Elefant Trompeta

Avui us porto un molt bon il·lustrador, es tracta de l’il·lustrador anglès, Chris Mould. Des de l’any 1991 es dedica professionalment al món de la il·lustració. Va cursar els seus estudis a Leeds, i actualment viu a Bradford, ciutat de West Yorkshire amb la seva dona i les seves dues filles.

Un cop fet aquest petit apunt biogràfic, us parlaré de la seva carrera com a il·lustrador. No només il·lustra literatura infantil, sinó que el seu treball també el podeu trobar en revistes, diaris i mitjans molt diferents. Exposicions, moltíssimes publicacions i una llarga llista d’editorials de renom internacional amb les que ha treballat, són alguns dels aspectes que avalen la seva carrera. Jo el vaig  descobrir en la seva darrera traducció al català, la darrera de les seves obres que ha arribat a les nostres contrades: Pirates i tresors. Un recull de contes sobre pirates, alguns escrits per ell, i altres de grans clàssics.

Les seves il·lustracions són molt expressives, i treballades, amb un estil personal, amb moltes línies i gran precisió; els resultats en blanc i negre són realment espectaculars i tenen molta força. No és un estil excessivament infantil, de fet en podríem dir que és un xic més “comiquero”, més adult; però per segons quines temàtiques i tipus d’històries pot arribar a ser molt adient, com és el cas del recull de contes de pirates del que us he parlat abans. En definitiva, us deixo amb part del seu treball perquè entengueu la força de la que us estava parlant, ja que sovint descriure l’estil de qualsevol il·lustrador en paraules és força complicat.

Avui sí que us porto una marca de joguines de fusta curiosa, si més no, a mi m’ho va semblar. Es tracta de Playsam, unes joguines de fusta de dissenys moderns, innovadors, línies molt aerodinàmiques i formes realment simplificades per tractar-se de joguines per nens. Ofereixen tota mena de cotxes i cotxets, balancins i altres productes de disseny per a nens. Són les joguines per als pares més modernets, fashions i “gafapastes” que us podeu imaginar. O si més no, a mi em va semblar que era així.

No són joguines convencionals, que podeu trobar a qualsevol botiga i probablement us serà complicat trobar aquestes joguines en botigues de per aquí. Es tracta d’una marca sueca, i això es reflexa evidentment en la qualitat dels seus acabats i en el seu disseny innovador. Dissenyadors d’alt prestigi europeu treballen amb aquesta marca per tal d’oferir aquestes peculiars joguines. Joguines que també poden ser emprades com a elements decoratius i que sens dubte faran les delícies de grans i petits.

Una marca sens dubte innovadora, original i diferent, i només veient les imatges dels seus productes entendreu perquè crec que es tracta d’una marca diferent.

Avui us porto una nova col·lecció d’en Jo Lodge, potser alguns de vosaltres pel nom no us sona, o no sabeu ben bé què ha publicat i quin estil té, però si us parlo del Cocodril Coc, potser aneu fent memòria. I és que una vegada més l’editorial Baula, ha apostat per portar a les nostres contrades una nova col·lecció d’aquest autor i il·lustrador infantil. Es tracta aquest cop d’un petit lleó, de nom Leo. Sí, ho reconec l’autor no és gaire original escollint els títols dels seus protagonistes principals, però què voleu que us digui, a mi em sembla que té un estil fresc, divertit, pensat per al públic menut. En aquesta col·lecció, lluny de ser llibres amb moviment i pestanyes per estirar, està pensat per a un públic una mica més menut i són llibres amb solapes molt grans, i un format més petit i resistent. Quadrats, planes dures, menuts, coloristes, línies ben definides… ja acostumen a ser els tòpics per aquesta mena de col·lecció, però si els continuen utilitzant és que realment són recursos que funcionen amb els nens més menuts.

Com us podeu imaginar el Leo també té amics, que protagonitzen amb ell les seves aventures, que en general són aspectes de la seva vida quotidiana, que permetranals infants aprendre conceptes bàscis com els primers nombres, els colors, les peces de vestir, les formes geomètriques. En total la col·lecció té quatre títols, amb el mateix format; i després hi ha un títol també protagonitzat per en Leo però que és de format més gran, però també amb solapes, que és el primer títol que us portaré ja que tinc la sensació que es tracta d’un títol de presentació, ara entendreu perquè.

TAT, PETIT LEO!, Jo Lodge, Editorial Baula (2012) –> Aquest tot i estar en un inici fora de la col·lecció que us presento, té com a protagonista en Leo, i tot i ser de format més gran, crec que en el fons també hi forma part. És un conte de presentació, on apareix per primera vegada en Leo i també tots els seus amics, que els podrem anar descobrint amb solapes que es van estirant. I després serà el Leo i els mateixos amics, els que ens els quatre títols de la col·lecció que us presentaré ara, ens aniran ensenyant els diferents conceptes. Els seus amics són la Rita, la Duna i el Nil, una Osa panda, una girafa i un mico, i apareixen després en la resta de contes.

EL PETIT LEO I EL PIJAMA D’ESTELS, Jo Lodge, Col·l. El Petit Leo, Editorial Baula (2012) –> Amb aquesta senzilla història en la que el Leo vol anar a jugar amb els seus amics, hi descobrireu diferents estampats, estampats que apareixen en cadascún dels pijames dels seus amics, i és que tots volen marxar a dormir. Bé, de fet tots menys en Leo que no té gaire son. En aquest conte apareixerà per primera vegada el peluix d’en Leo en forma de zebra, que serà també un habitual en la resta de contes.

EL PETIT LEO I LES CINC PAPALLONES, Jo Lodge, Col·l. El Petit Leo, Editorial Baula (2012) –> -Amb un títol com aquest sembla prou senzill adonar-se que la història en qüestió anirà d’anar compatnt papallones, un total de cinc. Senzill però efectiu.

EL PETIT LEO I LES BOTES VERMELLES, Jo Lodge, Col·l. El Petit Leo, Editorial Baula (2012) –> En Leo ha perdut les seves botes vermelles, i li agraden moltíssim. Els seus amics el volen ajudar a trobar-les, però a la bossa verda de la girafa no hi són, hi ha unes ulleres de color verd, en el cistell blau del mico tampoc, i així es van sumant colors i diferents peces de vestir a la història fins al final del conte.

EL PETIT LEO I EL GLOBUS RODÓ, Jo Lodge, Col·l. El Petit Leo, Editorial Baula (2012) –> és l’aniversari del Leo i tots els seus amics li porten regals diferents, quadrats, rodons, triangulars… de totes formes i mides per tenir una festa d’allò més entretinguda.

Ja em perdonareu i aquesta potser us sembla una entrada força estranya, però avui us vull portar un il·lustrador, en Thomas Baas. D’ell us en puc dir ben poc, és francès, o això m’ha semblat descobrir, la seva web no funciona, he trobat el seu portfoli en una pàgina on hi ha els portfolis de diferents il·lustradors, i no acabo de recordar quin és el conte d’ell que em va cridar l’atenció. El que sí que tinc ben clar és que el seu estil em va enamorar, em vaig apuntar el seu nom, i avui m’he decidit a portar-vos algunes de les seves il·lustracions.

El seu estil és tendre, expressiu, sovint sense línia i té alguna cosa en el seu traç i en el seu estil que captiva. Us deixo amb les seves il·lustracions, a veure què us semblen.

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2013)

Avui us porto una nova presentació a la Llibreria Abracadabra Llibres, es tracta de la presentació de la col·lecció Antonino y Oso de Lluïsot. Aquesta és una divertida col·lecció editada per A buen paso i que ja té tres títols. A l’acte hi assistirà Lluïsot que no només s’encarregarà de presentar-vos els seus contes, sinó que a més farà un taller de dibuix.

L’acte tindrà lloc el proper dissabte 16 de Febrer a les 12:30h, a la Llibreria Abracadabra, carrer General Álvarez de Castro 5 (Barcelona). Us convido a que hi aneu, és una col·lecció divertida de descobrir.

“Explica la llegenda que un nen de la serra del Montnegre, un bon dia estava jugant amb el seu amic invisible, i li varen preguntar amb qui estava. Aquest sense dubtar-ho va respondre el següent:
–    Estic amb en Telles-Melles.
–    I com és?
–    Petit com jo, i m’acompanya a tot arreu.”

D’aquesta breu història recuperem un personatge important i sovint oblidat de la mitologia del nostre país. Concretament aquest ésser és propi de la serra del Montnegre, a la comarca del Vallespir.
En Telles-Melles és un follet domèstic, és el protector dels nens i les nenes, els agrada estar a prop seu, i quan agafen confiança amb ell, s’hi fan amics, els proposen jocs, cançons, balls, llocs on amagar les joguines i els tresors i un munt de coses més.

Aquests follets no se sap ben bé com són, ja que només els nens els poden veure, hi ha qui diu que cada nen en pot tenir un, també diuen que cada un d’aquests follets poden ser diferents, i que tot depèn del nen amb el que juguin. Però aquesta espècie de follet només es deixa veure per nens molt sensibles.

Com bé haureu pogut deduir d’aquest personatges de la mitologia catalana, és el que els adults, psicòlegs i estudiosos han denominat com l’amic invisible, o l’amic imaginari; i aquesta història i aquest follet és una manera com en algunes zones de les nostres contrades li han donat forma.

Però perquè els infants tenen un amic imaginari, o el seu propi Telles-Melles és força senzill, normalment els nens que experimenten tenir un amic així són nens tímids, molt imaginatius, intel·ligents, creatius i amb una alta dosi de fantasia. Segons forces estudis també es creu que tenen més probabilitat de tenir un amic imaginari els fills únics, i tots ells acaben desapareixent amb l’edat i la socialització de la criatura. Els amics imaginaris poden ser una persona, un objecte, un ninot de peluix, o qualsevol cosa inventada, o fins i tot un follet, com és el cas d’en Telles- Melles.

Diuen també que sovint els adults, en neguen la seva existència, i aquests sovint es preocupen quan el seu fill té un amic d’aquesta mena. Però no cal que es preocupin, ja que és fins i tot normal, tenir el seu propi Telles-Melles fins als 7 anys, si aquesta conducta s’allarga o si el nen perd la realitat de vista, això sí que comença a ser preocupant. Però estic convençuda que un follet bo com és el cas d’en Telles-melles, no els faria mai res de dolent als nens.

En Telles-melles és el segon ésser de la mitologia catalana relacionat positivament amb els infants que us porto, la primera va ser la Molsosa, i avui són aquesta mena de follets, els dos tenen funcions positives en els infants, l’un els vigila i els cuida; i l’altre esdevé més aviat un company de jocs, confidències i entremaliadures. I és que la relació dels infants catalans amb la nostra pròpia mitologia és molt àmplia, i no només amb els éssers protectors, sinó també amb els espantamainades. Espantamainades com l’Home del Sac, en Papus o el Dip, són alguns dels molts  espantamainades catalans emprats sobretot durant l’Edta Mitjana per tal d’espantar les criatures i advertir-les de que no s’acostin als boscos, que no surtin de les seves cases de nit i que siguin obedients. En definitiva, personatges bons i dolents que fan de la nostra una mitologia rica i extensa.

Imatges
No hi ha il·lustracions de cap mena sobre en Telles-melles, i és que ja se sap, si no ets una criatura no el pots veure pas, és per això, que l’única imatge que us en puc portar és la d’aquesta figureta, que vénen uns artesans catalans, que es dediquen a fer figures de diferents éssers de la mitologia catalana, acompanyats d’una petita explicació que diuen qui són, de quina zona i que et poden aportar de positiu. Una mena de bruixetes o follets de la sort amb diferents propietats cadascun d’ells.

Avui us porto una nova marca de joguines, es tracta de Playgro, una marca de joguines Australiana de qualitat. Es tracta de joguines que aquesta vegada no són de fusta, sinó més aviat de roba i plàstic de qualitat.

Es tracta d’una de les marques més importants i més grans que ofereix als nadons joguines de qualitat per al seu desenvolupament motriu i intel·lectual. Joguines que pretenen ser de llarga durada, segures i que volen oferir una bona relació qualitat-preu.

Es tracta d’una empresa familiar que va néixer l’any 1992 a Austràlia, i que encara avui, tot i el seu gran creixement, vol continuar sent una empresa familiar tot i distribuir-se a 93 països diferents.

Entre els seus productes més destacables, podem trobar sobretot i bàsicament tota mena de productes per a nadons, i és en això en el que són autèntics especialistes: sonalls, doudous, mantes de jocs, ninos d’activitats, peces per encaixar, contes de roba… Tots els productes amb uns dissenys ben originals i colors llampants, fan d’aquesta una marca que és una autèntica delícia per als més menuts.

Aquests dos contes que formen aquesta col·lecció són realment bonics. Es tracta d’una col·lecció molt especial de contes d’animals de coneixements. Però lluny de ser contes que només exposen dades, aquest fa preguntes al lector, i les fa de forma divertida i senzilla. Contes de coneixements pensats per a nens divertits, amb enigmes, solapes, i diferents opcions per escollir. Aquests contes han estat escrits per Nicola Davies que a més de ser una prestigiosa escriptora de contes per a nens, és zoologa, i és per tant, el seu coneixement en aquest Àmbit que li ha permès crear una col·lecció com aquesta. Les il·lustracions de la col·lecció han estat fetes per Marc Boutavant, autor, artista gràfic i il·lustrador infantil que viu a París, i que li dóna a la col·lecció, unes imatges allunyades dels llibres de coneixements clàssics amb il·lustracions més realistes. Les seves il·lustracions, tot i ser molt fidedignes a l’animal que representen, acaba reflectint uns animals molt simpàtics, d’ulls grans i molt expressius.

QUÈ SERÉ QUAN CREIXI?, Nicola Davies, Il·l. Marc Boutavant, Editorial Joventut –> El format d’aquest conte és molt senzill i bonic. Un animal quan neix és un cadell, però com serà quan sigui gran? Aquest llibre, després d’aixecar la solapa us ho mostrarà, per a la pàgina següent explicar-vos-ho amb més detall.

QUI ÉS COM JO?, Nicola Davies, Il·l. Marc Boutavant, Editorial Joventut –> Un cop més el segon títol de la col·lecció ens ofereix un format amb solapes, però aquest és una mica diferent a l’anterior.En una plana plantegen una pregunta o enigma per als nens, quin animal és igual que el que apareix en primer pla, i en l’altre hi donen quatre possible respostes amagades darrere de quatre solapes, i a la pàgina següent s’explica quina és l’opció encertada i perquè.

Aquest proper dissabte a la llibreria Abracadabra Llibres, tindrà lloc la presentació del conte “Uf, quin dissabte, rateta Arbequina!”, a càrrec de l’Editorial Estrella Polar que ha editat el conte. Aquest conte és especial, i és que es tracta d’un conte inèdit d’una de les autores més importants de la literatura catalana Maria Mercè Marçal. El conte ha estat il·lustrat per la Magda Marçal, germana de la pròpia autora. El conte ens narra la història d’una rateta molt llesta i espavilada que era fotògrafa.

L’acte comptarà amb la participació de la Magda Marçal, il·lustradora i germana de l’autora; en Marc Sardà, com autor del color; la Támara Sánchez, com a directora artística; Itziar González que ens parlarà del conte; i Martina Escoda que ens llegirà fragments de la història. Una presentació que de ben segur és molt complerta, i és que té un gran nombre de participants que han volgut donar el seu suport a la presentació d’aquest conte.

Presentació UF, QUIN DISSABTE, RATETA ARBEQUINA!

Dissabte 9 de Febrer de 2013 a les 12:30h

Llibreria Abracadabra (C/General Álvarez de Castro 5, Barcelona)