Elefant Trompeta

Avui us porto una col·lecció de contes que crec que us agradaran, si més no, a mi em va agradar molt descobrir-los. Es tracta d’una col·lecció en la que apareixen personatges i relats de contes clàssics capgirats de cap a peus, totalment diferents de tal i com els coneixem. Tot plegat amb arguments plens de sorpreses, i textos amb molt d’humor que faran volar la imaginació dels més menuts.

Són llibres en lletra lligada, il·lustrats en cada ocasió per un il·lustrador diferent, de format quadrat, amb tapes toves i il·lustracions molt coloristes i divertides, d’acord amb el format de la col·lecció. La col·lecció en qüestió ve de la mà de la companyia Vivim del Cuentu, un grup de contacontes que des l’any 2006 es dedica a explicar contes a tort i a dret a petits i grans.

I ara sense més introducció, us deixo amb els primers dos títols d’aquesta col·lecció.

LA CAPUTXETA FORÇUDA, Vivim del cuentu, Il·l. Albert Vitó, Col·l. Contes desexplicats, Editorial Baula (Març de 2013) –> Us imagineu què hauria passat en el conte de la Caputxeta vermella si en comptes de tractar-se d’una nena normal i corrent, es tractés d’una petita criatura amb una força descomunal? Quina mena de cistell li hauria portat a l’àvia? Com s’hauria enfrontat al llop? Podrà la Caputxeta amb el llop ferotge? Us recomano la lectura d’aquests contes, i és que són especialment divertits, originals i sorprenents, i estic convençudíssima que us agradaran moltíssim!

LA RATETA QUE LLEGIA A L’ESCALETA, Vivim del cuentu, Il·l. Marta Munté, Col·l. Contes desexplicats, Editorial Baula (Març de 2013) –> I si l’altre conte us ha semblat divertit, aquesta revisió del meu clàssic preferit, us enamorarà. I és que la Rateta ha estat sempre el conte que més m’agradava que m’expliquessin, i llegir aquesta versió, ha fet que m’enamori encara més. Aquesta rateta, un dia escombrant l’esclaeta es troba un dineret, i per a què l’utilitzarà? Doncs per comprar-se un llibre, i és que a la rateta li encanta llegir. Així que en tornar de la llibreria, seu a la seva escaleta i es posa a llegir, i comencen a arribar pretendents, que volen presumir de veu. Però a la Rateta no li interessa la seva veu, sinó el que poden dir i allò que llegeixen. Un rere altre, la Rateta va descartant pretendents d’allò menys llegits, fins que arriba a veure un que li interessa de veritat… La resta no us l’explico, us agradarà més llegir-lo.

Un conte realment interessant i sorprenent. Les il·lustracions maquíssimes i molt dolces són perfectes per al relat de la història.

Avui canvio una mica d’estil d’il·lustrador i del seu origen per portar-vos una il·lustradora portuguesa que es diu Carla Nazareth. D’ella en sabem força poc a les nostres contrades, però hi ha dos contes, que a mi m’han agradat molt que han nascut de les seves il·lustracions. És gràcies als seus “Un món de mares” i “Un món d’avis” que la vaig descobrir, i em van semblar sens dubte dues grans obres. Per mi la resta de la seva bibliografia és força més discreta, i les seves il·lustracions també. I és que per una banda en aquests dos contes em va agradar moltíssim, i en canvi en d’altres que he vist de la mateixa il·lustradora no em va agradar tant. Suposo que tot plegat depén del gust del que mira.

De totes maneres, i fet aquest incís, us deixo part de la seva obra que m’ha emblat més interessant, per tal que la coneixeu i descobriu així el seu estil.

Avui em fa molta gràcia portar-vos una marca que no és concretament de joguines, però que sens dubte està relacionada amb el món de la infància. Es tracta de la marca novaiorquesa Beatrix New York, una marca especialitzada en motxilles per a nens. Són motxilles amb colors molt llampants, animalons graciosos, súper divertides i especialment sorprenents.  Tenen diversos formats de motxilles per a l’escola i i també carteres per a portar l’esmorzar i fundes per a Ipads. També han començat una línia de peluixos, i de moment en tenen 4 o 5.

És una marca que difícilment trobareu per les nostres contrades, però que es pot comprar per Internet, i els nens i nenes dels famosos de la jet set estatunidenca ja porten aquestes motxilles. El catàleg està fet amb un gust sorprenent, els productes són de qualitat, els disseny són originals, els colors fantàstics… Una autèntica preciositat, sens dubte.

En plena efervescència de l’estiu, avui us vull portar una sèrie de títols relacionats amb diferents estacions de l’any. Des de contes que parlen d’èpoques més plujoses, fins d’altres que ens transporten a tots els tòpics de l’estiu.

KARAGANDA, Pep Molist, Il·L. Anna Clariana, Editorial Comanegra (2011) –> Aquest és un conte que ens acosta les estacions de manera molt poètica i metafòrica i que va acompanyat d’unes il·lustracions plenes de màgia i simpatia. I és que com ve ens explica la sinopsi del conte: “Cada any, a la ciutat de Karaganda, arriba en Franc, vestit de blanc, i porta l’hivern dins d’una bufanda. I quan en Franc se’n vagi arribarà l’Amanda, que convida a entrar en la seva escalfor i els colors de la seva garlanda.”

Un conte que ens parla del pas del temps, a través de les estacions d’una manera diferent, bonica i original.

CUANDO LLUEVE, Leire Salaberria, Factoría K de Libros –> Aquest és un conte optimista, i és que lluny del que pugui semblar un conte que ens parla d’un gris dia plujós, la protagonista d’aquesta història no ho veu així, i ens acosta com és per ella els seus dies de pluja i com aquests es poden convertir en els més fantàstics del món. I és que el pare la porta amb cotxe a l’escola, pot saltar en els tolls d’aigua amb les seves fantàstiques botes, veu com els paraigües de colors dansen pels carrers intentant no topar-se els uns amb els altres, surten els cargols… Què pot haver millor que un dia de pluja?

EL PAÍS DE L’ESTIU, Xavier Blanch, Il·l. Francesc Rovira, Col·l. Capsa de Contes, Editorial Baula –> Com ve ens explica el conte en qüestió, aquesta història ens parla de: “Vacances a l’escola, platja, piscina, gelats… Al país de l’Estiu, hi mana la reina Calor, que té com a corona rajos intensos del sol. Diuen que és una bruixa que gaudeix amb revetlles, fogueres i festes majors. Però de tant en tant, algun bruixot en té enveja i envia alguna tempesta per refrescar camps i carrers…”

És una història un punt metafòrica sobre la calor, sobre l’estiu i tot el que passa quan és estiu. Les festes majors, les revetlles, la calor, en definitiva, les vacances. Aquests contes, dels que ja us vaig portar el país de la tardor són uns contes especialment bonics, il·lustrats pel sempre brillant Francesc Rovira que li dóna a les històries i als seus personatges moltíssima personalitat.