cap a la vall, el més lluny que li fos possible. És així com de manera miraculosa l’espassa va travessar diversos centenars de quilòmetres i es va clavar a la roca de la Mare de Déu de Ròcamador, on encara avui dia la podem veure.”
Aquesta història és la llegenda de la Bretxa de Rotllan, i ens explica la formació d’aquest curiós fet geològic, aquesta Bretxa està situada en la frontera entre França i Espanya pels Pirineus, entre Aragó i la Gascunaya. Es tracta d’un esvoranc de 40 m d’ample i de 100 m d’alçària. Però la història que avui ens ocupa prové de la Chanson de Roland. La Chanson de Roland és una cançó de gesta del segle XI que narra la batalla de Roncesvalls, tres segles després de que es produïssin els fets històrics. D’ella podem dir que està escrita en francès antic, que és el cantar de gesta més antic de tota Europa del que se’n conserven manuscrits. El que ha encuriosit durant molts anys als diversos estudiosos que han treballat amb aquests manuscrits és el fet de que fossin escrits tres segles després de què succeïssin els fets, amb quin intenció i per qui van ser escrits encara és una incògnita. L’únic que sabem del cert és la data aproximada entre la qual es van escriure aquests textos, entre 1130 i 1150.
Però la història de la Chanson de Roland no és ben bé igual que la llegenda que us he explicat, i és que ens parla de que Rotllan és atacat pels sarraïns mentre intenta arribar a Saragossa amb el seu exèrcit. Saragossa és governada pel Rei Marsil, i aquest juntament amb un traïdor de Carlemany, Ganeló, li tendeixen una emboscada a l’exèrcit de Rotllan i li donen mort. Abans però intenta destruïr la seva espassa. Diuen que Carlemany en trobar el seu cadàver, l’espassa jeia al seu costat.
Tot plegat, però conté alguns elements que no narren amb exactitud els fets històrics que tingueren lloc en la batalla de Roncesvalls. El text ens explica la desfeta que va viure l’exèrcit de Carlemany el 15 d’agost de 778 als Pirineus contra els vascons i els sarraïns, que popularment podrien haver rebut ambdós el nom de moros, ja que vindria a ser un sinònim de bàrbar en la nostra terminologia popular. Però sens dubte aquest poema queda un xic allunyat de la realitat i va ser escrit amb una finalitat moralitzadora, que va exagerar i fins i tot inventar alguns dels fets per tal de presentar a Carlemany com al model d’home cristià ideal de l’època.
Pel que fa a Rotllan, no es tractava del nebot de Carlemany, sinó que era un dels seus dotze paladins. El fet que se’l considerés nebot, i que en moltes versions de la llegenda, i històries creades a posterior hagi passat a la història com a tal, és pel fet d’una mala traducció dels textos originals, ja que a l’època carolíngia, existien els primi palatii (o primi in curia), que consistien en els principals vassalls al servei del rei, els més importants. I el traductor va caure en l’error de que els dotze paladins de Carlemany eren cosins entre ells i per tant, nebots del propi Carlemany. El que sí que han considerat molts estudiosos és que Rotllan sí que es podria tractar del fill il·legítim de Carlemany que havia tingut fruit d’un incest amb la seva germana, i que l’havia criat Ganeló, el paladí traïdor de Carlemany. Que en veure la prefèrència que Carlemany sentia per Rotllan (al ser el seu fill), aquest el va trair i li va parar una emboscada que va portar a la mort al propi Rotllà.
Però tot plegat són teories dels romanistes, el que sí que podem dir del cert és que Rotllan fou un personatge històric que va existir, paladí de Carlemany, i que va morir en la batalla al coll de Roncesvalls. Una batalla històricament important, i a la que un poema escrit tres segles després, li va donar una importància i una rellevància més gran de la que en un inici va tenir. I del que en un inici simplement era un prefecte de la marca de Bretanya com Rotllan, es va convertir en un autèntic heroi, un autèntic mite.