Si de la Isabelle Carrier ja us vaig portar un conte que em va semblar magnífic, El caçó d’en Gerard, no em puc estar de portar-vos dos títols més de l’autora en el mateix estil, en la mateixa línia que el del caçó, però tractant temes igual de complicats que el de les malalties mentals. aquesta vegada però dos temes molt diferents entre sí, dos contes que estan units per la seva autora i el seu estil.
DARRERE EL MUR, Isabelle Carrier i Elsa Valentin, Editorial Joventut –>
“«Fa temps que el pare no ens prepara una lasanya», es lamenta el Quim.
Què és aquest mur que s’alça entre ell i el seu pare?
Per què res és com abans?”
Amb un inici de conte com aquest, poques són les paraules que calen per explicar l’argument d’un conte fet amb tanta cura, tanta sensibilitat i tanta delicadesa com aquest. Es tracta d’un conte que ens narra una trista història, però alhora la realitat el dia a dia que li ha tocat viure a un nen. Un nen que no entén perquè el seu pare està tancat darrere uns murs tan alts, engabiat com si es tractés d’un animal al zoo, que no entén perquè no pot compartir amb ell tot el que havien compartit abans. Aquest conte ens narra per una banda escenes que ens recorden la complicitat existents entre el pare i el fill de la història, i per altre banda, escenes d’absoluta solitud i incomprensió del nen, escenes de desconcert.
Res però no pot canviar l’amor que es tenen l’un i l’altre. És un conte bonic, especial, diferent, d’aquells que t’arriben una miqueta, que et fan reflexionar…
UNA MICA DE MAL HUMOR, Isabelle Carrier, Editorial Joventut –> Aquesta és una història sobre l’amistat, i sobre l’enemistat, sobre la complicitat i les desavinences. És la història sobre en Pit i en Pat. Un bon dia es coneixen, es fan amics i es tornen inseparables, es porten tan i tan bé que creuen que mentre estiguin junts mai res i ningú no ls podrà separar. Però un bon dia, no se sap ben bé com ni perquè, comencen a estar en desacord, sovint s’enfaden ies donen la culpa l’un a l’altre. És així com un núvol de mal humor va naixent i creixent entre els dos, un núvol que els separa, ja que cada vegada s’ha fet més gros.
Però acabaran trobant la solució a aquestes desavinences i el núvol s’anirà fent més i més petit, fins que potser algun dia, de nou, tornarà a ser invisible.
En la mateixa línia que El caçó d’en Gerard i Darrere el mur, l’autora utilitza dibuixos a llapis, línies senzilles, il·lustracions pràcticament sense color per dur a terme una feina excel·lent en l’anàlisi de les sensacions i dels sentiments en els més menuts. Sens dubte, contes per a nens i persones sensibles.
