Els orígens de… LA LLEGENDA DEL DRAC DE MALMERCAT

15 Abril 2013
0

“Diuen del Senyor de Malmercat fa molts i molts anys va donar mort a un temible drac que van deixar els àrabs, quan empaitats pel conte del Pallars, hagueren d’abandonar les terres en que es trobaven. La bèstia vivia en una cova, denominada cova del Drac. A prop de Soriguera en el terme de la casa de SaVerneda.
La temible bèstia tenia atemorit a tot el país, s’havia menjat forces persones, entre aquestes més d’un cavaller del castell d’Enviny que havien intentat donar-li mort, tot i que els intents fins aleshores havien estat infructuosos. Fou així que el cavaller de Malmercat tingué una idea brillant per tal d’intentar donar-li mort. Va decidir abraonar contra la fera, un nombrós grup de gossos llebrers que portaven uns collarets d’allò més amples al coll recoberts de ferro i amb llargues punxes afilades. En donar-se l’atac dels gossos, el drac es va defensar amb urpes i dents, va matar-ne uns quants; però aquests aconseguiren ferir al drac a mossegades i clavant-li les punxes dels seus collarets. És així, com amb el drac debilitat i sortint de la cova, el cavaller de Malmercat l’esperava amb la seva llança. És així com el va acabar de matar. I per aquesta gesta tan important, prengué com a divisa per al seu escut la figura d’un drac, que encara avui podem veure a la portalada del castell.”
Aquesta llegenda de Dracs i cavallers és la llegenda de El Drac de Malmercat o El drac de SaVerneda, història que en aquest cas us he portat de la mà de Joan Amades.

Però aquesta no és l’única llegenda que s’explica del poble de Malmercat, i és que Malmercat és un poble molt petit, actualment format només per una dotzena de cases que es troben sota les runes d’un antic castell medieval, el castell de Malmercat. Està a uns 300 metres del Riu Noguera Pallaresa, i ben a prop de Sort. El seu marc és realment espectacular, i és que es troba entre penya-segats feréstecs, profundes obagues i rierols. Tot plegat envolta al poble d’un misteri que el va permetre mantenir-se allunyat de la febre constructora dels anys 60, i a la vegada tot aquest misteri, les runes del seu castell i la seva orografia, l’ha convertit en protagonista d’un munt de llegendes com la que us he portat avui, o la de “El Sinyor de Malmercat”, “Els focs de Malmercat” o “El Cavaller de Malmercat”.

Ha estat per tot plegat que nombrosos estudiosos i folkloristes s’han fet ressò de les seves històries, un d’ells com ja us he explicat Joan Amades que va recollir la seva pròpia versió del Drac de Malmercat, que no és ni de bon tros l’única, ja que l’historiador Agustí Coy i Cotonat va recollir la seva pròpia versió en el seu llibre Sort i Comarca Noguera Pallaresa de l’any 1906 que explica la Llegenda del Drac de SaVerneda així:
“L’any 1218 va haver una gran sequera, i el caudal del riu es va assecar moltíssim. Això va originar que als volts de riu de la Noguera Pallaresa la malesa i els matolls poblessin la riba del riu des de Rialp a Gerri, i aquell era l’amagatall perfecte per tota mena de bestioles, entre elles un drac enorme que feia inaccessible l’accés a les ribes del riu i el pas d’un cantó a l’altre.
En el Castell de Malmercat hi governava el seu Senyor i es va proposar tornar la calma al seu país i vèncer el temible Drac. Es va dirigir així contra la bèstia acompanyat d’un gos ferotge vestit amb navalles i ganivets. I fou així com entre el gos i el propi cavaller acabaren amb la vida del drac en una cavitat profunda contigua a SaVerneda, denominada avui el Forat del Drac o Cova del Drac.”

Explicades aquestes dues llegendes, que de fet són força similars, us n’explicaré una de molt diferent, que explica l’origen i naturalesa del forat del Drac, el perquè se’n domina així i perquè s’utilitzava. És una història que ens narra els mals usos del Senyor de Malmercat, ens parla de la seva crueltat i de la seva manera de tractar a les gents del seu poble. La història que us narraré ara la va recollir Joan Lluis en el Llibre El meu Pallars, l’any 1961, i intentaré explicar-vos-la de la millor manera possible, ja que només l’he pogut trobar en català antic:
“Ens explica la història que en temps antics en l poble de Malmercat hi havia un Senyor que tenia dret a tot sobre tot el que hi havia al seu poble, incloent-hi les seves gents. Quin no feia tot allò que ell volia, diuen que tenia un drac que tot s’ho empassava. I quan un home no combregava amb el que ell manava era buscat per tota la comarca. Deien que si un home desapareixia de casa seva i no el trobaven en un parell o tres de dies, ja no el tornarien a veure mai més, i és que de ben segur que el drac de Malmercat se l’havia cruspit.
Si un home era detingut pel Senyor i portat davant seu, aquest ordenava que el fessin passar pel forat del Drac. El tancaven en un corredor molt i molt llarg, i molt fosc; en deien la gargamella del Drac. Aleshores l’empresonat espantant i sense tenir escapatòria per darrere seu, avançava per aquell passadís llarg i fosc, esperant trobar una sortida. Però lluny d’allò trobava un salt a la mort, i és que la gargamella del Drac acabava en sec i hi havia una mena de trampolí al final que feia caure als homes que arribaven fins allà a un pou molt profund del que no en sortia ningú en vida. Aquells pou en deien la panxa del drac, i tenia una portella que es comunicava amb la Masia Saverneda, des de la qual els soldats del senyor hi anaven, en treien els cadàvers i els deixaven pel bosc perquè se’ls mengessin els animals i bestioles.
Aquesta pràctica la van dur a terme durant anys els Senyors de Malmercat. Un bon dia, el Senyor del moment es va assabentar que al poble de Tronafort hi havia dues boniques donzelles. El senyor les va anar a veure i les convidà a elles i a la seva família al seu castell. Fou de camí al castell, que el germà d’una de les donzelles sospità del Senyor de Malmercat, i va saber que les seves intencions no podien ser pas bones. El jove germà es deia Valentí, era fort, valent i molt gran, gairebé tan gran com un gegant; a part n’era molt de llest i va sospitar que el que volia el Senyor és fer-los cruspir pel drac.
Així que les dues famílies prepararen una estratagema per matar al senyor del Castell, i a tots els seus homes i llops que custodiaven el castell. Tots varen acabar morts i el poble alliberat.”

Aquesta darrera és una història una mica diferent que ens ve a explicar que el Drac en realitat mai va existir, i que tot plegat era una estratagema del Senyor de Malmercat per atemorir a les seves gents i anar-los matant. Però què hi pot haver de cert en aquesta darrera història és molt difícil d’establir. El que sí que podem establir és que el castell data probablement dels segles XI o XII. I que la primera documentació que tenim de l’existència dels senyors de Malmercat és en el segle XI. Després dels Malmercat, el castell va passar a mans dels Toralla i dels Copons que el van tenir en la seva propietat fins al segle XVI. Tot plegat, per molts són sabudes les injustícies i els delmes abusius que els Senyors Feudals aplicaven sobre els seus serfs, les crueltats de l’època i l’escassa justícia per als més pobres i desafavorits. Tot plegat, ens fa pensar que els mals usos dels Senyors d’aquelles èpoques eren molt habituals, i que és possible que succeís una història com aquesta.

Diuen altres estudiosos però que les llegendes en les que apareixen els dracs són probablement les llegendes més antigues, ja que els dracs estan representats a moltes cultures i en moltes llegendes des de fa un munt de segles enrere. Els dracs sempre han estat sinònim de pobresa, aquells ésser que impossibilitaven la prosperitat dels pobles, que evitaven la seva riquesa. I d’històries de Dracs a Catalunya en tenim unes quantes, algunes tan conegudes com la Llegenda de Sant Jordi, altres de menys populars però no per això menys importants com la de la Vilardella o la del Drac de Sant Llorenç de Munt.

En definitiva, que d’històries de dracs el nostre imaginari en va ple i la d’avui és una mostra més de que això és així.

Imatges
Com no he trobat cap conte d’aquesta història, ni cap il·lustració que ens permeti il·lustrar la llegenda, m’he decidit a portar-vos algunes imatges del poble de Malmercat, de les runes del Castell i de la cova de SaVerneda on teòricament hi vivia el drac de Malmercat.

gran_malmercat3 gran_malmercat4 torre_alta_comp gran_coba_saberneda



Comentaris

Deixa la teva opinió