Elefant Trompeta

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2013)

La llibreria Abracadabra ha retirat fa molt poquet l’exposició d’esbossos de Gustavo Roldán, i ara s’han animat a portar-vos una exposició totalment diferent. D’un il·lustrador consolidat a un de més novell, en Miguel Pang. Nascut a Barcelona, de mare cambotjana i pare xinès, en Miguel és un noi amb molt de talent que ha exposat dins i fora de les nostres fronteres, i ha obtingut diversos premis internacionals, el darrer d’ells el Primer Premi en la modalitat d’il·lustració del Premio Nazionale delle Arti 2012.

Doncs bé, fet aquest breu apunt sobre el jove artista, us explico que l’exposició anomenada Siku s’inaugurarà aquest mateix Dijous 7 de Febrer a les 19:30h. L’exposició es podrà visitar durant un mes sencer, així que ja ho sabeu si aneu a la inaguració us oferiran una copeta de cava, si no us hi podeu acostar, però voleu veure l’obra d’aquest autor, teniu tot un mes per acostar-vos a la llibreria.

SIKU de Miguel Pang

7 de Febrer de 2013, 19:30h

Abracadabra Llibres

C7General Álvarez de Castro 5, Barcelona

Diu la llegenda que els carboners de la Cerdanya quan s’havien d’instal•lar en els boscos, el primer que feien era cabanyes de fusta amb troncs i branques dels arbres, i hi tiraven pedres a les teulades per assegurar-se de que fos prou forta i segura com per que el sostre no s’esfondrés quan estaven dins, també encenien un foc ben a prop per aixoplugar-se del fred. Però diuen que tot plegat no ho feien només per això, sinó per evitar que s’acostés la Molsosa. Tots aquests carboners temien a la Molsosa, un ésser temible de quatre potes i amb el cos cobert de molsa.
Però tot i el que pugui semblar la Molsosa no era un ésser maligne, sinó més aviat tot al contrari, es tracta de la mestressa i protectora del bosc i vetlla per la seva integritat. És per això que tots els carboners i llenyataires la temen, ja que fa mal als que no respecten els arbres, les plantes, les flors i la molsa del bosc, i a tots aquells que intenten construir en els seus dominis. Un ésser que pretén conservar el bosc tal i com sempre ha estat. Una espècie de protectora de la natura.
Tot i ser un ésser tan poderós, també té els seus punts dèbils i els carboners i llenyataires també els coneixien, té por a les pedrades i al foc, i és per això que els carboners de la Cerdanya que feien les seves cabanyes encenien un foc ben a prop i llençaven pedres. I és que el foc el temia especialment perquè sap que és el culpable de que molts boscos de Catalunya hagin pres, i la seva sola presència i l’opció de que els seus arbres es cremessin l’aterrava. També diuen que el que feien per espantar-la era prendre algunes branques i picar una paella amb una destral. Tot eren estratagemes per evitar que la Molsosa s’acostés.
A part de la seva vesant protectora, li encanten els nens, el seu desig més fort és el de ser mare. És per això que quan sent les veus de les criatures al bosc, s’hi acosta per assegurar-se de que no els hi passa res, i en cas de perill els protegeix. També si algun petit es perd, el recull, en té cura, l’alimenta i li explica bonics contes del bosc. Diuen fins i tot que en cas de que els seus pares no tornin a buscar-lo el cria com si fos seu.
D’ella també diuen que s’ha arribat a casar amb algun llenyataire o carboner, que li ha promès matrimoni i fills a canvi dels seu perdó per haver fet malbé els seus boscos. La Molsosa, amb el seu amor per les criatures, ha estat capaç de perdonar a aquests homes perquè li donessin fills. D’aquests matrimonis han nascut fills, tots ells homes i bonics com el sol, i diuen algunes versions de les llegendes que tots ells reben el mateix nom Molsosa, i així, és conegut per tots que ha hagut homes que han accedit a casar-se amb ella, i que els hi ha resultat positiu i profitós. Ja que dels bosquerols que s’hi han casat, carboners o llenyataires, diuen que s’han fet rics i que han viscut la resta dels seus dies sota la protecció de la Molsosa.
Altres versions lluny de mostrar-nos-la com un ésser bondadós i protector, diuen que és malvada i que es dedica a robar als nens que entren als seus boscos; i que per això els nens han de tenir molta cura quan van al bosc amb els seus pares, no sigui cas que es puguin perdre i vingui la Molsosa a emportar-se’ls.
De protectora del bosc a espantamainades, però sigui com sigui es tracta d’un ésser de la mitologia catalana, característica dels boscos dels nostres Pirineus. Un ésser que s’ha transmès de pares a fills, durant anys i anys de tradició oral, i que hi ha alguns boscos de Catalunya, no tant dels Pirineus, on també ha arribat a fer-se popular la Molsosa. Un personatges més protector dels boscos que té una funció més dins dels Pirineus Catalans, així com en Nonell, és l’encarregat de portar la neu als nostres cims més alts, la Molsosa és la protectora dels boscos pirinencs.

Imatge
Tot i no haver trobat cap il•lustració d’aquest bonic personatge mitològic de les nostres contrades, us porto una figura feta per en Jordi Rangil Brunet, l’única imatge de la Molsosa, que ens porta una imatge dolça i simpàtica d’un ésser que sovint no s’ha vist així.

CANCIONERO INFANTIL, VVAA, Il·l. Noemí Villamuza, Editorial La Galera (Novembre 2012) –> Aquest és sens dubte un molt bon recull, però no pas de contes, sinó de cançons. Es tracta d’un cançoner infantil en castellà amb més de 150 cançons diferents, totes elles il·lustrades per la gran Noemí Villamuza. És un llibre ideal per compartir entre pares i fills que tinguin aquestes cançons com a referència per cantar als seus nens, cançons que han viscut i amb les que han crescut, cançons que ja formen part de l’imaginari col·lectiu, de la seva infantesa, i que volen que formin part de la infantesa dels seus fills. Un recull de cançons de quan anàvem en cotxe, d’excursió, les que et cantaven a l’escola… Un recull de cançons també molt adient per tenir a l’escola, com a recurs per cantar amb els més menuts.

A més el llibre, inclou un Cd amb 20 d’aquestes cançons.

El llibre però té la seva part bona, com tot el que us he explicat abans, i unes magnífiques il·lustracions de la Noemí, que una vegada més ha fet una feina sorprenent i esplèndida, amb delicades imatges en blanc i negre, en llapis, sovint semblen simples esbossos… Una delícia.

Pel que fa al negatiu, l’únic inconvenient que hi trobo és l’idioma, i deixeu que m’expliqui, és un cançoner que jo mai podria tenir, perquè en ell no hi ha les cançons de la meva infantesa, perquè les cançons de la meva infantesa són en català: El Gall i la Gallina, Dalt del cotxe, Els Tres tambors… i moltíssimes que en un recopilatori com aquest no hi surten, evidentment. Però no per això em sembla un cançoner menys recomanable, entengueu-me, és un tema simplement de que a la meva infantesa no hi eren la majoria d’aquestes cançons, però probablement per un castellanoparlant, és sens dubte el cançoner perfecte, ja que el porta a recordar: Aserrín, aserran; En la calle Veinticuatro, Ratón, que te pilla el gato… entre moltes altres.

Avui us porto Van Dijk Toys, una marca de joguines de fusta holandesa amb fàbrica a Romania que produeix joguines fetes amb la fusta de la millor qualitat, el faig i el bedoll són el tipus d’arbres utilitzats en la construcció d’aquestes joguines.

Entre els seus productes destaquen els garatges, els cotxets de nines, les construccions de fusta, les cuinetes i tots els elements per les cuinetes necessaris, menjars, plats, coberts… Tots ells evidentment fets de fusta, amb molt bons acabats.

A part de les joguines, la marca també compta amb tota mena d’articles de decoració i mobiliari infantil. Ara us deixo amb una petita mostra dels seus productes.

Avui us porto una col·lecció per als més menuts de la casa. Una col·lecció d’aquelles que tan m’agrada de format quadrat i menut, tapes i planes dures, il·lustracions amb línies gruixudes, senzilles, divertides, coloristes, amb colors plans… Si a tot plegat, li sumem la dolçor que en Valentí Gubianas sempre aporta a les seves il·lustracions, el resultat és el d’una col·lecció bonica, tendre i colorista per als més menuts. Els contes ens narren el dia a dia de la seva protagonista, la Lluna, i la seva vida quotidiana, com coneix el seu company d’aventures, com va al metge, com va una festa d’aniversari d’un amic. Tot plegat ens ho explica en tres títols diferents. Els voleu conèixer?

LA LLUNA TÉ UN AMIC, Anna Gasol i Teresa Blanch, Il·l. Valentí Gubianas, Col·l. La Lluna, Editorial Baula (2012) –> Aquest primer títol de la col·lecció ens presenta la lluna i com coneixerà el seu millor amic, un drac de peluix, tot plegat serà un regal de la seva mare.

ANEM AL METGE, Anna Gasol i Teresa Blanch, Il·l. Valentí Gubianas, Col·l. La Lluna, Editorial Baula (2012) –> El Drac i la Lluna tenen tos, i van al metge perquè solucioni el seu problema, però al Drac sembla que no li fa gaire gràcia anar-hi…

FESTA D’ANIVERSARI, Anna Gasol i Teresa Blanch, Il·l. Valentí Gubianas, Col·l. La Lluna, Editorial Baula (2012) –> L’Àlex, un amic de la Lluna, celebra el seu aniversari, i per fer-ho ha organitzat una festa, una festa en la que no hi faltaran les fotgrafies, els regals i evidentment el pastís, o sí?