Avui us porto un parell de contes sobre un tema que em crida molt l’atenció: l’egoisme. En els nens, l’egoisme és quelcom molt habitual, i és que sovint no entenen en les necessitats dels altres, i només veuen les seves pròpies. Aquesta característica amb els anys va desapareixent, i al igual que els adults, es van convertint en éssers una mica més empàtics, i pensen més en els altres. Però és molt interessant fer reflexionar als infants sobre tot allò relacionat amb l’egoisme, sobre la importància de compartir amb els altres, d’aprendre a posar-se en el lloc de l’altre, en no fer a la resta el que no t’agradaria que et fessin a tu.
Sobre tot plegat ens parlen aquests dos contes, dos contes molt diferents entre sí però amb un mateix fil conductor. Són molt macos, així que m’agradaria que en fessiu un cop d’ull i els descobrissiu amb mi:
L’ANT ÉS MEU, Oliver Jeffers, Andana Editorial (Gener de 2013) –> Sobre els llibres de l’Oliver Jeffers ja sabeu que normalment en tinc una especial debilitat. I no és per les seves il·lustracions, que també; sinó per les històries que explica. Darrere els seus àlbums il·lustrats sempre hi ha un estil reconeixible pel que fa als seus dibuixos: les cames en forma de pal, els caps rodons, la simplicitat de les línies; però les seves històries tenen també la seva pròpia marca, el seu senyal identitari. Sempre són històries un punt surrealistes, sovint commovedores, i que en el fons ens acosten d’una manera o altre la manera de fe,r pensar i actuar dels infants. Tinc la sensació que l’Oliver els entén molt bé.
Aquesta història és de nou, una gran història, la història d’en Wilfred. En Wilfred té un ant, i mai no n’havia tingut cap. Un dia se li va acostra i en veure’l va saber que era per ell, que era seu. N’està tan segur que fins i tot li posarà nom, Marcel. En Marcel és un ant força obedient, sempre fa el que en Wilfred li demana, però en Wilfred és força intransigent i estableix un munt de normes. Però un dia tot plegat canvia quan acaba apareixent algú que també reclama la propietat de l’Ant.
Us podeu imaginar fins quin punt la disputa s’acabarà convertint en una autèntica qüestió d’egoïsme per en Wilfred, que no té en compte en un inici els sentiments d’en Marcel… però com acabarà tot plegat no us desvetllaré perquè el millor dels llibres d’en Jeffers sempre apareix al final.
I TOT PER UNES ROSES VERMELLES, Núria Homs, Il·l. Mercè Canals, Col·lecció Contes esbojarrats, Editorial Baula –> No fa gaire temps en un país no molt llunyà, hi viva un príncep, un autèntic tirà de sis o set anys. Els seus pares, i la seva àvia se l’estimaven molt, però el nen feia sempre el que ell volia, no menjava mai patata ni mongeta tendra, ni per dinar ni per sopar; només volia menjar patates fregides, macarrons i pizza.
Un bon dia el príncep va conèixer a una nena molt egoista, la va veure de lluny tot comportant-se com una nena malcriada i consentida, i es va horroritzar moltíssim… Potser finalment s’adonaria que ell en realitat s’estava comportant de la mateixa manera estúpida que li semblava que la nena estava fent, enfadada només per unes roses vermelles.
Un conte que porta a l’infant a reflexionar sobre allò que és realment important, sobre allò que hem i no hem de fer i sobre com ens hem de comportar. La manera en com deixar de ser tan egoistes.
Un conte que enfoca de manera divertida una realitat que vivim cada dia amb els nens i infants que ens envolten. Les il·lustracions de la Mercè Canals, li donen un toc d’humor com sempre sorprenent.
