El Palacio del Juguete és d’aquelles jogueteries mítiques, i molt molt antigues, d’aquells locals que tenen història. Obert l’any 1936 al carrer dels Arcs número 8 de Barcelona, és d’aquells lloc que destil·len màgia, que saps que són especials, que són diferents. Inicialment la botiga estava dedicada a la venta i fabricació d’utensilis de fusta per la llar, però amb els anys i sobretot en les campanyes de Nadal es varen especialitzar en joguines de fusta, fins que mica en mica es va anar convertint en la botiga que avui dia encara coneixem, i que va acabar convertint-se en una de les jogueteries més importants de tota Barcelona destinada a la venta de tota mena de joguines. Durant la Guerra Civil, la botiga va quedar afectada pels bombardejos, es va haver de reconstruir en bona part, i encara avui es conserva el forat que va produir un tros de metralla en un dels vidres que protegia l’estructura de fusta de la caixa registradora.
Malauradament els temps canvien, i el lloguer d’un local com aquest (que a partir del 2015 passarà a ser de 30.000€ al mes), els han portat a haver de marxar i traslladar-se al carrer Capellans número 3, molt a prop d’on avui es troba localitzada. No sé si quan es publiqui aquesta entrada encara estarà obert l’antic local, o ja hauran inaugurat el nou espai, però si teniu la sort que encara hi són al carrer dels Arcs, anau-hi i entreu. Tot en el seu interior us recordarà a part de la nostra història, a part de la infantesa dels vostres pares o avis: els calaixos, les prestatgeries, la caixa registradora, els vitralls dels aparadors, el lloc en sí és una autèntica relíquia, i crec que que es perdin espais com aquests esborren una mica més la història del nostre país. Si hi sou massa tard, en el seu lloc hi trobareu una nova botiga de Geox, així que si hi compreu no us faran pudor els peus, això sí, haurem perdut part de la nostra història.
Tot plegat m’ha fet reflexionar sobre si aquesta mena de locals històrics, de llocs emblemàtics haurien d’estar protegits d’alguna manera i la veritat és que resulta un tema força espinós i complicat. Què determina la historicitat d’un local? Què hauria de fer l’Ajuntament? No sé, simplement que em fa una mica de llàstima i força ràbia, però que en el fons la societat, tots hem abandonat el petit comerç, el comerç local, per comprar-nos la roba, les joguines i tot plegat en els Zara’s de torn i que hem de ser conscients que això té moltes avantatges però en el fons també hi té inconvenients.
Us deixo amb algunes imatges que vaig fer.
