Si l’altre dia us parlava de l’Home Escorça com el Déu protector dels boscos, de la flora forestal i rei dels animals que allà hi viuen. Avui us vull portar un personatge diferent però en el fons molt relacionat i molt proper. Es tracta dels Maiets.
El maiet és un follet molt eixerit, divertit i alegre, diuen que és més aviat “el geni del bosc”. Li agraden les flors, els arbres, les plantes i els animalons de bosc. I de tota la vegetació en té cura. D’ells en diuen que viuen al bosc, dormen en arbres molt alts i que es porten molt i molt bé amb els animals del bosc.
En el mes de maig és quan aquest personatge pren una importància cabdal. I és que és en aquest mes en el que en molts pobles de Catalunya es celebraven un conjunt de costums i festes relacionades amb el final de l’hivern i amb el renaixement de la natura, apaivagada durant els mesos de fred. El conjunt de costums que es duien a terme durant aquest mes, normalment està format per quatre aspectes principals:
– La intervenció d’un element vegetal, arbre boscà, brancatge o simplement flors, de manera molt determinada i amb una importància cabdal respecte la resta d’elements.
– L’elecció d’un individu d’un o altre sexe, normalment un nen o un jove que té un paper important en la festa.
– El captiri, que consisteix en que la colla de nens van per les cases tot demanant alguna cosa per menjar per acabar la festa amb un bon tiberi per a tots junts.
– La dansa, i és que entorn a la festa hi ha tot un seguit de balls que es fan per celebrar l’arribada de l’època de bonança i que pren molta importància en la festa.
En les fetes que es feien en els pobles, la presència del geni del bosc era representada per un noi el Maiet. Aquest anava sempre acompanyat per una colla de nois que s’encarregaven d’anar per les cases tot recollint el menjar que les gents els hi anaven proporcionant. Sovint aquesta colla de nois que acompanyava el maiet era coneguda com els maiets, tot i que només en fos un el que n’era pròpiament. De fet aquestes fetes, ens poden recordar en molts aspectes a la caramalleries, que actualment es tracta d’una festa religiosa on el que es celebra és la resurrecció de Jesús amb cantades. Antigament als pobles, les caramalleries anaven per les cases de pagès dels pobles cantant cançons entorn la resurrecció de Jesús pels volts de Pasqua, que era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi les gents dels masos els hi donaven menjars greixosos, botifarra, cansalada, ous…
De tota manera amb les fetes dels Maiets, les cantades i les disfresses eren ben diferents, ja que en aquest cas es tracta d’una festa pagana en la que tot gira entorn de la vegetació, els nois es cobrien de romaní, fonoll i floretes boscanes i les seves cantades també hi feien referència.
Les gents dels pobles els hi donaven botifarres, talls de cansalada, llaminadures infantils i rarament diners, que eren com el premi al cant.
En canvi en d’altres festes els representants del geni del bosc era un arbre, en aquest casos eren anomenats Maig, i la festa rebia, i encara avui dia rep el nom de L’arbre de Maig. L’arbre era escollit entre l’espècie d’arbres més abundants de la zona de boscos més propera, s’escollia el més gran i fort, es portava al poble i era plantat al lloc més distingit, normalment al bell mig de la plaça de l’Ajuntament. L’esporgaven, el pelaven i l’embellien amb cintes, flors i altres garlandes. Mentre es plantava l’arbre, i fins i tot abans, en alguns llocs es ballaven danses al so del flabiol, el tamborí o el violí. En canvi en d’altres poblacions es mantenia un silenci sepulcral.
Durant el temps que l’arbre hi era es feien un seguit de festes, celebracions i ballades diferents. Els balls que s’hi feien al seu voltant eren la sardana i la contradansa.
En definitiva, els Maiets, els Jans o Homes d’Escorça, dos personatges diferents, però molt propers l’un i l’altre. I és que en funció de la zona en la qual es feien aquesta mena de festes, tenia predomini o més importància l’un o altre personatge. Els maiets eren els genis del bosc, pensats potser més per a un públic més infantil o jovenívol. En canvi, la figura dels Homes d’Escorça era força més adulta, i convidava més a la gresca i la disbauxa més esbojarrada.
