Però si la vida com a guerrer de Rotllà va donar moltíssim de sí per a crear un munt d’històries i llegendes als seus voltant, la seva vida amorosa també va ser un autèntic poema, i d’ell se’n descriuen dos grans amors a través de dues històries.
Les roques d’en Rotllà
El nostre gegant es va enamorar bojament d’una bonica donzella, es deia Angèlica, i tots dos mantenien un idil·li secret en un niu d’amor molt particular el castell de Cabrenys. Però la jove cada vegada es sentia menys atreta pel gegant, a la vegada que creixia la seva atracció envers un jove moro molt gallard anomenat Mador. Tots dos varen decidir fugir cap a terres sarraïnes, cap al sud, sense que el gegant se n’adonés.
Quan el gegant es va assabentar de la fugida de la parella, els va seguir amb la intenció de donar-los caça. Els amants varen creuar l’Empordà i varen continuar per la línia de la costa, creient així que era la millor manera de no trobar-se amb el gegant.
El gegant però, tenia bons informadors, i quan va saber que havien fugit costa avall, va agafar el coltell (espècie de ganivet curt, d’una sola fulla amb mànec de fusta)que penjava del seu coll en forma de penjoll, amb el qual pretenia esbocinar a la parella. Pres de tanta ira i tanta ràbia, colpejava tot allò que es trobava al seu pas: roques, torres, castells, boscos… És així que en tota la costa empordanesa encara avui podem trobar el testimoni del seu pas. Al Cap Norfeu hi ha unes grosses moles de pedra conegudes com les roques de Rotllà, que el gegant va arrencar de la roca viva amb un cop de coltell.
En arribar a la badia de Cadaqués, amb un cop de peu va aixecar un bocí de terra que aterra mar endins i es convertí en l’illot Cucurucuc.
El mateix en passar per l’Estartit, que de les porcions que va desprendre de pedra a puntades de peu en van néixer les que avui dia coneixem com les Illes Medes.
I a Palamós, diversos trossos de pedra rogenca foren llençats al mar pel propi gegant, formant el que avui dia coneixem com les illes Formigues.
Diuen que aquesta persecució va arribar fins al País Valencià, on a Benidorm, per tal d’apaivagar la seva fúria, ja que semblava que mai torbaria als amants, va etzibar un cop d’espasa al Puig campana, i en va fer un forat al cim que dóna lloc a la curiosa orografia del seu cim, originant d’aquesta manera el que avui dia es coneix com la Coltellada de Rotllà. Del tros de roc que va saltar del cim del Puig, va anar a parar al mig del mar, a deu quilòmetres de la costa, formant-se així la que és coneguda com l’Illa de Benidorm. Aquest darrer paràgraf és però una versió de com es va formar la Coltellada de Rotllà i l’Illa de Benidorm, però no és ni de bon tros la llegenda més coneguda que s’explica entorn aquesta història.
La llegenda de Rotllà i de Puigcampana
Sobre la particular forma de Puigcampana, i l’illa de Benidorm hi ha una altre llegenda que diu així.
Rotllà es va enamorar d’una bella donzella quan va arribar a terres alacantines. I ella el va correspondre, i eren feliços. Però vet aquí que la mala fortuna, va voler truncar la felicitat de la parella, i és que la jove va rebre un malefici. Un malefici cruel que profetitzava que la jove donzella moriria a les acaballes d’aquell mateix dia, quan els rajos de sol deixessin d’il·luminar-la.
Fou aleshores, quan el sol ja començava a pondre’s darrera del cim de la muntanya de Puigcampana, que en un intent desesperat ple de ràbia i de fura, Rotllà va fer un cop de coltell al cim, i hi va fer una coltellada ben gran i que va caracteritzar des d’aquell moment la forma de la muntanya que es va passar a anomenar la Coltellada de Rotllà. De la roca que es va desprendre del cim de la muntanya, es diu que va anar a parar al mig del mar, a pocs quilòmetres de la costa i va formar davant de la platja de Benidorm, l’Illa de Benidorm. Aquesta coltellada però, només va allargar uns breus instants, uns segons o potser uns minuts, la vida de la noia, que finalment va morir.
Una història molt trista, que té també algunes variacions, com la manera amb que colpeja al cim, hi ha qui diu que ho va fer amb la pròpia Durandal; en altres versions diuen que la coltellada la va originar, mentre lluitant contra un mor, intentava donar-li el cop de gràcia i aquest es va apartar en el darrer moment. De nou, moltes versions per explicar el perquè del nom d’aquest cim.
Però acabarem tot plegat, tota la història i les històries d’en Rotllà parlant-vos de l’indret on segons la llegenda es pot trobar el seu cadàver. Es tracta de la Caixa de Rotllan.
La Caixa de Rotllan és un dolmen situat a Arles, a la Catalunya Nord; i la llegenda explica que després de la mort del cavaller a la Batalla de Roncesvalls, el seu cavall, en un acte de fidelitat, se’l va enfilar al llom, i el va portar fins on avui dia es pot trobar aquest dolmen, on va ser enterrat.
Imatges
Com no hi ha gaires il·lustracions de Rotllà, el que us vull portar és un manuscrit de la famosa Chanson de Roland, i una imatge que il·lustra una de les escenes que es narra en aquest famós Càntar de Gesta.
I per acabar us deixo un enllaç a un mapa, on apareixen tots els indrets per on va passar Rotllà, i per on va deixar el seu rastre en forma de diferents formacions geològiques.