Elefant Trompeta

L’altre dia vaig rebre un correu de la Coral Felgado, una il·lustradora que em proposava col·laborar en el meu Bloc, una persona sens dubte molt generosa que em va regalar la seva pròpia versió de l’Elefant Trompeta. La Coral il·lustra sobretot contes interactius, i té un estil sens dubte molt dolç i acolorit. Sobre la seva versió de l’Elefant Trompeta, en podem dir que el pobre Trompeta ha sofert un petit contratemps, i això acabarà dificultant la seva bona evolució com a consumat trompetista.

És molt divertit i simpàtic, de ben segur que us agrada moltíssim! De nou, mil gràcies Coral!

L’Home d’Escorça és segons la mitologia catalana, el Déu protector dels boscos, o un déu protector dels boscos, ja que com ja hem parlat en d’altres ocasions hi ha altres personatges en la nostra mitologia que també exerceixen aquesta funció, com és el cas de la Molsosa o el Puigmal, ambdós encarregats de protegir els boscos i la flora i la fauna que en ells hi habiten.

Aquest Déu és o era característic de la zona del Pirineu i el Vallespir, i s’encarrega sobretot de protegir la Flora Forestal i de dominar els animals salvatges del bosc. No tenim gaires indicis de la seva existència, el que sí que podem assegurar és que és l’evolució dels antics Déus dels boscos, protector dels arbres i que castiga a tots aquells que els fan malbé.

També d’ells us en puc explicar que en algunes zones i segons Joan Amades, se’ns deien Jan o Jans. Es tracta d’una personificació dels arbres, i està estretament relacionat amb el culte als arbres que s’ha fet durant molts i molts segles a Europa, i concretament a Catalunya on les festes al voltant dels arbres, en que tenen aquests un paper protagonista, i que representen l’inici de la vida, són molt populars, i encara avui dia molt esteses. Antigament es disfressava un sol home o molts homes, amb branques, fulles i flors, representant aquesta divinitat, i es feien festes per mostrar el culte als arbres que durant tants segles va ser imperant a tota Europa. Normalment eren festes en les que només hi participaven homes, ja que els Déus boscans eren la representació masculina de la natura. Altres festes que es realitzaven on els arbres eren el centre eren per exemple, les Faies o els Arbres de Maig, on aquest esperit és sacrificat ritualment per tal de representar el canvi que implica tan el solstici d’hivern com el d’estiu. L’Home Escorça es converteix així en un símbol del pas de les estacions i del cicle de la vida.

Les Faies més populars que tenen lloc a Catalunya són les d’Isil al Pallars Sobirà, i es duen a terme durant la Nit de Sant Joan, una festa d’origen ancestral per celebrar el solstici d’estiu, una festa de culte que consisteix en fer baixar troncs encesos per la muntanya fins al centre del poble carregats a les esquenes dels fallaires.
Però sens dubte de totes les festes d’arbres que se celebren, la més important és la dels Arbres de Maig, que consisteixen en plantar al bell mig de les places del poble, un arbre enorme guarnit de branques verdes i fruites, es celebra el primer dia de Maig i el seu origen està relacionat amb l’antiga festa Celta Beltene. Són forces els pobles que a tot Catalunya encara celebren aquesta festa: Canyamars, Riba-roja d’Ebre, Terrassa, Sant Llorenç Savall, Santa Eulàlia de Ronçana i el Pla de Manlleu, a l’Alt Camp

Relacionat amb l’Home d’Escorça, és de molta tradició a centreeuropea l’anomenat Green man, una figura representada en moltes esglésies gòtiques de França, Alemanya i Anglaterra, on apareix una cara d’home coberta de fulles verdes, que li surten fis i tot de la boca. A França és conegut com Le Feuillou i a Alemanya Blattqesicht. Normalment es troba a les cantonades, i en llocs amagats de les esglésies. És la representació de la natura, i per tant de la fertilitat, i es col•locava a les esglésies per tal que els feligresos d’aquella església fossin fèrtils i creixés així la comunitat. És una representació que data de molts segles enrere i que també està relacionat amb diferents festes de culte als arbres i a la fertilitat que es duen a terme a tot Europa. Una de les més populars és una festa que va néixer entre els segles XVI i XVII que té per nom Jack in the green i es duu a terme a Anglaterra el dia 1 de Maig, on un home és completament decorat amb flors i hi ha balls i danses.

Però l’existència de personatges coberts de fulles és més antiga que tot plegat, i és que tant el Green Man com l’Home Escorça, estan estretament relacionats amb els antics Déus boscans tant Romans, com és Silvà, esperit dels camps i els boscos; com els Sàtirs grecs, que eren les divinitats dels boscos i les muntanyes. Descendents tots ells d’antics Déus etrusc com els Selvans, celtes com Sucellos i eslau com Borevit.

El curiós de tot plegat, és que en la mitologia catalana també tenim els nostres propis Déus o Reis de la Natura per dir-ho d’alguna manera, i aquest és sens dubte l’Home d’Escorça.

Imatges

Avui és una mica complicat que us porti imatges o il·lustracions de l’Home Escorça, però en referència de tot el que us he parlat, dels antics Déus en els que s’ha inspirat aquest personatge de la mitologia catalana, m’he decidit a portar-vos algunes imatges de representacions d’alguns d’aquests Déus.
Començant pel Déu celta Sucellos.

I continuem pel Déu eslau Borevit.

I ara una imatge de Silvà, el Déu romà esperit dels boscos i dels camps, i dels Sàtirs grecs.

Per acabar, us deixo amb un seguit d’imatges sobre els Green Man que es poden trobar amagades en algunes esglésies gòtiques d’arreu d’Europa.

La història de la Laura Prim i de com va començar a interessar-se pel món de la il·lustració és si més no curiosa. Era auxiliar de cirugia maxil·lofacial, i una vegada a quiròfan, li van encarregar la part fotogràfica per tal de fer-ne un seguiment. Des d’aleshores es va adonar que darrera la càmara es veia tot amb un altre prisma totalment diferent, amb un altre punt de vista, i va decidir dedicar-se a estudiar per ser il·lustradora, per poder així plasmar el seu punt de vista de les coses.

Del seu estil en podríem dir que és força curiós, original sens dubte, diferent i no especialment molt infantil, segons ella el seu estil és oníric i naïf, i en certa manera comparteixo la seva manera de veure-ho. Ara falta que vosaltres la descobriu i em digueu què us sembla:

-Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
És estrany, jo treballava d’auxiliar de cirurgia maxil·lofacial; una vegada al quiròfan, em vaig encarregar de la part de fotografia perquè ha d’haver-hi un seguiment, i així uns quants dies i a partir d’allà, sentia que era com veure les coses des d’un altre punt de vista, el qual m’agradava molt més i vaig començar a estudiar il·lustració.

-Quant temps fa que t’hi dediques?
7 anys

-És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la il·lustració?
Realment sí, m’imagino que tal com estan les coses, es molt difícil fer-se lloc en molts àmbits però, sobretot mai perdo les ganes, és alguna cosa que em motiva massa, sortís o no sortís algun projecte mai deixaria de dibuixar, em mancaria alguna cosa.

-De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
En general tots formen part d’un llarg procés de treball, i cadascun quan l’acabes t’agradi més o menys és un petit regal.

-I quin va ser el més difícil?
Tots els projectes per mi tenen una part de fluïdesa i una altre de dificultat. Són com una muntanya russa.

-Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
M’encanta anar a la biblioteca, hi ha llibreries, a galeries; això em fica les piles, després comença una bona recerca d’imatges,una pluja d’idees i ja arriba l’esbós, em faig com un storyboard, música i cap endavant.

-Il·lustrar és …
De les poques coses que em fan desconnectar, en aquell moment no existeix res més.

-Si no fossis il·lustradora series …
Realment mai se sap però, tinc clar que o be hauria d’estar relacionat amb lo manual,tipus pastisser,músic..o be amb els animals, el camp..mai se sap!

-Com definiries el teu estil?
Naïf, oníric..

-El teu il·lustrador preferit és … Per què?
M’agraden tants!! Però reconec que tinc predilecció per Beatrice Alemagna,  m’arriba..

-Si fossis un personatge de conte series …
Doncs, em conformo amb algun que tingui ales..jiji

-Quin és el conte que més t’agradava que t’expliquessin quan eres petita?
Doncs realment, era un que es deia La granja, tot animalets,m’apassionava.

-Un país amb bona literatura infantil és …
França

-¿Què li falta i què li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Realment trobo que hi han editorials amb un encant especial que aposten per llibres amb històries commovedores i a l’hora d’altre banda lo contrari, sempre existeix de tot.

–Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Es difícil poder jutjar aquesta situació..De vegades sento que tot funciona bé, de vegades no..com que el moment tecnològic està adquirint un espai bastant important i es deixa més de banda lo que es l’àlbum il·lustrat físic.

-Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Ale-hop, Comença l’espectacle! Amb text de Àngels Navarro

Avui us vull portar una marca que vaig descobrir a la meva estimada Noruega, si hi ha un páis que em té enamorada, a banda del meu, és aquest. Però deixem-nos de romanticismes. La marca que us vull portar no és noruega, de fet és sueca, i es diu Teddy Kompaniet. És una d’aquelles marques que ho té tot per al nadó, d’aquelles que t’omplirien la casa de peluixos, i és que tots et semblen dolços i bonics.

Doncs bé, deixeu-me que us en parli una mica de la marca en qüestió, entre els productes que ofereixen hi destaquen, els peluixos, els prodcutes per al nadó i també algunes idees per regalar. Aquesta marca és especialment coneguda per tota Escandinàvia, tot i que mica en mica es va estenent per la resta del continent europeu.

Tenen de tot, doudous, mantes de joc, peluixos, sonalls, i tot plegat amb diferents formes, diferents animals. Alguns més clàssics, altres més originals. És d’aquelles marques que tenen tants productes en el seu catàleg que és molt complicat escollir allò que més t’agrada.

Us deixo una mostra.

Avui us porto dos contes que no sabia com classificar. Sí podria haver-vos dit simplement contes d’aniamals, però és que realment contes d’animals ja n’hi ha moltíssims, i aquest parell em va semblar que tenien alguna cosa en comú. I és que els protagonistes d’aquestes històries són animals amb algun talent especial. És per això que avui m’he decidit a portar-vos-els plegats.

EL TALENT AMAGAT DEL PINGÜÍ, Alex Latimer, Col·l. Contes Esbojarrats, Editorial Baula (Març de 2013) –> Com cada any per aquestes dates arriba el concurs de talent, i el pingüí s’hi vol presentar, però té un petit problema i és qu eno sap quin podria ser realment el seu talent. Intenta mil coses i totes diferents, fer malabars amb electrodomèstics, trucs de màgia i dir l’alfabet sencer tot d’una tacada amb un sol rot… Tot plegat però no acaba de convèncer-lo, així que finalment quin serà el seu talent amagat?

És un conte sens dubte divertit, una mica esbojarrat, d’un autor del que ja us vaig parlar i del que crec que anirà fent-se un lloc cada vegada més important en el món de l’àlbum infantil lluny dels tòpics i els estereotips.

CONCERT DE NIT, Joaquim Carbó, Il·l. Montse Tobella, Col·l. Capsa de Contes, Editorial Baula (Març de 2013) –> Aquest és un conte senzill, dolç i tendre, com tots els que acostumen a formar part d’aquesta col·lecció. Si a més hi sumem les dolces il·lustracions de la Montse Tobella, tot plegat encara es converteix en més idílic. La història és la dels animals que viuen al bosc i que estan molt inquiets, ja que aquesta nit és el concert. Les granotes afinen les seves veus, les aranyes enllesteixen les seves teranyines que serviran d’arpa. Es prepara un concert de la natura impressionant, però de sobte és massa fosc, i els animals no poden veure les seves partitures. Com ho solucionaran tot plegat?

Aquest mateix dissabte  dia 5 d’Octubre a les 12h a la llibreria Abracadabra Llibres (C/General Álvarez de Castro 5, Barcelona) tindrà lloc la presentació de Didongo. Didongo és una marca de kits d’activitats creatives per a nens d’entre 3 i 7 anys. L’acte consistirà en una activitat-taller-presentació per no només donar conèixer els seus productes, sinó que a més crearan amb els infants que acudeixin a l’acte la seva pròpia joguina, una joguina divertida i creativa. Una iniciativa molt curiosa que de ben segur és la mar d’entretinguda per als més menuts de la casa.

Aquest dissabte 5 d’octubre a les 11 del matí a la Biblioteca Manuel Arranz (C/Joncar 35), i com a part dels actes de presentació de Petit Poblenou, es durà a terme L’Art trencaclosques. Una activitat que consistirà en que 24 prestigiosos artistes i il·lustradors es donaran cita al Poblenou per il·lustrar en directe cadascú una peça d’un trencaclosques gegant.

Aquesta trobada, organitzada per un conjunt de petites editorials especialitzades en literatura infantil, propicia l’acostament dels artistes al seu públic infantil a partir de la construcció i la il·lustració col·lectiva d’un trencaclosques gegant. Cadascun dels 24 il·lustradors convidats, amb obra publicada, tindrà a càrrec seu la il·lustració de dues cares d’algun dels dotze cubs d’1 m³ que donaran forma al trencaclosques, que assolirà unes dimensions totals de 2x3x2 m.
Una vegada conclòs el treball, tots els cubs es desordenaran i es convidarà al públic a recompondre lliurement el trencaclosques, formant així imatges noves i sorprenents.

Entre els artistes que participaran en l’activitat es troben noms com: Ramón París, Gusti, Sergio Mora, Joan Negrescolor, Arianne Faber o Gustavo Roldán, entre d’altres.

La celebració de L’Art trenca closques ha aconseguit reunir a un bon nombre de petites editorials de prestigi especialitzades en l’àlbum il·lustrat infantil. Formen aquest grup: Thule, Kalandraka, Libros del Zorro Rojo, A Buen Paso, Ekaré, SD Edicions, Takatuka i Pequeño Editor.

A més de tot plegat, m’agradaria explicar-vos que Petit Poblenou és una plataforma de recent creació que busca potenciar i fomentar la cultura i el comerç de barri a Poblenou des d’una perspectiva i amb una orientació clarament infantil. En el moment de la seva presentació en societat, la integren tretze negocis compromesos amb el consum responsable, la cultura de barri i l’atenció professional i especialitzada als més petits de la casa.

Una proposta sens dubte molt interessant i engrescadora per aquest dissabte.

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2013)

Aquest mateix divendres 4 d’Octubre a les 19h a la llibreria Abracadabra Llibres (C/General Álvarez de Castro 5) tindrà lloc la presentació del conte “Tritón, el niño del mar” escrit per Pepa Mayo i il·lustrat per Guiomar González. L’acte comptarà amb la presència de l’autora i de la il·lustradora del relat i serà presentat per Ivan Mourin.