Avui em fa molta il·lusió portar-vos una nova entrevista, es tracta de la il·lustradora Anna Mongay. L’Anna, ja des de ben petita tenia passió per dibuixar, tot i que en un inici es va dedicar a la docència. Va ser amb el naixement del seu primer fill, fa 14 anys que quan es va demanar una excedència, va tenir una mica més de temps per dibuixar, i ben aviat es va començar a obrir portes en aquest àmbit. Va començar amb el Cavall Fort i el seu segon projecte va ser per l’Enciclopèdia Catalana amb la “Súper è”. Tot un repte, que li va permetre anar-se encarrilant en el món editorial.
Des d’aleshores ha publicat contes i llibres de text, i tot i que reconeix que en aquest darrer àmbit li ha estat més senzill publicar, ella el que vol és escriure i il·lustrar les seves pròpies històries. Ara, us deixo amb l’entrevista que li he pogut fer, a veure si us agrada:
– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Doncs en l’època que vivia a Barcelona, treballava a l’escola Pia Balmes, i tot i que tenia molta feina preparant els tallers i les classes encara em quedava un raconet per dibuixar.
Feia temps que no pintava , no tenia estudi , però moltes ganes de fer altres coses a part de l’ensenyament.
Finalment em vaig comprar un ordinador i em van regalar escàner i impressora! Buff!!!! encara suo ara de pensar-ho!
De totes maneres, sempre he dibuixat, des de ben petiteta.
– Quant temps fa que t’hi dediques?
Doncs professionalment…14 anys. Els mateixos que té el meu primer fill.
Com que feia migdiades molt llargues podia dibuixar i barallar-me amb l’ordinador.
Durant l’any que vaig estar d’excedència em vaig posar les piles i vaig començar a buscar feina com a il·lustradora.
La primera feina va ser a la revista Cavall Fort amb un petit dibuix de 4 cm que li vaig dedicar un parell de dies i uns altres en convertir-lo en imatge digital. Quina feinada!
La segona feina va ser a Enciclopèdia catalana en el projecte de la SUPER È. No m’ho podia creure!!! A partir d’aquell moment ja em vaig encarrilar en el món editorial.
-És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Jo sempre he anat treballant, tot i que he de reconèixer que he estat molts anys ficada en el sector del llibre de text . En l’àlbum il·lustrat és més difícil. Has de competir amb gent molt bona, tenir contactes, crear projectes, i intentar vendre’ls…
Si tens clar cap a on vols anar i li dediques hores i esforç, tot acaba sortint. És una part molt emocionant de la nostra feina.
– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
Un dels petits projectes del qual em sento molt satisfeta és la pàgina de còmic que publico a TATANO “Rut i Piu”. Sé que és una cosa senzilleta però el fet de poder fer guió i dibuixos dona molta satisfacció.
– I quin va ser el més difícil?
A vegades he tingut problemes amb les tecnologies però amb amics sempre ho acabes solucionant. Aquest estiu vaig fer un conte amb una mestra que havia tingut de petita , la Dolors Rovira. El vam anar construint de mica en mica a partir d’una idea.
Escriure em va costar però tinc moltes ganes de repetir l’experiència.
– Has il·lustrat en diversos àmbits: contes, llibres de text… En quin àmbit et sents més còmode?
El llibre de text és ràpid i fàcil ja que ho he fet moltíssim, però el que realment m’agrada és dibuixar una història…un conte…poder inventar els espais, els colors, els personatges…és molt més complert.
– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Canvia molt si és un dibuix per text, conte o premsa, també l’edat a qui va dirigida….
A vegades em documento amb altres llibres o amb imatges d’internet.
Faig molt gargots a llapis, a vegades els colorejo ràpid amb l’ordinador i finalment trio la tècnica que faré servir, acrílics o llapis, collage….
– On t’agradaria arribar com a il·lustradora?
Poder fer projectes propis o amb equip i sense tenir pressa. Poca feina però ben feta.
– Il·lustrar és …
Pensar i passar-s’ho bé
– Si no fossis il·lustradora series …
bufff… no sé….alguna cosa relacionada amb la natura o la muntanya, treballaria en un parc natural, arreglant camins, o netejant boscos…marcant senders….
– Com definiries el teu estil?
Això és molt difícil! Sempre et reconeixen millor els altres! Potser el color? Colors vius…
Intento trencar amb l’estil en els diferents projectes (si puc i hi ha temps)
– El teu il·lustrador preferit és … Per què?
M’agraden moooooolts il·lustradors, del país i de fora…sobretot francesos.
M’agrada el domini del llapis de la Noemí Villamuza, la màgia de la Mariona Cabassa, les històries i els àlbums de la Suzy Lee, la paleta de color de la Rebeca Luciani i Tom Schamp…el minimalisme de Katsumi Komagata.
Ric molt amb les imatges de la Delphine Durand i amb els ninots de la Mercè Galí, comparteixo molts dubtes de professió amb l’Eva Sans.
La llista és interminable perquè sempre trobo alguna cosa interessant en feines i estils completament diferents.
– Has il·lustrat la Llegenda de Sant Jordi, El Soldadet de plom… però quin altre clàssic t’agradaria il·lustrar?
“Alícia al país de les meravelles “
– Si fossis un personatge de conte series …
…brr…no ho sé….potser algun drac…dels que volen i porten un genet al damunt!
– Quin és el conte que més t’agradava que t’expliquessin quan eres petita?
El patufet
– Un país amb bona literatura infantil és …
…un país que té en compte a les persones, on l’educació sigui el punt més fort de la societat !
– Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Li falta més bones històries…més difusió en el públic adult.
Les editorials han d’apostar per els projectes de la gent del país on hi tenim molt bons professionals i després fer-ne difusió.