És agost, i em disposava a fer un article més pel Trompeta, d’aquests que deixo preparats a l’estiu per tenir més marge de descans durant el curs, i miro la data que l’anava a publicar i penso: si és 11 de Setembre! Ja sabeu que per tots els catalans i catalanes aquest és un dia especial, però per mi encara ho és més, i és que és el dia en que faig anys! Un 11 de Setembre de fa ja set anys començava aquesta aventura, i el temps i l’experiència m’han portat fins aquí. A vegades penso que el Trompeta em roba massa temps, que l’hauria de deixar, que ja no tinc l’energia que tenia abans, però sec davant de l’ordenador, m’ho miro i m’ho remiro, i hi ha alguna cosa que m’impedeix deixar-ho estar. A un fill no se l’abandona, no? Doncs l’Elefant Trompeta és en certa i no em malentengueu, una espècie de fill per a mi. L’he alimentat, l’he fet créixer i l’he omplert de totes les meves experiències i vivències. Ell és com és perquè és un reflex de com sóc jo en realitat.
Sovint em sento una mica perduda amb el que es refereix al Trompeta. No sé cap on anar, ni com fer-lo críexe,r ni si realment li interessa a ningú el que escric. Sovint em plantejo per a qui l’escric realment? Per a mi mateixa? Per a la resta? Què n’espero? Com veig el seu futur? Suposo també que el fet d’escriure gairebé articles diaris durant els mesos que dura el curs escolar fa que et cremis més, que ja no sàpigues què dir. Però per altra banda tinc la sensació que tinc moltes coses dins del cap i que us haig d’explicar. No vull descuidar-me de portar-vos cap dels contes que m’agraden i em semblen interessants, siguin més o menys comercials, més o menys infantils, us agradin més o menys… També penso que no sempre disposaré del temps que tinc ara per fer tot plegat, i és que diuen que quan tens fills la vida et canvia, i jo en algun moment en voldria de tenir fills, i això faria que deixés el Trompeta de banda, per dedicar-me als meus menuts o menudes. No patiu, no pariré elefantets! No sé… Crec que estic escrivint tot el que em passa pel cap sense pensar-m’ho gaire.
Però bé, fets aquests aclariments sobre el futur de l’Elefant Trompeta, parlem del dia d’avui! Trompeta FELICITATS! T’estàs fent gran i cada dia més guapo!!!! Sóc molt feliç d’haver-te fet néixer ara fa set anys, però jo no ho hauria fet tota sola. Tot plegat va ser possible gràcies a la inestimable col·laboració del meu company de viatge que em va proposar d’obrir un Bloc amb les meves experiències com a docent. I des d’aleshores fins avui. Sé que en certa manera el Trompeta ha perdut la seva essència, ja no us explico el que faig a l’escola amb els nens amb tanta regularitat, però a vegades les circumstàncies fan que tot i voler ser la mestra que sempre has somiat, les teves ales com a docent sovint es sentin una mica escapçades. I tal i com estan les coses no són temps de canvis, i haig d’estar molt i molt agraïda de poder exercir del que sempre he volgut, de tenir 25 nens al meu càrrec, i de poder-los aportar cada curs un petit granet de sorra sobre la meva manera de ser, de pensar i d’entendre el món; tot i que sigui sota les directrius del centre que represento, hi ha una part de mi que sempre hi és i pretenc transmetre.
I que seria d’un post d’aniversari sense recordar-me dels meus primers nens? Dels meus Elefants que aquest any comencen Quart de Primària! Quart? Segur? Segur que no m’he descomptat? Doncs no, encara ho tinc ben clar. Comencen quart! I segur que estan tots molt alts, molt macos i que no recordaran l’etapa viscuda a la Llar d’Infants, però jo sí que els recordaré i els recordo. Diuen que amb el temps i la distància només recordes els bons moments. I potser és veritat, i jo la meva etapa a la Llar d’Infants la tinc molt idealitzada, de ben segur que sí. Però en aquell moment em sentia lliure com a mestra, podia explicar i fer les coses a la meva manera sempre i quan seguís els temes marcats en les unitats Didàctiques, la manera en com els nens aprenien depenia de mi, i creieu-me que això em va servir per aprendre moltíssim. Aprendre de les meves companyes, dels nens i de quina mena de mestra volia ser. Vaig provar de tot, activitats que varen sortir millor i altres que varen anar pitjor, però sempre creient que era el millor per als meus nens. Evidentment que amb els anys te n’adones que hauries canviat coses, que potser en aquella activitat podries haver fet aquella cosa o aquella altra. Però amb el temps mires enrere i penses que et sents orgullosa d’haver passat per aquella Llar d’Infants, d’haver tingut les companyes que vas tenir, d’haver fet el que vas fer i sobretot d’haver viscut tot el que vas viure. Avui puc dir amb el cap ben alt que la mestra que sóc és en part gràcies a aquella etapa, i que les persones que treballen en una Llar d’Infants són més mestres que ningú, sovint menystingudes, i que només qui ha treballat en una Llar d’Infants pot entendre la importància de la gent que hi treballa; i que jo també he treballat en una Llar d’Infants!
Espero poder seguir molt temps més compartint les meves vivències, la meva manera de pensar i la meva passió pel món de la literatura infantil i educació. Moltes gràcies a tots els que esteu allà, als que m’estimeu, als que hi sou tot i que no ens coneguem i als que heu estat sempre. Aquest aniversari també és vostre, sense vosaltres no hauria estat possible!