Els contes sense text sovint es caracteritzen per explicar grans històries, històries que no pel fet de faltar-los el text són senzilles. Simplement són històries gràfiques tan potents que el text resulta innecessari. Avui us porto dos casos en els que es compleix el que us acabo de dir.
LA BRUJA Y EL ESPANTAPÁJAROS, Gabriel Pacheco, Col·l. A la orilla del viento, Editorial FCE (2011) –> Aquesta és una curiosa història, la història d’una bruixa que viatja amb un grup però que sempre es queda enrere, perquè ella no té escombra com les altres. Només un espantaocells que l’ha estat observant és l’únic que està disposat a donar-li un cop de mà a la bruixa, prendrà una decisió i la palla del seu cos seran vitals perquè la bruixa pugui seguir el seu camí…
És un conte esplèndid, sense text ens narra una bonica història, les imatges són fosques alhora que sorprenents, precioses i plenes d’encant. L’estil d’en Gabriel Pacheco es fa manifest en una obra d’una delicadesa com aquesta. És per mi, una de les seves millors obres.
EL ARENQUE ROJO, Gonzalo Moure, Il·l. Alicia Varela, Editorial SM –> Aquest és un conte de gran riquesa visual, que no narra una història en narra moltíssimes. L’arengada vermella és un pretext que el que farà és cridar-te l’atenció al damunt de les pàgines d’aquest llibre, i en un inici només el veuràs a ell. Fins que després t’adonaràs de la quantitat d’històries que envolten la quotidianitat de les escenes d’aquest conte. L’arengada és en certa manera un mateix, i representa simbòlicament que en les nostres vides sovint centrem la mirada en només nosaltres mateixos sense adonar-nos que altres històries estan passant al nostre voltant.
És un conte d’aquells que val la pena mirar i remirar i anar descobrint totes les històries que en ell tenen lloc, a tot plegat ha col·laborat perfectament l’autor i la il·lustradora que ha sabut transmetre exactament l’essència d’allò que sense paraules, ha volgut expressar l’autor.
