“Diu la llegenda que fa molts i molts anys a la ciutat de Girona hi vivia una dona dedicada a les diabòliques arts de la bruixeria. Per tal de mostrar el seu odi al catolicisme, la religió oficial, es dedicava a llençar insults i pedres contra la catedral de la ciutat. Un bon dia, en el que estava llençant pedres contra la processó de Corpus, una veu de procedència divina li va dir: “pedres tires, doncs de pedra et quedaràs”, i fou així com la bruixa quedà convertida en pedra, i la varen posar a la paret més alta del temple, al costat de la Torre de Carlemany, com a gàrgola, per tal que de la seva boca ja mai més en sortissin ni renecs ni insults, sinó únicament aigua caiguda dels núvols, i mirant sempre cap a terra perquè mai més pogués mirar el cel.”
Aquesta és la llegenda de la Bruixa de la Catedral de Girona, una llegenda que explica el perquè de l’única gàrgola amb aparença antropomòrfica de la Catedral de la ciutat. I és que a Girona la resta de Gàrgoles tenen formes d’animals o éssers mitològics, i no pas de persones. És per això sens dubte la més singular de la catedral, i també la més coneguda.
La gàrgola en qüestió representa la figura d’una dona amb la boca ben oberta vestida amb un llarg vestit i tocat, que sosté un rotlle de pergamí a les mans amb una inscripció. La figura data de la primera meitat del segle XIV, i és coneguda com La Bruixa de la Catedral.
Pel que fa a la llegenda que us he explicat pot variar l’aspecte relacionat amb el llançament de les pedres, hi ha versions que expliquen que només llençava pedres en les processons de Corpus, i altres que ho feia constantment contra la Catedral. Algunes versions també expliquen que es va convertir en pedra però que no es va sentir ca veu divina que la condemnés, i altres en canvi asseguren que es va sentir una veu que la condemnava. Petites variacions per una història amb un mateix final i una mateixa funcionalitat, explicar el perquè de la gàrgola en forma de dona a la Catedral.
També diuen que hi ha una cançoneta popular que explica ingènuament la llegenda:
“Pedres tires, pedres tiraràs,
de pedra quedarà.”
De totes maneres, aquesta llegenda revela la creença que hi havia en els personatges de les bruixes, com personatges que feien pactes amb el dimoni i que orquestraven malifetes contra els bons cristians. Aquestes malifetes es manifestaven en forma d’apedregaments, avortaments, males collites, tempestes… tot allò dolent que els hi pogués succeir als cristians era atribuït a la mà negra de les bruixes.
Entorna a les bruixes, a Girona no en trobem gaire documentació ni tradicions, però tot i així es pot trobar un acord dels jurats de la ciutat de l’any 1421 pel qual s’ordenava el tancament d’un carrer denominat el carrer de les Bruixes, situat al final de l’actual carrer dels Calderers, tancat a causa de les queixes del veïnat per les actuacions i actes que duien a terme les bruixes que allà hi vivien.
Relacionat amb el tema de les bruixes, el que en podem destacar de la ciutat de Girona és que en ella hi va néixer el més cèlebre caçador de Bruixes, Fra Eimeric, frare dominic que va ser gran inquisidor de la Corona d’Aragó i va escriure un llibre, el Directorium Inquisitorium, que va ser el manual emprat pels inquisidors de bona part d’Europa durant més de cent anys.
Un llibre en el qual s’explicava no només la manera de perseguir l’heretgia, sinó la forma en com descobrir tots aquells personatges relacionats amb el mal, com les bruixes i bruixots. Per fer-ho, calia observar-ne símptomes com dir oracions abominables, tenir llibres de màgia, fer genuflexions davant d’imatges diabòliques, l’ús de vestimentes blanques o negres, llums, ungüents, encens o immolació d’animals. També explicava els procediments per capturar les bruixes i bruixots, així com el que s’havia de fer amb ells un cop capturats: torturar-los, penjar-los i cremar-los. Un personatge Fra Eimeric, que generava més por, segons el meu parer, que les pròpies bruixes i bruixots.
Imatges i il·lustracions
Primer de tot us porto la imatge de la coneguda i famosa gàrgola de la Catedral, la de la famosa bruixa.
I a continuació una representació gràfica de la mateixa gàrgola.
Després us vull portar un parell d’il·lustracions, una d’elles, en blanc i negre, utilitzada a la web de l’Ajuntament per il·lustrar aquesta llegenda. L’altra de la autora local Anna Faure i Cinca, que ha il·lustrat diversos personatges de les llegendes gironines.
