Avui us vull portar un il·lustrador sens dubte particular, es tracta de Maurizio AC Quarello. Nascut a Torí, Itàlia el maig de 1974, es va formar ben aviat com a il·lustrador. El 1993 estudiava disseny gràfic, i entre 2002 i 2004 va anar complementant la seva formació en diversos estudis sobre les tècniques a l’hora de pintar.
Té un llarg currículum pel que fa guardons i premis de tota mena, però el que m’interessa a mi avui és parlar-vos del seu estil, de la seva forma de fer, dels contes que ha il·lustrat.
En Maurizio té un estil força surrealista i peculiar, té certa debilitat per deformar o exagerar certs aspectes de la realitat que li interessen representar. Té una vessant fosca en aquells títols que així ho requereixin, i per altra banda és capaç de crear personatges un xic més dolços, tot i que amb cert aire d’inexpressivitat en els seus rostres.
Parlar del seu estil, és complicat, ja que en cada conte dóna la sensació d’adoptar un estil difernet a l’altre, tot i que jo diferenciaria clarament entre els seus contes foscos, on l’estil si fa no fa pot ser similar; i els contes que pretenen ser més alegres i infantils, tot i mantenir aquest peculiar punt de surrealisme de les seves il·lustracions.
En les nostres contrades el coneixem sobretot pel seu treball amb l’editorial OQO, amb la que ha publicat bona part dels seus contes infantils. Entre els seus títols més populars, o si més no, els més vistos i els que més m’han cridat l’atenció a les llibreries, podem trobar: la Bruja rechinadientes, El Tragaldabas i Ojobrusco. Així que us deixo algunes imatges d’aquests contes, i algunes més perquè descobriu d’aquesta manera, una mica més i millor aquest peculiar il·lustrador.
