Avui les dues recomanacions que us porto són molt especials. Es tracta de dos contes de Pere Calders que ha recuperat l’editorial Baula recentment, per publicar-los fa uns mesos. I és que per tots és sabut que Pere Calders va ser un escriptor i dibuixant català, més reconegut per la seva faceta de contista. Va publicar incomptables reculls de contes, va viure una guerra, va lluitar en el bàndol republicà, va viure 23 anys a l’exili, i va tenir una vida molt intensa. Va morir l’any 1994 als 81 anys i darrere seu va deixar un llegat amb novel·les, articles i sobretot molts contes. Dos d’ells us el vull portar avui. El primer, Raspall, és un conte de l’any 1941, que va ser editat per primera vegada l’any 1981 il·lustrat per Carme Solé Vendrell i que llegint-lo avui encara, no dóna la sensació que per ell hagin passat els anys. I l’altre els nens voladors, de l’any 1981. Els dos han estat adaptats en un format més breu pensats per a ser publicats en format conte, i us els vull presentar:
RASPALL, Pere Calders, Il·l. Lucía Serrano, Col·l. Capsa de contes, Editorial Baula (2012) –> Aquesta és una bonica història que té un principi molt trist. I és que el gos del nen Sala l’han donat al jardiner, i des d’aleshores, la pobre criatura buscarà desesperadament alguna cosa que s’hi assemblés i a qui poder donar-li l’amor que sentia pel seu gos. Una baldufa, una pilota…? I si ho proba amb un raspall? Doncs sí, serà el Raspall l’escollit, i és que quan li passa la mà per damunt, nota que el seu pél és suau, com ho era el del seu gos. Així que decideix lligar-lo amb una corda i passejar-lo amunt i avall de casa seva, i a la nit quan se’n va a dormir, decideix que li fa força pena que es quedi sol als peus del llit, i el posa a dins del llit amb ell. És aleshores quan alguna cosa màgica comença a passar… I no us vull explicar què passa, perquè us aixafaria el final de la història. Però és sens dubte una història tendre, màgica i encisadora que estic convençuda que us enamorarà tant com a mi.
Les il·lustracions són de la Lucía Serrano i ha fet un treball realment excel·lent amb aquest conte, ja que li ha sabut transmetre la tendresa, afectivitat i expressivitat que requeria la història. Ha sabut donar-li vida a un simple raspall.
ELS NENS VOLADORS, Pere Calders, Il·l. Lluís Farré, Adap. Pep Molist, Col·l. Contes esbojarrats, Editorial Baula (2012) –> Aquest és un conte perfecte per la col·lecció de contes esbojarrats. Aquesta col·lecció ens porta sovint contes diferents, increïbles, històries amb una alta dosi d’imaginació, de diversió i d’originalitat. I aquesta història crec que compta amb tots els ingredients necessaris. Ens narra com un dia la Roser, anem camí cap a l’escola li va passar una cosa increïble. Es va trobar amb una fada que li va concedir un estrany do, el do de poder aixecar amb la mirada qualsevol objecte. Amb aquest nou do, i e seu pare, van decidir muntar un negoci, una fantàstica, divertida i curiosa atracció de fira. Sí, sí, com ho llegiu, una atracció que consistia en fer volar nens. Però al final…
Un conte sobre la recerca de felicitat, sobre voler ser un mateix, i una bonica història entre un pare i una filla. Les il·lustracions de Lluís Farré li donen el punt de modernitat i diversió que el conte necessitava, el toc just.
