Avui us vull portar una il·lustradora molt especial, es tracta de l’Iris Grace, una nena de 3 anys i mig que és autista, la varen diagnosticar l’any 2011. L’Iris no parla i li costa relacionar-se amb els altres, però la seva mare va descobrir un bon dia que a la nena li interessava el món de l’expressió plàstica. I és que un dia mentre la seva mare dibuixava li va arrencar pràcticament el llapis de les mans per fer-lo servir. La mare, va decidir estimular el que preveia com una possible forma d’expressió de la nena i li va comprar pintures, pinzells i làmines i més làmines. La mare en veure els resultats va decidir penjar algunes fotos a Internet, i en seguida varen començar a sortir compradors. I els resultats són uns quadres que s’estan venent arreu del món. Hi ha qui s’atreveix a dir que els seus quadres s’assemblen a l’impressionisme de Monet, però sigui com sigui d’ençà que la nena va començar a pintar,han desaparegut els episodis violents que patia la nena, està més tranquil·la i més feliç, i comença a comunicar-se amb la resta a través dels gestos. Alguns dels quadres s’han arribat a vendre per 1700€, la nena s’ha convertit en un fenomen en el Regne Unit, i fins i tot un director de cinema l’ha fet protagonista d’un dels seus curts.
Però tot plegat, a mi personalment tant m’és, és igual que sigui famosa, que els quadres es venguin per autèntiques fortunes, el més important i valuós és sens dubte que la nena ara és una mica més feliç, que expressa el seu món a través de quadres que, no ens enganyem, per molt que la seva mare els hi posi títol, només la nena sap què volen dir, que representen o què signifiquen. Sovint és complicat saber què passa pel cap d’un nen que pateix alguna patologia d’aquest tipus, te’ls mires i notes amb temor sovint la mirada perduda, una cara que sembla no expressar res, t’espantes perquè no els entens, però veient el cas d’aquesta nena sento cert alleujament al veure que el món interior d’un nen autista no és tan gris i tan fosc com m’imaginava, té color i formes boniques.
